Pedagogs a favor i sociòlegs en contra de la proposició de PP i Vox en la seua fase de participació ciutadana a Les Corts
VALÈNCIA, 6 (EUROPA PRESS)
La llei de “llibertat educativa” de PP i Vox ha generat divisió en la fase de participació ciutadana a Les Corts. Mentre la confederació d’AMPA Gonzalo Anaya o el sindicat docent STEPV han al·ludit a la “discriminació” del valencià en les aules, el Col·legi de Pedagogs i les associacions de pares COVAPA i CONCAPA han reivindicat la lliure elecció de llengua per part de les famílies.
Aquesta proposició de llei, amb la qual els socis de govern en el Consell pretenen derogar la de plurilingüisme, entraria en vigor completament a partir del curs 2025-2026, encara que algunes mesures com la certificació automàtica de títols de valencià s’introduirien durant el pròxim.
Entre els intervinents de la societat civil en contra de la llei, el president de la Gonzalo Anaya, Rubén Pacheco, ha afirmat que planteja una “falsa llibertat” i només busca “arraconar la presència del valencià fins a la seua eliminació en alguns espais”.
“No és una llei educativa, és una llei contra el valencià”, ha asseverat, i ha subratllat que la seua confederació d’AMPA és la majoritària a la Comunitat en representar a 1.083 AMPA enfront de les 423 de COVAPA i les 247 de CONCAPA, segons les seues xifres.
En representació del professorat, la integrant de STEPV Zulaika Agustí ha exigit la retirada de la llei després de denunciar que “el valencià queda reduït a l’assignatura de Valencià”, que “només un article parla de fomentar la llengua pròpia” i que la certificació de títols pot generar “una competició entre centres”.
“Quan hi ha atemptats contra l’escola pública i la llengua valenciana s’ha de fer una vaga”, ha manifestat en al·lusió a la vaga unitària contra la llei convocada el 23 de maig.
“REAVIVAR EL CONFLICTE LINGÜÍSTIC”
Des de l’Associació de Direccions d’Escola Pública (ADEP-PV), Vicent Mañes ha reivindicat el bilingüisme primerenc en lloc de la “organització caòtica” que en la seua opinió provocarà aquesta llei, a més de “reavivar el conflicte lingüístic”. Per això ha instat a Conselleria a consensuar-la amb la comunitat educativa.
“Llibertat lingüística no és llibertat per a no estudiar en valencià”, ha recalcat, i ha defensat que “les famílies han d’estar informades, sensibilitzades i convidades a la participació, ajudant a eliminar prejudicis respecte a la llengua minoritzada”.
Com a professor de Sociologia de la Universitat de València (UV), Rafael Castelló ha sostingut que la llei no vetla per la protecció del valencià que estableix l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús, acusant a PP i Vox d’imposar “una llibertat negativa vinculada a la no intervenció”.
Per contra, ha cridat a una actuació política decidida per a augmentar l’ús del valencià entre la societat, ja que en cas contrari “no servirà de res” fomentar l’obtenció de títols.
“MOLT DIFÍCIL DE GESTIONAR” EN ELS CENTRES
El catedràtic de la Universitat de Ginebra (Suïssa) Joaquim Dolz ha posat en dubte que la llei siga viable per als centres, en considerar que hauria d’experimentar-se abans de la seua aprovació perquè si no serà “molt difícil de gestionar”.
“És una llei irresponsablement discriminatòria: jo ho sé i vostès ho saben”, ha etzibat a PP i Vox, i ha destacat que a Suïssa conviuen quatre llengües i “no hi ha cap conflicte lingüístic”.
Per la seua banda, el doctor en Lingüística Romànica i membre del Cercle Isabel de Villena Jordi Juan Casany ha posat l’accent que “els pares no poden immiscuir-se en l’educació dels seus fills” i en la necessitat de donar més recursos i temps al valencià per a potenciar el seu ús.
“El dret a la ignorància no existeix”, ha recalcat, i ha destacat que va preguntar als seus alumnes de primer de Batxillerat en un municipi valencianoparlant si consideraven que el seu nivell de coneixement de les dues llengües era equitatiu “i tots i cadascun van dir que dominen més el castellà”.
