31 C
València
Divendres, 18 juliol, 2025

«Acord» entre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Institut d’Estudis Catalans (I)

Abelard Saragossà, membre de l'AVL, en una conferència

L’acadèmic Abelard Saragossà analitza quina classe de coordinació hi ha entre valencians i catalans | Cedida

 

- Advertisement -Telegram València Diari

La finalitat d’este article (el primer d’una sèrie en tres parts) és analitzar «l’acord de cooperació» que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha firmat amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i amb la Universitat de les Illes Balears (UIB). Eixe document, tot i que l’IEC el va proposar en desembre del 2019 i l’AVL el va aprovar en gener del 2020, no s’ha comunicat al públic fins a este dijous, 16 de juliol. Encara que l’Acadèmia no ha volgut fer públic l’acord, el podeu llegir ací.

 

La coordinació entre les parts d’una llengua: positiva

Les realitats que anomenem llengües varien molt perquè les causes que determinen que una varietat lingüística siga qualificada com a llengua inclouen factors socials i polítics, com ara la cohesió social que pot aportar. Això explica la variació immensa que hi ha en les realitats lingüístiques considerades llengües: maneres de parlar molt diferents són vistes com a una llengua (el xinés, l’àrab); i maneres de parlar pròximes (amb intercomprensió) són tractades com a llengües diferents (com ara la majoria de les llengües eslaves).

 

[predef-nofollow]valncia-grup-de-facebook-595[/predef-nofollow]

 

Des del punt de vista purament lingüístic, per comparació amb les llengües romàniques podem dir que els parlars balears, els valencians i els catalans constituïxen una llengua, ja que les diferències internes no són més grans que en castellà, i són prou més reduïdes que en occità o en italià.

 

Sempre que una llengua és compartida per diversos pobles, és convenient i positiu que hi haja coordinació lingüística entre ells. De fet, els renaixentistes balears, els valencians i els catalans del segle xix ho entengueren així. Seguint en la mateixa línia, des de la meua joventut he sigut partidari que els balears, els valencians i els catalans estigam coordinats lingüísticament. Per tant, per a mi no hi ha cap problema en el fet que la Secció Filològica, l’Acadèmia i la UIB hagen volgut coordinar-se.

 

Ben contrari, el fet en ell mateix és positiu. Positiu i, també, esperable i desitjable. Si hi ha algun problema, serà en el contingut del document firmat. Això hauria de quedar clar des del principi si volem fer un debat clar, net i fructífer: des de la meua perspectiva, no hi ha res negatiu en la coordinació; el tema és el contingut del document. Per a poder entendre’l més bé, l’emmarcarem.

 

Causa inicial del document

Durant els primers setze anys de l’Acadèmia (2001-2016), la Secció Filològica no tingué relacions amb la institució valenciana. En els anys 2016 i 2017, tragué una gramàtica i una ortografia que canviaven regles ortogràfiques unilateralment (és a dir, sense haver-ho acordat amb l’Acadèmia). Com que les publicacions de les institucions valencianes (amb inclusió del sistema educatiu i dels mitjans de comunicació) estan obligades a seguir la normativa de l’Acadèmia, els canvis ortogràfics de la Filològica no es podien aplicar en la societat valenciana si prèviament l’Acadèmia no els acceptava.

 

Això podria explicar que, a partir del 2016, la Filològica buscara relacions amb l’Acadèmia. El dia 1 de juny del 2018, la institució valenciana acceptà les variacions ortogràfiques de la institució catalana. Cal dir que l’Acadèmia actuà així per responsabilitat (per a evitar dos ortografies diferents), sense ni tan sols estudiar i modificar com tractava la seua gramàtica les qüestions canviades.

 

En eixe marc, la Secció Filològica aprovà el dia 13 desembre del 2019, per unanimitat, un acord amb l’Acadèmia i amb la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic (de la Universitat de les Illes Balears). El document va ser presentat als membres de l’Acadèmia en el Ple del dia 10 de gener del 2020, al cap d’un mes d’haver-lo aprovat la Filològica. No es podia fer cap modificació al document que havia aprovat la institució catalana: o s’aprovava com estava o no s’aprovava. En el llibre ‘Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua’ (§6.3) tracte les irregularitats del procediment seguit, si algú vol aprofundir en el tema.

 

De moment, estudiarem el document firmat en el tercer article. Primer, per a facilitar la comprensió de la situació en què ens trobem, farem dos operacions. La primera serà mostrar que no és difícil elaborar una proposta clara i simple de coordinació. En el segon article, mostrarem els objectius i les condicions que establix una aportació normativa important de l’Acadèmia, del 2005. Finalment, el tercer article explicarà per quines raons el document que ha firmat la institució (2020) té l’orientació contrària de la seua aportació del 2005.

 

És fàcil elaborar una proposta de coordinació clara i simple

La proposta de coordinació hauria de ser clara i simple: exposar el motiu i els objectius de la coordinació. Des de la perspectiva valenciana, la causa de la coordinació és legal: en la legalitat valenciana, el balear, el valencià i el català són una llengua o «sistema lingüístic». Ho diu la Llei de creació de l’Acadèmia (aprovada per les Corts Valencianes), ho diu el document oficial Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià (2005, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana), i ho diu la definició de valencià i català del diccionari de l’Acadèmia.

