29.4 C
València
Dimarts, 17 juny, 2025

‘¿Dónde está Marta?’. El documental sobre el cas de Marta del Castillo que arrasa en Netflix

Mai se sap on està l’èxit d’una sèrie, pel·lícula o documental de Netflix, però és clar que, quan estrena un ‘true crime‘, tots els ulls semblen tornar-se a la plataforma, que es defensa amb molta qualitat en els documentals en general i en este gènere en particular. Ho va fer amb ‘Making a Murderer‘, ‘Wild Wild Country, o, si ens anem a esdeveniments que van passar a Espanya, ‘El cas Wanninkhof-Carabantes’ o ‘El cas Alcàsser’.

- Advertisement -Telegram València Diari

Un altre èxit per a Netflix

Sens dubte, ho ha tornat a fer, sí, Netflix ha tornat a encertar amb l’estrena divendres passat d’un dels seus documentals més esperats, ‘¿Dónde està Marta?‘, que figurava entre les seues grans novetats de les pròximes setmanes i que ha aconseguit captar l’atenció del públic arribant al número 1 d’allò més vist a Espanya i superant a ‘Ejército de los ladrones’, ‘La asistenta’ i ‘El juego del calamar’.

Analitza amb tot detal el cas de Marta del Castillo

La minisèrie ‘¿Dónde está Marta?’ consta de tres capítols d’entre 60 i 70 minuts de durada que analitza amb tot detall el cas de Marta del Castillo, la jove sevillana de 17 anys que va desaparéixer el 24 de gener de 2009 i de la qual, gairebé 13 anys després, encara no s’ha trobat el seu cadàver. Esta sèrie podria passar a engrossir el llistat de les millors sèries curtes de Netflix.

Sinopsi oficial

La sinopsi oficial de Netflix diu així: “Marta del Castillo, una jove sevillana de 17 anys, havia fet plans per a parlar amb Miguel Carcaño, amb qui havia mantingut una relació. Mai va tornar a la seua casa. Vint anys després de la seua desaparició, la policia troba proves que desencadenen una onada de detencions. Cinc sospitosos, set històries diferents de l’assassí confés, dos sentències contradictòries, una persona acusada d’encobriment i el cos de la víctima segueix desaparegut. Dotze anys després, este documental s’endinsa en este emblemàtic cas, un dels més estranys de la història d’Espanya“.

Dirigit per Paula Cons

El documental ha estat dirigit per la periodista, guionista, documentalista, cineasta i productora Paula Cons (la Corunya, 1976), especialista en ficció basada en fets reals (‘L’illa de les mentides’, ‘Or negre’) i en documentals de recerca: ha estat la responsable de títols com ‘La Batalla Desconeguda’, en TVE, i ‘O Cas Diana Quer. 500 dies’.

El documental ha aconseguit en tot just hores l’atenció de milers i milers d’espectadors en Netflix i és que, qualsevol altra cosa es podrà dir d’ell, però no que no ha estat plantejat amb professionalitat. S’han realitzat més de 80 hores d’entrevistes a persones implicades en el cas com a familiars i amics de Marta del Castillo, advocats i altres experts i professionals.

Un gran equip

L’equip d’investigació implicat en ‘¿Dónde está Marta?’ es compon de huit periodistes i, a part, altres 50 persones involucrades en el projecte. Tots ells van treballar durant l’any i mig que va durar la recerca, en la qual els periodistes es van reunir amb el Tribunal Constitucional, la Fiscalia, el Suprem, el Ministeri de l’Interior…

Tots els judicis celebrats van ser transcrits, la qual cosa ha servit de peça clau per a poder fer l’anàlisi del cas i elaborar els qüestionaris de les entrevistes. La minisèrie, la durada total de la qual és de poc més de 3 hores, partia de 100 hores abans del muntatge, que van ser rodades a Sevilla, Madrid i Herrera de la Manxa (Ciudad Real).

”¿Dónde está Marta?’: què ens trobarem en este ‘true-crime’

El primer que descobrim és que, amb el seu metratge total de poc més de tres hores, la docuserie resulta molt directa. Resulta molt interessant perquè conta la història des de molts punts de vista, recaptant testimoniatges de moltes parts: tant dels familiars de Marta del Castillo com dels últims que la van veure amb vida, suposadament responsables de la seua desaparició.

