Els pediatres proposen retirar la mascareta en els col·legis des del 28 de febrer

Compartir:

 

L’Associació Espanyola de Pediatria és partidària de llevar les mascaretes de les aules dels col·legis. L’entitat ha elaborat una proposta consistent a retirar-la de manera progressiva.

Els pediatres han comparat les infeccions registrades en l’últim curs d’infantil (quan els xiquets tenen cinc anys i l’ús de la màscara no és obligatori) i en primer de primària (sis anys, quan sí que han de portar-la) i han conclòs que en tots dos nivells han sigut similars. Si tot fora bé a les escoles, la mesura es podria ampliar en el tercer trimestre del curs als alumnes d’educació secundària.

Des del punt de vista educatiu, els estudis apunten al fet que l’ús de les mascaretes complica l’ensenyament, un obstacle que segons els professors s’agreuja en els xavals amb dificultats d’aprenentatge. Els sindicats docents reclamen cautela a l’hora d’introduir canvis en els protocols sanitaris.

L’epidemiòleg i membre de l’Associació Espanyola de Pediatria Quique Bassat afirma que, a més de servir perquè l’activitat escolar vaja recuperant la normalitat, la mesura seria una bona manera d’assajar la retirada general de màscares en interiors.

Els xiquets són un grup poc vulnerable a la covid, i si deixar d’usar la mascareta provocara un augment d’infeccions en els col·legis, això no es traduiria de manera automàtica en un augment dels casos greus.

Seria, segueix Bassat, una manera de fer el pas cap a la fi de les mascaretes en interiors menys arriscada que fer-ho de colp amb tot el país, a l’estil del qual han fet Dinamarca o el Regne Unit.

 

Què ha canviat respecte a fa uns mesos perquè els pediatres plantegen aquesta iniciativa?

 

“Tenim una variant del virus diferent, que és molt contagiosa i causarà moltíssims casos i, per tant, hem de conviure amb ella. I això s’emmarca en un canvi de paradigma més ampli, en el qual hem passat d’una situació en la qual intentàvem comptabilitzar i impedir cada infecció, a una altra en la qual ens donen una mica igual les infeccions que puga haver-hi, sempre que no tinguen transcendència clínica”, respon Bassat.

Pel que s’ha comprovat amb l’enorme onada de contagis de l’ómicron (major encara en el cas dels xiquets), la malaltia en la població d’edat escolar és en la gran majoria dels casos lleu i causa “poca transcendència clínica”. A això cal afegir l’alta taxa de vacunació general aconseguida al país (81% de la població total, i entorn del 50% amb dosi de reforç).

Bassat esmenta dos elements que afavoreixen la retirada, que els pediatres contemplen començar a realitzar a final de febrer. La incidència de la malaltia mostra una tendència consolidada a la baixa, i s’acosta la primavera, amb temperatures més elevades. La setmana passada l’ús de la màscara ja va deixar de ser obligatori en els espais a l’aire lliure dels centres educatius. I Catalunya ja ha anunciat la seua intenció de llevar-les també a les aules aquest mes.

 

Calendari per a retirar les màscares a les aules

 

El calendari comença el dilluns, 28 de febrer, per a primer i segon de Primària. El següent dilluns, 14 de març, es llevarien la mascareta a les aules els alumnes de tercer i quart de Primària. Els de cinqué i sisé de Primària, el dilluns, 28 de març. I els alumnes de l’ESO anirien a classe sense màscara el 25 d’abril i els de Batxillerat a partir del 9 de maig.

Aquesta desescalada, començant pels cursos més inferiors als superiors, respon al fet que des de l’AEP s’ha comparat el risc de la transmissió de l’interior de les aules entre l’últim curs que no han hagut de portar les màscares (els xiquets de 5 anys) i el primer que sí que havien de portar-les (xiquets de 6 anys), i s’ha vist que les diferències en la transmissió del virus entre un grup i un altre no era significatiu”, apunta Bassat. I afig: “Sabem que els xiquets més xicotets transmeten pitjor el virus, per això ens sembla raonable començar per aqueixos nivells inferiors”.

D’altra banda, els pediatres valoren que a nivell d’impacte en l’entorn escolar, la volta a l’escolarització presencial, ininterrompuda des de setembre 2020 a Espanya, “ha sigut un exemple a través del qual s’ha constatat que, seguint unes recomanacions bàsiques, el risc d’infecció per als alumnes i el personal adult de les escoles és mínim“.

Quique Bassat, com a coordinador del Grup de Treball de l’AEP per a la reobertura de l’escolarització, destaca que els efectes beneficiosos de l’escolarització presencial “són clars i importantíssims per a l’aprenentatge, però especialment, per a la integració psicosocial i adaptativa dels menors i és fonamental retornar als xiquets una experiència educativa normalitzada i sense disrupcions”.

Segons l’expert, “si volem progressar cap a una eventual ‘normalització‘ de la transmissió, hem d’anar retirant progressivament les mesures de prevenció en l’àmbit escolar, adaptant-nos a la situació epidemiològica de cada comunitat, i sempre que es puga garantir un monitoratge estret de l’impacte d’aquesta desescalada”.

EL MÉS LLEGIT

La licitació per demolir l’antiga Fe entra in extremis el 2022

L'oposició qüestiona els 'set anys perduts' i Catalá recorda que la primera decisió del Govern de Puig 'va ser paralitzar este projecte'

El 93,7 % del personal de la Generalitat que entén bé o prou bé el valencià 

S’incrementa en 6 punts el percentatge de persones que saben escriure perfectament o bastant bé en valencià, en quasi 5 punts les que el saben llegir i en més de 3 punts les que l’entenen

Mor l’actriu Kirstie Alley als 71 anys

Els seus fills, True i Lillie Parker, han emés un comunicat on informen que ha mort arran d'un càncer que li va ser diagnosticat recentment

L’AVL acosta la figura de Fuster al professorat i l’alumnat de la Hofstra University de Nova York

L’acadèmica, Vicenta Tasa, ha impartit la conferència “Joan Fuster davant la jerarquia lingüística a l’Estat espanyol”