VALÈNCIA, 8 (EUROPA PRESS)
La Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació ha recalcat que el document d’observacions elaborat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) respecte a la proposició de llei de llibertat educativa «no és preceptiu».
Al mateix temps, ha fet notar que la forma de tramitació de la norma «no difereix» amb la seguida per a l’aprovació de la Llei 4/2018 -també Proposició de Llei, en aquest cas del Botànic-, «sense que en aquell moment s’emetera cap tipus de document ni d’observacions ni cap informe per part» de l’ens normatiu.
Així s’han pronunciat fonts del departament que dirigeix José Antonio Rovira després que l’AVL haja aprovat un document en el qual expressa una «gran preocupació» davant de la proposició de llei de llibertat educativa que impulsen els partits que integren el Consell –PP i Vox– per la «situació d’inferioritat en què quedaria el valencià en el cas que s’aprovara».
De fet, la institució normativa del valencià «discrepa» de la futura norma i sol·licita «un esforç als responsables polítics i a tots els actors de l’àmbit educatiu per a propiciar un espai de reflexió i de diàleg, com també demanen altres institucions, que ajude a fer possible la plena normalització del valencià en l’escola». Amb aquest objectiu, ofereix la seua col·laboració «en benefici del valencià, la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, la nostra senya d’identitat més important i un dels fonaments del nostre autogovern».
Sobre aquest tema, fonts d’Educació recorden que l’informe de l’AVL «és de caràcter voluntari i no és preceptiu». «A més, el document d’observacions s’ha inclòs en l’apartat del web ‘Acords no normatius’ i no en l’apartat ‘Informes a projectes legislatius i reglamentaris’, que és on hauria de constar».
Fonts d’Educació veuen en l’informe «confusió» quan es fa referència a parlar d’interlocució amb el govern, «mentre que estem davant d’un text que correspon aprovar al poder legislatiu, en la tramitació del qual l’únic paper del govern és l’emissió de l’informe del Consell».
Així mateix, des de la Conselleria se subratlla que la Llei d’Ús «és la que reconeix una sèrie d’excepcions per a l’ensenyament del valencià i la competència que ha d’aconseguir l’alumnat». «Una d’elles és la residència a territoris de predomini lingüístic castellà, on la incorporació del valencià ha de ser progressiva. La Comunitat Valenciana té diferents realitats sociolingüístiques al seu territori. Açò és una dada que no es pot obviar, i una cosa que cal corregir atès que la Llei 4/2018 no ho estava fent», asseveren.
BILINGÜISME «EQUILIBRAT»
Des de la Conselleria apel·len a parlar i actuar per a aconseguir un bilingüisme «equilibrat». «El contrari –consideren– és anar contra les resolucions judicials que, tant en el Tribunal Constitucional, com en el Tribunal Suprem, com en el TSJCV han anul·lat disposicions i projectes lingüístics de centre per no garantir un necessari equilibri entre les dos llengües cooficials».
Des d’Educació assenyalen a Europa Press que la norma «arreplega mecanismes importants per al foment, promoció i impuls del valencià, com la certificació automàtica de títols amb caràcter retroactiu des del curs 2008-2009».
Finalment, posen de manifest que les enquestes «reflecteixen que tot i que l’anterior govern va fer del valencià la pedra angular de la política d’educació, hui són menys els ciutadans que ho parlen».
