El PSPV ha carregat en el ple d’investidura contra l’encaix del nou Consell i ha assegurat que Juanfran Pérez Llorca continuarà sent el número 2 de Carlos Mazón. Segons el síndic socialista, Mazón manté el seu poder i el seu escó, i l’acord que sustenta la votació és un pacte vergonyant que atorga més concessions a Vox, per la qual cosa ja ha guanyat.
En la seua intervenció, el grup socialista ha posat el focus en l’absència de Mazón en l’hemicicle, una absència/presencia que han qualificat de tan asfixiant com el primer dia. Segons eixa lectura, eixa influència romandrà fins que renuncie al seu aforament i vaja a declarar davant la jutgessa de la dana. El PSPV ha enllaçat la continuïtat de l’escó amb el manteniment d’eixe aforament, subratllant que, malgrat el relleu formal, el poder real seguiria en les mateixes mans.
Crítica a un acord ocult
El síndic ha afirmat que el pacte per a investir a Pérez Llorca és tan vergonyant que no s’ha atrevit a fer-ho públic i que s’avergonyix el PP de Gènova. Al seu juí, el silenci sobre el contingut i el calendari de l’acord reforça la idea d’un enteniment d’última hora, negociat lluny dels focus i amb imposicions que condicionaran la legislatura des de l’arrancada.
En eixe marc, el PSPV ha sostingut que Vox arranca més concessions i que, per tant, ja ha guanyat. Per a apuntalar eixa tesi, ha al·ludit a referències internes com la perla i ha comparat l’entesa amb l’anomenat pacte del tovalló i el pacte del Ventorro, descrivint l’operació com dirigida por la figura de Santiago Abascal, al qual ha situat com el cap de tot això.
Amb estos arguments, els socialistes han fixat la seua posició davant la investidura: denunciar que el repartiment de poder no es decidix en el ple, sinó en un acord que no s’ha fet públic. La discussió, han defés, no és sol qui ocupa el càrrec, sinó qui l’exercix efectivament i amb quines contrapartides per a la ultradreta.



