Increment dels supermercats fantasma

El servei ja té presència en moltes ciutats d'Espanya, com Barcelona, Madrid, València, Màlaga o Sevilla

Des de tomaques fins a cervesa freda, et portem el que necessites (o el que més t’abellisca) en minuts. Així es presenta un dels supermercats fantasma que fa enviaments ultraràpids. Aquests serveis, en auge en els últims anys, envien la compra feta en línia als clients en menys de 10 minuts, i ja tenen presència en moltes ciutats d’Espanya, com Barcelona, Madrid, València, Màlaga o Sevilla.

Aquest model de negoci cobreix les necessitats immediates que el client té d’un producte. La mitjana d’import de compra és de 25 euros i, per tant, no suposa una competència per al comerç pròxim o en línia, explica Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Aquest tipus de negoci digital funciona sobretot entre la gent jove, que prefereixen dedicar el temps a altres coses, perquè no planifiquen i això els soluciona qualsevol pla d’última hora, afig Soler.

Dos minuts per al picker, huit per al rider: compra entregada Gorillas, Getir o Dija són exemples d’aquest model, que es coneix com a supermercats fantasma. L’empresa se situa en diferents llocs de les ciutats, on converteix locals en magatzems amb una oferta de més de 1.500 productes alimentosos, de neteja i de bellesa, així com aliments frescos.

Els productes es preparen en els 120 segons posteriors a la recepció de la comanda en l’aplicació informàtica del local. Internament, el supermercat té lineals que estan distribuïts per números i lletres, de manera que, quan la comanda arriba a la botiga, el sistema l’ordena de manera lògica i evita que el picker (la persona que el prepara) realitze viatges entre els lineals que no siguen productius, explica Josep Maria Català, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.

Mil viatges al dia per magatzem per a ser rendibles

Aquests negocis comparteixen característiques amb les ja conegudes com a cuines fantasma, no es veuen, però els veïns pròxims als immobles on se situen sí que noten i senten la seua presència: més riders, més moviments de persones i, sobretot, més problemes de convivència, explica Català. Es calcula que, perquè el negoci aconseguisca tindre un rendiment positiu, han de fer-se 1000 viatges al dia per cada magatzem. Això suposa que aquestes zones tinguen un alt trànsit de riders.

Segons un estudi de la consultora Bain & Company, per a arribar a la rendibilitat, aquestes empreses haurien d’augmentar el preu mínim per comanda fins als 30 euros (actualment està en 20). Així mateix, segons l’informe, haurien d’incrementar el volum de comandes per dark store: de 300 comandes al dia en una fase de llançament i 600 en una fase de creixement, haurien de passar a més de 1000 comandes diàries per magatzem.

El seu impacte sobre la mobilitat urbana pot arribar a ser alt, especialment si se situen en carrers per als vianants o si opten per les motocicletes com a manera preferencial, per la qual cosa poden requerir algun tipus de regulació per part de l’administració, adverteix Eduard Àlvarez, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, investigador del grup SUMAT i expert en logística.

ÚLTIMES NOTÍCIES