Antonio Resines parla de la seua estada en l’UCI: “Vaig demanar als metges que em pegaren un tir”

L'actor va estar ingressat durant més d'un mes per covid-19 a l'hospital madrileny Gregorio Marañon

Antonio Resines ha relatat com va ser la seua estada en l’UCI de l’Hospital Gregorio Marañón per les complicacions que va patir després de contraure el coronavirus en una entrevista concedida a ‘El País’ en la qual també revela quina serà la seua nova pel·lícula o sèrie.


Rebre les notícies de València Diari

L’actor va estar en una greu situació durant diverses setmanes, encara que finalment va aconseguir superar-lo. “M’acordava de moltíssimes coses en despertar, el conjunt no és horrorós… Però em trobava en perill permanent“, declara.

“Em volia morir, ja no podia més. De fet, li ho vaig dir als metges: “Pegueu-me un tir d’una puta vegada… Però no us preocupeu, deixe davant notari que ho he demanat jo perquè no tingueu problemes“, ha confessat.

Aquest estat i la gran quantitat de medicaments per a pal·liar els dolors li provoque deliris fins a insultar a familiars i personal sanitari que entrava a la seua habitació: “Quan vaig ser conscient, em vaig tirar quatre dies demanant perdó a tot el món“.

“Volia anar-me d’ací, a llegir el periòdic amb un amic que es va morir fa huit anys, Rafa Santillán. Prendre’m un café o una canya amb ell i altres també de per ací, però per a això m’havia de morir. Vaig enviar una carta als meus pares. Però una carta com d’algú que no sap escriure, com de pel·lícula de taujans. Els deia que en el trànsit cuidaren d’Ana i de Ricardo, el meu fill. Em vaig cansar, em vaig cansar de veritat, m’estava anant… Probablement em trobaré als meus pares i als meus amics per ací, em vaig figurar. En aqueix moment vaig creure, sí, que potser hi havia alguna cosa”, explicava en l’entrevista.

El temps que va romandre en coma, va delirar fins a tal punt que insultava a qualsevol persona que entrar a la seua habitació, tant “Però després res, com abans, no crec en res. Allò se’m va passar de seguida“.

Aprofita el seu relat per a lloar la labor que realitzen els sanitaris i criticar la falta de finançament per a la sanitat pública. “El seguiment el fan intensivistes, especialistes en infeccions, psicòlegs clínics, psiquiatres, equips que s’alternen. L’UCI és un lloc impecable. El problema fonamental de la sanitat no són els treballadors, són les infraestructures i la falta de diners i de personal. Ara, els que atenen i es deixen ací la vida et tracten com si estigueres en un palau”, afirma.

No és l’únic esglai que ha donat l’actor a la seua família, ja que pateix diverses patologies des de fa temps. No obstant això, cap d’elles ha aconseguit frenar la seua activitat.

“Tècnicament soc pacient de cardiologia per angina de pit i d’un càncer colorectal que vaig superar en 2015. La traumatologia ja és una altra història: a la cama esquerra m’han operat del tendó d’Aquil·les, la tíbia, el peroné, porte una pròtesi en el genoll, el maluc sencer canviat, vaig tindre trencament de fèmur, i a l’esquena, la quarta, cinquena i sisena lumbars apuntalades. No em fa mal res ara i això que vinc d’una atròfia muscular del 85% res més eixir del coma”, confessa.

La seua recuperació va ser més ràpida del que pensava, una cosa de la qual es mostra orgullós. “En poc temps va començar allò a revertir. Un dia t’alces del llit, val, fas tres passos. Hui he fet quatre quilòmetres. Parant. Molt bé. Em trobe molt bé“, conclou.

Últimes notícies

Notícies relacionades

Activar notificacions D'acord No, gràcies