El Consell ha aprovat el decret pel qual es declara l’any 2023 com a Any Nino Bravo en commemoració del cinquantenari de la mort del cantant valencià d’Aielo de Malferit.
|
Rebre les notícies de València Diari
|
|---|
|
|
Així mateix, el Consell ha aprovat la creació de la comissió per al desenvolupament del programa general d‘actes commemoratius que se celebraran, així com la coordinació amb altres organismes o entitats que hi vulguen participar, i que queda adscrita a la Presidència de la Generalitat.
El 2022, Les Corts van dedicar una declaració institucional, en la qual els i les representants del poble valencià “manifesten de forma unànime el seu suport a la declaració del 2023 com a any de Nino Bravo a tot el territori valencià, per recordar i posar en valor el gran cantant d’Aielo de Malferit”.
Tal com reflecteix el decret, Luis Manuel Ferri Llopis, més conegut pel seu nom artístic de Nino Bravo, és un dels artistes més apreciats pel públic i més influents a la música popular del segle XX, que continua plenament vigent.
Des de molt jove va mostrar la seua afició a la música i els seus dots naturals per cantar, especialment per la potència i la ductilitat de la seua veu, segons indica el decret. Va formar dos grups musicals, Els Hispànics i Superson.
El 1968 va iniciar la seua carrera en solitari com a cantant solista i va ser al marc de les falles de l’any 69, amb un recital al Teatre Principal de València, quan Luis Manuel es va presentar oficialment davant del públic amb el nom de Nino Bravo.
Entre el 1970 i el 1973 es va convertir en un ídol de la cançó melòdica per a molts milions de persones a tot el món, però sense perdre en cap moment la seua vinculació amb la Comunitat Valenciana, amb la ciutat de València i amb el poble on va nàixer.
El decret recorda que l’extraordinària carrera musical de Nino Bravo va quedar tràgicament truncada quan l’artista, que encara no havia complit els 29 anys, moria en un accident de carretera el dia 16 d’abril del 1973.
No obstant això, després d’este mig segle transcorregut, la seua veu i la seua figura s’ha mantingut i es manté viva, no només a la memòria dels que van assistir als seus triomfs en vida, sinó també a la de les generacions posteriors, que continuen emocionant-se amb la seua veu i les seues cançons.