Les manifestacions de llauradors, ramaders i gent del camp en general, intermitents, però constants des de fa molt de temps, indiquen i retraten una situació insostenible per a la població rural que viu més directament de l’agricultura o la ramaderia.
Alhora que els preus dels productes agraris estan baixant any a any, els costos de producció van pujant: electricitat, adobs, gas-oil, fitosanitaris… si ens adonem que els preus dels productes agraris els posen les grans empreses de la distribució (oligopoli), els costos de producció estan controlats per indústries químiques, elèctriques, petrolieres (oligopoli); al mig, com en un entrepà, es troben milers de propietaris i llauradors amb nul·la capacitat negociadora, ni per a la venda de la seua producció ni per cap dels inputs necessaris per a produir-la.
Afegim que en una societat avançada els costos socials que suporta un llaurador (impostos, seguretat social, salaris…), determinats per llei, a més, es veuen incrementats per normativa relativa a seguretat alimentària, respecte mediambiental, benestar animal i que augmenten considerablement els costos de producció que en cap moment este pot repercutir en el preu de venda dels seus productes. Situació que provoca l’abandó de cultius, la falta de relleu generacional d’agricultors, ramaders, jornalers, etc. I accelera el despoblament del medi rural.
Esta caòtica situació no es dona ni s’establix per generación espontània ni per causes naturals ni racionals, sinó que està causada, de manera determinant, per la dita globalització, impulsada i establida pel neolliberalisme polític econòmic, que s’ha imposat en les relacions comercials en el món. Procés, este de la mundialització, que fomenta i imposa els tractats internacionals de lliure comerç i la lliure circulació de mercaderies, béns i servicis. Però no la circulació ni trànsit de drets humans, socials o polítics.
Com sabem, en molts països del Tercer Món o d’economia emergent, els salaris dels treballadors són molt baixets, en relació als d’Espanya o Europa, hi ha pocs drets socials o gens, i els productes agropecuaris tenen un cost molt inferior als nostres i es poden introduir en els mercats europeus a preus baixos, si no hi ha impediments, com barreres aranzelàries, i altres mesures de protecció als productes espanyols o europeus, com n’hi han hagut en anys i dècades passades i que no n’hi han ara o les que n’hi han són poc efectives.
La PAC ha sigut en la pràctica única ferramenta eficaç en el seu moment respecte al manteniment de l´agricultura; ara bé, després de les últimes reformes ha sigut desposseïda pràcticament de tota l´arquitectura inicial de garanties, fins al punt que podem afirmar que hui no servix per a complir els seus objectius fundacionals.
La situació actual de l’agricultura i ramaderia demana solucions urgents i efectives, com el retorn a les mesures de la PAC de fa anys, però més generals i sense discriminacions ni privilegis, segons productes i regions europees. I sense exclusions del minifundi.
Si no es prenen prompte decisions eficaces que revertisquen la situació actual, s’acceleraran dos processos negatius per a tot el món: el del despoblament i l’abandó de terres de cultiu i la degradació mediambiental.
Perquè eixa despoblació i eixe abandó de camps cultivables, tenen una altra conseqüència, encara pitjor, com és la reducció dràstica d’un element de sostenibilitat del medi ambient, imprescindible, com és el conjunt que componen l’agricultura, la silvicultura, la ramaderia i la biodiversitat i la riquesa que comporten. Perquè el manteniment i recuperació de la terra cultivada i cultivable, dels boscos i la cabanya ramadera són indispensables per a un medi ambient sa i sostenible.
És per això que s’ha de proposar, estudiar i establir, entre altres necessitats, el sistema de garantia de rendes als agricultors, com es feia a Anglaterra, que garantisca cultivar sense pèrdues. I devem apostar per una agricultura i ramaderia diversificada, gestionada per professionals de l´agricultura i per propietaris agraris; ben organitzats en cooperatives; capaços d´utilitzar les últimes tecnologies; que aposte per la qualitat i la diferenciació de les seues produccions
I cal fixar-se en les ajudes a l’arrossar, per la PAC i per ser parc natural i proposar exemples semblants.
