L’editorial Edicions Bromera, en el seu 40è aniversari, destaca per la seua intenció de convertir esta celebració en una oportunitat per a visibilitzar el sector editorial valencià. La companyia, que ha aconseguit consolidar-se com a pilar de la cultura valenciana, presenta una oferta literària emblemàtica per a tots els públics i destaca com mai l’impacte social de la literatura.
“El més important ha sigut la professionalització de l’editorial i la seua consolidació com a indústria cultural que respecta la seua essència”, comenta Bernat Bataller, CEO de Bromera. La subdirectora, Sandra Capsir, afegeix que el 40 aniversari és una excel·lent oportunitat per a reivindicar el treball de les editorials valencianes.
A més, Edicions Bromera empra més de 100 persones, tant directament com indirectament, edita en diverses llengües espanyoles i té una presència significativa a Hispanoamèrica i Europa, amb un catàleg que supera els 5.000 llibres en total. La imatge commemorativa, creada per Helga Ambak baix el lema ‘Amb cada pàgina, un nou horitzó’, simbolitzarà els esdeveniments de celebració al llarg de l’any.
El primer acte destacat es durà a terme durant la Fira del Llibre de València el 24 d’abril. Aquesta fira és considerada la segona més rellevant de l’estat espanyol, on Bromera realitzarà un brindis amb assistents per a commemorar la seua trajectòria.
Novetats Literàries i Fins Socials
Entre les publicacions de primavera, destaca la nova sèrie de Gemma Pasqual i Escrivà, titulada ‘Secrets’, centrada en jòvens que viuen sota la pressió d’un compte d’Instagram dissenyat per revelar els seus secrets. ‘Drames i likes a l’institut’ és el primer títol i aborda temes rellevants com l’amistat i la confiança.
També s’introdueix la biografia il·lustrada de Maria Beneyto per *Josep Ballester* i *Helga Ambak*, la qual traca la seua influent carrera. A més, en l’Any Maria Beneyto, s’espera el llançament d’un poemari inèdit de l’autora, ‘El que resta d’un clam perdut’.
En el context de la ficció contemporània, Vicent Borràs presenta ‘Uns anys de Pau’, que relata la transició de gènere i les relacions amistoses.
D’altra banda, en el gènere de no-ficció destaca ‘A fer la mà! Passatemps valencians’ de Raúl Salazar, que ofereix més de 60 jocs relacionats amb la cultura valenciana, i la literatura xiquetil segueix creixent amb l’àlbum il·lustrat de Rocio Bonilla, titulat ‘Quina història més bèstia, Minimoni!’.
Finalment, la catàstrofe de la dana de l’octubre ressona dins el catàleg, amb obres com ‘Julieta i el peluix perdut’ de Pasqual Alapont, que narra el drama d’una xiqueta després d’una vil riuada. A més, ‘D’acer i de cristall’ de Marta Meneu-Borja, homenatja la labor dels voluntaris que van ajudar els afectats, reflexant les realitats i preocupacions d’una generació que busca la seua veu.
