Compromís ha assenyalat que la primera mitat de la legislatura del president Carlos Mazón s’ha vist marcada per la negligència del Consell davant la dana d’octubre de 2024, així com per un desmantellament progressiu dels servicis públics i pagaments endarrerits generalitzats.
Joan Baldoví, síndic de la coalició en Les Corts, ha encapçalat la campanya No a la pagueta. Mazón dimissió per a denunciar que el president de la Generalitat ja ha assegurat una paga de 150.000 euros després de complir dos anys en el càrrec. Baldoví va recordar que Compromís va ser l’únic grup que va votar per a eliminar el privilegi de cobrar com a expresident, qualificant a Mazón com el pitjor president de la història valenciana.
Segons Baldoví, l’actuació negligent del Consell no sols va començar ni va acabar amb la dana, sinó que ve des de l’inici de la legislatura, amb polítiques que, d’una banda, retallen pagaments a farmàcies i, per un altre, perdonen impostos als més rics i grans multinacionals.
Retallades i desmantellament de servicis públics
El balanç de Compromís destaca les retallades i el desmantellament especialment en àrees com l’educació pública valenciana, que consideren totalment abandonada. També critiquen la situació de la cultura i assenyalen al conseller José Antonio Rovira per mostrar major preocupació en assumptes personals que en la gestió cultural.
Quant a sanitat, afirmen que per al Partit Popular este sector no és un dret, sinó un negoci, denunciant la privatització i deterioració progressiva dels servicis socials, el que consideren marca PP. Així mateix, critiquen la política de vivenda del Consell.
Drets i polítiques qüestionades
Des de Compromís també alerten de la retallada de drets fonamentals impulsat per Mazón en aliança amb Vox. Les portaveus adjuntes Paula Espinosa i Isaura Navarro destaquen problemes en transparència, política territorial i falta de prevenció davant el canvi climàtic.
Navarro subratlla que una obsessió del Consell ha sigut desmantellar mesures contra la corrupció, mentres Espinosa critica la negació governamental del canvi climàtic i la promoció de lleis territorials que afavorixen la construcció en zones inundables, prioritzant interessos econòmics sobre la sostenibilitat ambiental.