Vivim un temps en què la veritat o la raó no tenen el valor que han tingut en altres èpoques, i s’imposen altres conceptes que sempre han tingut una taca molt negativa. La veu xantatge és una paraula que designa una acció molt negativa, que en este temps cobra molta importància i s’utilitza com a ‘argument’ de ‘convenciment’ en la política. És ‘coacció que es fa sobre algú amenaçant-lo amb una difamació pública o un altre perjuí semblant en el cas que es negue a fer allò que el coaccionador li exigix’. El xantatge ara, especialment, es fa des de la Presidència dels Estats Units d’Amèrica (EEUU). El president nord-americà és molt entés en això. El diàleg i la raó no valen per a este cacic, un personatge que incomprensiblement és el cap del país més poderós del món. O almenys, dels més poderosos.
En la política dels aranzels, el xantatge és a on més es visibilitza la pràctica xantatgista de Trump i companyia. Però també en les seues ‘negociacions’ per a la pau en el món i en la seua ingerència en eleccions, allà on creu que pot tindre poder de ‘convenciment’. Ara mateix, en el cas dels comicis a Argentina, ja va advertir que si el tarat de Milei i el seu partit guanyaven en estes votacions del diumenge passat, l’estat argentí tindria les ajudes promeses per ell. Si no guanyaven, res. Xantatge pur i dur. Però ajudes a canvi de negocis amb guanys assegurats. I a les clares, sense amagar els seus aprofitaments. Que un personatge com Trump siga president de la democràcia moderna i més antiga del món occidental diu molt poc a favor d’una part important del poble nord-americà.
I els xantatges i les exhibicions de poder d’este personatge provoquen una acció també immoral com és llagoteria. Significa ‘acció de llagotejar’, verb que té el sentit d‘adular amb lloances’. No són unes paraules que s’usen quotidianament, en el llenguatge col·loquial, més en el literari, però el seu significat és el mateix que adulador, estirajaquetes, llepó, mamó, pilota, i altres perles. Quan veem molts dirigents de països europeus o de l’OTAN, amb alguna excepció, en actes amb Trump notem la llagoteria, lleponeria, mamoneria, etc. Eixes veus estan emparentades amb una altra paraula: la submissió. Significa ‘obediència o docilitat de la persona que se sotmet a la voluntat d’una altra’. Sinònima o semblant de servitud, servilisme, vassallatge i altres. És el que fan els mateixos llagoters o aduladors, als quals es va referir Trump quan va dir que a ell li llepaven el cul. Tot ben claret, sense la mínima consideración als que l’adulen o llagotegen. Encara els pasa poc!
I davant d’eixe panorama polític de vassallatge i subordinació, instaurat ara pel trumpisme, esperem que per tots els flancs, i especialmente des del poble nord-americà, brolle alguna font de rebel·lió i insurrecció antifeixista, com les manifestacions de fa pocs dies en les grans ciutats nord-americanes, que retorne espais de dignitat a les relacions polítiques dels EEUU i a les de tot el món.
