L’espectacle ‘Go Figure’ està protagonitzat per dos ballarins afectats de distonia
VALÈNCIA, 27 (EUROPA PRESS)
El coreògraf israelià Sharon Fridman acosta al Teatre El Musical (TEM) de València el pròxim cap de setmana –els dies 31 de gener i 1 de febrer– la seua última producció, ‘Go figure’, protagonitzada per dos ballarins amb diversitat funcional. La peça és una invitació a conéixer els patrons rítmics i de moviment d’altres cossos.
L’espectacle està protagonitzat pels ballarins Shmuel Dvir Cohen i Tomer Navot, els qui compartixen una afecció neurològica que resulta en la contracció muscular involuntària o distonia. En el seu treball junts, el focus d’interés no es posa en l’adaptació a una dinàmica de moviment alié i normatiu, eludint així les barreres que oferix una situació de disfuncionalitat; sinó que es tracta de l’oposat, l’assumpció i celebració d’un moviment propi, sovint impredictible, quasi sempre desafiador, i bell com a fidel a si mateix.
L’espectacle, “de gran bellesa poètica”, tracta de mostrar la comunicació de dues persones que el que desitgen és escoltar-se i donar-se suport mútuament; fins al punt que la diversitat funcional de tots dos intèrprets no és un aspecte evident, sinó que resulta un descobriment, una sorpresa per a l’espectador, explica la sala del Cabanyal-Canyamelar en un comunicat.
El treball s’ha desenvolupat com un acompanyament i una guia coreogràfiques a la investigació personal dels dos intèrprets. És una creació de cooperació conjunta, estructurada de forma horitzontal i orientada al servici del que hi ha, com a acte d’amor i d’atenció a una funcionalitat diversa.
ÚS DE CROSSES I VEHICLES
L’univers propi de Shmuel es desplega al començament de la peça. L’ús de crosses i vehicles motoritzats faciliten no sols el vincle que establirà posteriorment amb Tomer, sinó la creació d’un altre equilibri que no existiria sense la seua mediació, un equilibri impulsat per la prolongació que afigen a les seues extremitats, com si foren pròtesis del moviment.
‘Go figure’ és, abans de res, un paisatge de desigualtat on Shmuel pot observar el funcionament del seu cos, reconéixer-lo, posar en valor allò que condiciona i defineix el seu moviment, transformar-ho en un pont cap a la connexió amb l’altre.
La peça es va concretant lentament en un duo. Després de l’aparició d’un cos amb gramàtica pròpia,sorgeix un altre que desitja ampliar eixe llenguatge. Tomer arreplega la invitació de diàleg de Shmuel i creua el pont. Durant la seua cerca d’un equilibri a partir dels límits que imposen o revelen les capacitats de tots dos, naix una bellesa que resulta de la voluntat de secundar-se sense desdibuixar-se.
Shmuel Dvir Cohen és un terapeuta cos-ment-moviment i facilitador d’espais de meditació en moviment. Ha actuat en la creació de Sharon Fridman ‘Shape On Us’, produïda per Vertigo Dance Company i estrenada en el Festival d’Israel 2020.
Shmu’el viu amb una síndrome neurològica que influeix en la seua capacitat de controlar l’activitat i el moviment dels seus músculs. Utilitza cadira de rodes i crosses com a mitjans auxiliars i ha convertit el seu ús en un art.
Tomer Navot, per part seua, és un ballarí, creador, professor de dansa, assistent de direcció i músic. En la seua obra, se centra principalment en la parella i la improvisació. Des de 2008 ha treballat amb diferents coreògrafs i companyies de dansa, com Vertigo Dance Company, Sharon Fridman, Shlomit Fundaminski i Anna Halprin. Ensenya dansa contemporània (tècnica release), contact improvisation i repertori. Com a coreògraf, ha col·laborat amb artistes com Marija Slavec y Maya Resheff.
TÈCNICA DE DANSA INSPIRADA EN SA MARE
Sharon Fridman és una de les veus més interessants del panorama de la creació coreogràfica, tant espanyola com internacional, i és autor d’un llenguatge propi de moviment que s’inspira en les dificultats de mobilitat que ha presenciat en la seua pròpia mare. Així, ‘Go Figure’ transmet un missatge de no discriminació, igualtat i respecte a totes les persones, per damunt dels seus condicionants físics.
El creador va decidir instal·lar-se a Madrid en 2006, quan el seu treball com a coordinador artístic i coreògraf de la companyia Mayumana li va portar a la ciutat. Allí reprén el seu projecte personal,la Compañía Sharon Fridman.
La base tècnica que usa en les seues obres se centra en la relació entre la gravetat i l’equilibri, i està inspirada en la síndrome d’Arnold Chiari que afecta la seua progenitora. A partir d’esta tècnica, ha desenvolupat un nou llenguatge corporal al qual va decidir dir Práctica INA.
Amb este nou llenguatge, va iniciar un procés d’investigació sobre el contacte i les formes en la qual se’ns representa. Per a això, treballa en laboratoris amb ballarins professionals i alumnes de conservatori, públics i privats, a Espanya i altres ciutats que visita en les seues gires.
Hui dia, totes les seues obres estan basades en la tècnica Ina i es representen en gran part del món. Moltes d’elles han rebut importants premis i mencions, com el Max al Millor Espectacle per ‘Free Fall’ en 2015, el Max a la Millor Coreografia per ‘Erritu’ en 2019.
