Una catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València ha declarat davant la jutgessa que investiga la gestió de la DANA ocorreguda a l’octubre, assenyalant que l’alerta enviada pels servicis d’emergència va arribar massa tard i no va ser adequada per al moment en què es va activar.
Ana Camarasa, experta de la UV, va explicar que cada alerta ha de ser enviada en el moment oportú per a ser efectiva. La docent va emfatitzar que les alertes han d’anticipar-se i quan s’emeten tard, han d’incloure instruccions clares d’autoprotecció, com buscar refugi en plantes altes.
La llunyania de l’alerta en el temps
Segons el seu testimoniatge, l’alerta emesa a les 20.11 hores va arribar quan ja es produïen les inundacions, la qual cosa pot donar una falsa sensació de temps per a reaccionar i provoca que moltes persones intenten salvar béns materials abans que garantir la seua seguretat personal.
Percepció del risc baixa
L’especialista va destacar que la percepció del risc va ser baixa, en part perquè les pluges van ocórrer en la conca alta mentres les àrees més vulnerables estaven en la conca baixa, on no plovia, dificultant la comprensió del perill imminent. Este fenomen és comú en rambles, generant avingudes sobtades i sobtades amb pics molt elevats de cabal.
Gestió tardana de l’emergència
Respecte a la gestió, Ana Camarasa va assenyalar que l’alerta meteorològica roja, màxim nivell declarat, anticipava el que ocorreria i que la resposta i mesures de prevenció van ser tardanes. Va comentar que el Cecopi hauria d’haver-se reunit abans, en activar-se l’alerta roja, i que l’alarma en mòbils es va emetre quan ja havien arribat les principals onades d’aigua.
Desinformació i rumors
A més, l’experta va lamentar la circulació de faules durant l’emergència, com a rumors sobre obertures de comportes en la presa de Forata, que generen confusió i contaminen la informació oficial.
Escassa cultura hidrològica
També va destacar l’escassa cultura hidrològica de la població, assenyalant que moltes persones no coneixen conceptes bàsics com la conca de drenatge, la qual cosa afecta la capacitat de resposta individual davant riscos d’inundació. Va subratllar la importància d’entendre on viu cada persona per a saber com i d’on pot arribar l’aigua en casos d’emergència.
La necessitat de millorar protocols i formació
Este testimoniatge posa en relleu la necessitat de millorar els protocols d’alerta, la comunicació amb la població i la formació ciutadana sobre riscos hidrològics per a evitar tragèdies i millorar la reacció davant futurs episodis de fortes pluges i DANA.