Entre els grups de l’oposició, el diputat socialista José Luis Lorenz ha augurat que després de “la perversament cridada llei de llibertat educativa”, PP i Vox permetran “d’aquí un poc” que els continguts pedagògics els decidisquen les famílies. “Quants més idiomes saps, més humà eres”, ha reivindicat.
Gerard Fullana (Compromís) ha posat en dubte, com a professor, que a nivell pedagògic siga positiu “separar als alumnes per motius lingüístics”, a més de denunciar que en les 35 pàgines de la llei “no hi ha ni una paraula sobre metodologia o pedagogia”: “Està feta per gent que no ha trepitjat una escola en la seua vida”.
“VALENTIA” PER A REFORMAR LA LLEI D’ÚS
Entre els arguments a favor, la presidenta de COVAPA, Sonia Terrer ha celebrat que “hui és un dia gran” perquè, segons ella, les famílies porten anys reivindicant una llei que compte amb la seua opinió. “Ens prenen per ximples?”, ha preguntat, i ha dit que les famílies no són “la targeta Visa” de cap centre educatiu.
Ara bé, ha sostingut que la llei “no és perfecta al cent per cent” respecte a les exempcions i que el veritablement “valenta” hauria sigut escometre una reforma de la “antiquada” Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià del 1983, alguna cosa que no ha volgut “cap partit”.
Per part de CONCAPA, Rafael Araujo ha mostrat el seu suport a la llei en considerar “imprescindible” que hi haja lliure elecció i que es respecta tant l’equitat entre valencià i castellà com l’autonomia dels centres i la normativa estatal.
A més, ha retret a l’oposició que donen “lliçons” sobre plurilingüisme quan ha assegurat que s’està produint un “èxode lingüístic” al sud d’Alacant d’alumnes que no han pogut aconseguir l’exempció del valencià.
Com a portaveu de la Mesa per l’Educació en Llibertat, Vicente Morro ha afirmat que la llei prioritza els drets dels alumnes en lloc dels “supòsits drets de les llengües”, a més d’advocar per que els centres disposen de la major autonomia possible.
“No estem decidint sobre qüestions pedagògiques, estem reclamant la llibertat de triar que els nostres fills vagen a trobar-se amb docents que respecten els seus drets”, ha replicat Morro a l’oposició.
“CAP PREJUDICI” PER SEPARAR ALS ALUMNES
Des del Col·legi de Pedagogs, el seu president, Enrique Castillejo, ha augurat que la llei permetrà un millor coneixement de valencià i castellà, al mateix temps que ha assegurat que no genera “cap prejudici” separar als alumnes en funció de la seua llengua d’elecció.
El pedagog ha anat més enllà instant a PP i Vox a ampliar l’elecció de llengua en els exàmens a l’etapa de Primària, “quan comença el fracàs escolar”.
Per part dels inspectors, el president de la Va unir Sindical d’Inspectors d’Educació, Miguel Bregel, ha defensat que la llei compleix amb la normativa estatal i amb les resolucions judicials en la matèria.
Segons ha exposat, els inspectors han intervingut per “queixes” relacionades amb la llengua i han “salvat problemes” als centres per a evitar que arribaren a instàncies superiors. I ha aprofitat per a demanar un augment de plantilla perquè està igual “des del 2007”.
En representació del sindicat de funcionaris CSI·F, José Pacheco ha qualificat la llei com “un pas encertat i necessari”, per la qual cosa ha instat als grups a arribar a un acord en la seua tramitació i a tenir “una visió a llarg termini” mitjançant un pacte educatiu autonòmic i estatal.
També ha mostrat el seu suport a la certificació automàtica de títols, “una idea que ve del govern anterior”, encara que creu que hauria d’ampliar-se a totes les etapes.
Entre els grups del Consell, la ‘popular’ Beatriz Gascó ha garantit que encara que el procés “genere dubtes, va a eixir bé” i “absolutament ningú es va a quedar arrere”, mentre la diputada de Vox Julia Llopis ha sostingut que la llei “no discrimina ni una llengua ni l’altra”.