Al llarg de tot el documental, se’ns deixa molt clar el context de crisi en què va esdevenir el succés, del qual han passat 13 anys i seguim sense resolució. Això no vol dir que no hi haja noms de qui ha estat involucrat (et sona Miguel Carcaño?, o Francisco Javier Benítez? O Samuel Benítez? O ‘El Bufó’?).

La policia va fer tot el possible?

El documental deixa clar que la policia es va quedar curta a l’hora de mobilitzar-se i que tots els amics i familiars de Marta es van posar a la feina per a buscar-la pel seu compte. ‘¿Dónde está Marta?’ es recolza lamentablement en una història real, però que funciona pel seu molt misteri i suspens, així que si et perds un minut del documental és possible que ja no entengues tot el trencaclosques. La direcció i la fotografia també són aspectes excel·lents en ‘¿Dónde está Marta?’.

La desaparició

El 24 de gener de 2009, la jove sevillana de 17 anys Marta del Castillo va eixir al carrer amb uns amics, però mai va tornar a casa. Després d’alertar a la policia, família i amics es van unir en la seua búsqueda. Setmanes després, va ser detingut Miguel Carcaño, ex-xicot de Marta, que va declarar que la xica estava morta i es va confessar com a autor del crim. Al costat d’ell van detenir a un dels seus amics, Samuel Benítez.

Carcaño va afirmar que l’havia matat d’un cop al cap amb un cendrer en la seua pròpia casa i que després, amb ajuda dels seus amics, hauria llançat el cadàver al Guadalquivir. Poc després van ser detinguts Francisco Javier García (‘El Bufó’), de 15 anys, i Francisco Javier Delgado, germanastre de Miguel, de 40.

Carcaño es reafirma en la seua versió

Després de moltes versions en la seua declaració, en el judici, celebrat tres anys després de la desaparició de Marta del Castillo, Carcaño es va reafirmar en la història del cendrer. Finalment, a mitjan 2012, l’Audiència de Sevilla li va condemnar a 20 anys de presó per l’assassinat, però va quedar absolt dels delictes de violació. Tots els altres acusats van quedar lliures.

Últimes notícies

Recuperen a Elx un còdex manuscrit de 1313 que revela l’organització medieval de Terol

La Policia Nacional ha recuperat a Elx un còdex de 1313 de Terol, propietat d'un col·leccionista de bona fe. El document revela claus històriques sobre l'Edat mitjana a Aragó.

Avís taronja per fortes pluges i graníssol a l’interior sud de València este dimecres

L'Agència Estatal de Meteorologia ha emés avís taronja per a l'interior sud de València a causa de pluges intenses de fins a 40 l/m² en una hora, acompanyades de tempestes amb graníssol i ratxes de vent forts. També hi ha avisos grocs en altres zones de la Comunitat Valenciana.

Investigat un conductor de 70 anys per atropellar i abandonar a un vianant a Cabanes (Castelló)

La Guàrdia Civil investiga a un home de 70 anys per atropellar i abandonar a un vianant en l'autopista AP-7 a l'altura de Cabanes (Castelló), causant ferides greus.

Rescaten a un turisme danés després d’una caiguda de huit metres en un penya-segat d’Orihuela Costa

Un turista danés va ser rescatat després de caure huit metres per un penya-segat a la urbanització de Cap Roig, Orihuela Costa. La intervenció va comptar amb Guàrdia Civil, bombers i Policia Local.

Detenen a dos hòmens a Benidorm amb més de 7.200 pastilles d’èxtasis després de xocar mentres fugien

Dos hòmens de 35 anys van ser arrestats a Benidorm amb 7.240 pastilles d'èxtasis després d'evadir un control policial i xocar contra un senyal de trànsit durant la fugida.

Polònia denuncia interferències russes en senyal GPS que van afectar vol civil des d’Alacant

Polònia acusa a Rússia de provocar interferències en el senyal GPS que va desviar un vol de Ryanair des d'Alacant. Afectacions també impacten drons i transport a la regió bàltica.

València impulsa formació ciutadana davant emergències com la dana i anuncia noves inversions

L'alcaldessa de València, María José Catalá, anuncia un pla de formació ciutadana per a emergències com la dana, l'arribada de Microsoft i noves vivendes protegides.

Detinguts tres individus per l’estafa del sicari que amenaça de mort per a cobrar

La Guàrdia Civil va detindre a tres persones per l'estafa del sicari, on les víctimes eren amenaçades de mort i pressionades per a realitzar pagaments econòmics. La xarxa operava amb identitats falses i blanqueig de capitals.