 

Si uns pobles volen coordinar-se lingüísticament, buscaran reduir les diferències internes enriquint la comunicació i mirant de reduir les formes innecessàries. Sempre respectant la condició que eixos canvis han de ser factibles per a cada poble. En una concepció humanista i democràtica, les llengües estan al servici dels parlants i dels pobles. En les concepcions essencialistes i elitistes, la relació és la contrària. Posarem un exemple al respecte.

 

Una dualitat clàssica és diferenciar entre llevar (‘apartar’) i traure (‘llevar des de l’interior d’una cosa’). Però, en català, és possible usar traure (en la forma treure) amb el valor de llevar. Per tant, és factible dir ‘Treu-te la jaqueta’. La jaqueta no està dins de la persona i, com a conseqüència, per a un valencià no té sentit que u es traga una jaqueta: ens podem traure un mocador de la butxaca (ara sí que hi ha interioritat), però no la jaqueta; un valencià es lleva la jaqueta. I bé, si l’actuació valenciana és clàssica i és més rica que la catalana serà preferible.

 

Ara bé, al costat de la coordinació interna, és factible mirar si és possible arribar a un model lingüístic que siga vàlid per als documents que, des d’una institució externa (com ara una espanyola o una europea), tinguen com a destinataris els tres pobles (el balear, el valencià i el català). I, fins i tot, la direcció també pot ser la contrària: un document comú dels tres pobles que tinga una destinació externa. Cal dir que la coordinació externa no és freqüent entre els pobles. Com ara, Portugal i Brasil no l’han aconseguida; o no existix entre Anglaterra i Estats Units.

 

Ramon Ferrer, president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Ramon Ferrer ha subscrit l’acord en nom de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua | Viquipèdia

 

De fet, a voltes, algú ha demanat a institucions espanyoles i a empreses privades que no consideren llengües diferents el valencià i el català. Però eixes peticions no tenien al costat estudis (coherents i acceptables) sobre com hauria de ser un model lingüístic vàlid per als balears, per als valencians i per als catalans. El resultat és que, de tant en tant, un valencià demana a una institució pública o a una empresa privada la versió encapçalada per «Bon dia» o «Benvinguts», i li ix la versió en el model lingüístic català, actuació que sovint no anima a tornar a demanar la versió en valencià.

 

Cal notar que, en una concepció democràtica, la coordinació ha d’arribar a on vullguen el poble balear, el valencià i el català. Les llengües no poden existir sense els seus parlants, i (com ja hem dit) han d’estar al servici dels pobles que parlen cada una. Això comporta que les Corts valencianes i els Parlaments català i balear haurien d’estar d’acord amb els objectius generals de la coordinació lingüística que plantegen les institucions lingüístiques oficials (ara, el document que estudiarem en el tercer article).

 

Com podem comprovar, es pot parlar d’una forma clara i simple sobre la coordinació lingüística. Una altra cosa és que siga factible portar-ho a la pràctica. Entre 1950 i l’actualitat, el valencià escrit s’ha acostat repetidament al model català. Però el procés complementari és rar o inexistent, com han constatat Artur Quintana en estudis sobre el lèxic i Josep Lluís Polanco, en la flexió.

Últimes notícies

València inicia la seua pretemporada a Paterna amb un amistós davant el Castelló

El València comença la seua pretemporada jugant contra el Castelló a Paterna, amb nous jugadors en l'equip i objectius clars per a la temporada.

Carlos Mazón lidera la primera reunió de la Mesa d’Inversions a Alacant per a impulsar projectes provincials

El president Carlos Mazón va encapçalar la inauguració de la Mesa de Seguiment d'Inversions a Alacant, destinada a impulsar projectes estratègics i accelerar la seua execució amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Econòmics de la província.

Pilar Bernabé denuncia la pèrdua de memòria invertida de Vicent Mompó sobre la DANA del 29 d’octubre

La delegada del Govern a València, Pilar Bernabé, acusa el president de la Diputació, Vicent Mompó, de canviar el seu testimoniatge sobre la gestió de la DANA ocorreguda el 29 d'octubre, advertint una pèrdua de memòria invertida i una intenció de reescriure la història.

La Generalitat paga 147 milions a farmàcies valencianes després d’autorització del Govern

La Generalitat Valenciana ha realitzat el pagament pendent d'aproximadament 147 milions d'euros a les farmàcies de les tres províncies, després de rebre autorització per a endeutament. Esta acció respon a mesures de pressió per retards en els pagaments.

Dos hòmens ferits per arma de foc en L’Apareguda, Orihuela: busquen als responsables

Dos hòmens van resultar ferits de bala en una vivenda de L'Apareguda, Orihuela. La Policia busca als autors que van fugir en un cotxe d'alta gamma.

El Vila-real inicia la pretemporada amb un dur dol enfront del Basilea a Suïssa

El Vila-real arranca la seua pretemporada enfrontant-se al Basilea en un desafiament exigent en territori suís. L'equip de Marcelino buscarà afinar detalls amb incorporacions claus i jóvens promeses en un inici prometedor.

Rodríguez Uribes impulsa a Vigo i València com a seus del Mundial 2030 i defén a Madrid per a la final

El president del Consell Superior d'Esports defén que Vigo i València siguen seus del Mundial 2030 i aposta per Madrid i l'estadi Santiago Bernabéu per a la final del torneig organitzat al costat de Portugal i el Marroc.

El canvi d’il·luminació renovarà i protegirà la Plaça de Bous de València durant 50 anys

La Plaça de Bous de València inicia un projecte integral de renovació del seu sistema d'il·luminació, amb una inversió pròxima al milió d'euros, que garantix seguretat, eficiència i modernització per a les pròximes cinc dècades.