La Fira del Llibre de València i altres fires

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla sobre la Fira del Llibre de València i com serveix per a promocionar el valencià

M’han demanat que escriga sobre la Fira del Llibre de València, però els meus coneixements sobre este esdeveniment anual són més prompte limitats. He anat unes quantes vegades, com a lector, a vore alguna novetat o nova versió o edició d’algun llibre. I com que és fira de notable categoria, quasi sempre he trobat les publicacions que buscava.

La Fira del Llibre de València de 2024 comença el 25 d’este mes i acaba el 5 del que ve, en els Jardins del Real o de Vivers, com des de 1985. És la que fa 59 edicions, la primera va ser en 1918, i sempre organitzada pel Gremi de Llibrers. Enguany es batrà el rècord d’expositors amb més de 120 llibreries o editorials.

La de la capital valenciana no és una fira d’exposició i venda de llibres i prou. És molt més que això. És també un conjunt d’actes culturals obert al públic amb una duració de dos setmanes, durant les quals, a més de poder comprar llibres signats pels mateixos autors, es pot assistir a diversos actes literaris, com lectures poètiques, presentacions, conferències i taules redones. També s’oferixen activitats dirigides al públic infantil i juvenil, com contacontes, tallers i teatre, juntament amb una biblioteca infantil que disposa de centenars de títols. I és una fira molt pensada per a gent jove i particularment per a promoció del valencià. Són actes als quals he assistit unes quantes vegades i que sempre donen ganes de tornar-hi.

Jo, enguany, casualment, estaré una vesprada en una de les casetes per a firmar un llibret meu. Per això, coneixeré la Fira del Llibre de València des d’un altre costat.

Dit això i seguint el meu pertinaç costum d’explicar el significat de paraules i els seus únics o diferents sentits que poden tindre, intentaré descriure el significat del vocable fira.

És un ‘mercat extraordinari, amb gran concurrència de venedors i compradors, que se celebra en un mateix lloc en dates determinades, per exemple Fira Ramadera, Fira de Mostres, Fira Artesanal, Fira del Llibre de València, Fira de Juliol.
 És també ‘una festa que té una periodicitat regular’. La Fira de Tots Sants de Cocentaina. La Fira d’Agost de Xàtiva.      Per a la jovenalla i per a la xicalla, especialment una fira és un ‘conjunt d’atraccions i d’entreteniments ambulants que es munten en ocasió de determinades festivitats’. Portar els xiquets a la fira.  
  
  

I les fires, com a llocs de passar-ho bé, també generen aforismes, dites i refranys. I ja sabem que “A la fira no vages si no portes diners, que voràs moltes coses i no compraràs res”, “A la fira no vages si no tens diners i a la Mare de Déu d’Agres si no tens promés”, “Lo que es guanya en els mercats es perd en la fira”.

De Fires, n’hi ha de moltes classes, com ara, de mostres, del moble, artesanal, de la moda, gastronòmiques, de maquinària, de ceràmica i algunes també, de molta rellevància universal literària cultural, com la Fira del Llibre de Frankfurt.

En general, anar a la fira és anar de diversió, anar a disfrutar, també a aprendre i a descobrir coses noves. I especialment les fires dels llibres com la nostra de València, són espais de llibertat, on es promociona la igualtat i la solidaritat amb els sectors discriminats de tota classe i condició. Enguany hi haurà, com toca, pels principis anomenats dos línies més amunt, una exposició de l’Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV), “Quan Gaza clama”.

Les primeres fires eren de mostra i venda d’animals, principalment, d’ovelles, però després també de càrrega com cavalls i egües, ases i someres, muls i mules i altres animalets, però posteriorment ja es van generalitzar. Fins i tot, ara en tenim d’alta tecnologia, com el Mobile World Congress de Barcelona i fires per a matar, com la de Defensa y Seguridad de Madrid, que ja té dos edicions.

Entre la gran varietat de fires, hem tingut fa poc, a Madrid, la citada fira de Defensa y Seguridad, patrocinada o amb el suport d’organismes institucionals, principalment ministeris, però també altres entitats o organismes relacionats amb la fabricació i venda d’armament.

Un anunci deia

“Escaparate bélico en Madrid: la Feria de Defensa, punto de encuentro para quienes negocian con armas. La Feria de Defensa se convierte estos días en Madrid en un gran escaparate de armas y punto de encuentro para hacer negocio. 400 expositores y más de 100 delegaciones extranjeras que buscan comprar armas españolas”.

Es tractava, com hem llegit, d’una mostra i exhibició de maquinària… per a matar. Això fa falta exhibir-ho? Fer que la producció i venda d’armes per a matar siga com les de cotxes, mobles, trages i joguets em pareix indignant i un insult a l’ètica de la pau. Amb tant d’esforç i pedagogia que es fa contra el maltractament a les dones, als i a les homosexuals, als i a les immigrants; al maltracte dels animals, i altres discriminacions i en canvi, sobre la producció d’armes per a matar persones, les autoritats polítiques no sols no tenen programes o campanyes institucionals en contra, sinó que són motiu d’exhibició en una fira. I la que ens referim de Madrid, presidida o dirigida per Julián García Vargas, ministre de Defensa i de Sanitat en els governs de Felipe González. Indignant. No anem a eixa fira. Anem a qualsevol altra que no mate.

ÚLTIMES NOTÍCIES