Supervivents i historiadors reivindiquen la memòria perquè no es repetisca este “crim monstruós”
El cap de DDHH de l’ONU alerta d’un augment “galopant” de l’antisemitisme a nivell global
MADRID, 27 (EUROPA PRESS)
El món commemora hui dilluns el 80 aniversari de l’alliberament del camp de concentració i extermine d’Auschwitz-Birkenau, on més d’un milió de persones van ser assassinades per l’Alemanya Nazi, la majoria d’ells jueus. Centenars d’actes de record a les víctimes serviran este 27 de gener per a posar sobre la taula la importància de fer front a l’antisemitisme i honrar a els qui van perir durant l’Holocaust.
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha insistit recentment en la “gran responsabilitat” d’Alemanya a l’hora de “mantenir la memòria viva” sobre els horrors que van succeir en estos ‘camps de la mort’ construïts pel règim nazi durant la Segona Guerra Mundial i repartits en diversos països. S’estima que onze milions de persones van morir durant este període, sis milions d’elles a causa de la coneguda com a ‘solució final’, amb la qual van exterminar a dos terços de la població jueva europea.
Scholz ha mostrat una clara oposició als discursos antisemites, que han augmentat durant l’últim any, i ha expressat la seua “preocupació” per la “normalització d’este tipus de sentiments, especialment a través de xarxes socials”. “Existix una gran amenaça per a les poblacions jueves”, ha lamentat durant una trobada amb comunitats jueves a Frankfurt.
“Estic en contra de passar de pàgina, dir que va ser fa massa temps”, ha aclarit abans de subratllar la importància d’explicar el succeït a les pròximes generacions. “La nostra responsabilitat no va a acabar mai”, ha puntualitzat el canceller, que considera que les històries de l’Holocaust no són només històriques sinó també “personals”.
Els actes commemoratius que tindran lloc en el camp, situat en l’actual Polònia, congregaran a líders de tot el món i se centraran en l’alliberament del mateix a mans de l’Exèrcit Roig i l’impacte global del genocidi, amb especial recalcament en la necessitat d’aconseguir comunitats “lliures d’odi” mitjançant un discurs “inclusiu”, tal com han indicat les autoritats poloneses.
El president polonés, Andrzej Duda, ha recordat que el país és ara un “refugi segur per als jueus” i ha demanat al Govern no arrestar al primer ministre, Benjamin Netanyahu, en cas que trepitge el país amb motiu de la cita a pesar que en contra seva pesa una ordre d’arrest emesa pel Tribunal Penal Internacional (TPI) en relació amb l’ofensiva israeliana llançada contra Gaza, on han mort ja més de 47.000 persones.
“La importància d’estos aniversaris residix en la possibilitat de reunir-se per última vegada amb els supervivents, que tenen l’oportunitat de donar el seu testimoni, fonamental per a la seguretat del món i per a la protecció de la dignitat humana i els seus valors”, ha explicat Duda.
Després de la breu disputa entre Duda i el primer ministre, Donald Tusk, sobre la possible detenció de Netanyahu, este últim ha acabat per avalar la seua presència en l’esdeveniment i ha garantit la seguretat de la delegació israeliana, que finalment estarà encapçalada pel ministre d’Educació, Yoav Kisch. En este sentit, fonts properes al Govern israelià apunten al fet que el primer ministre no té previst assistir.
Per la seua banda, l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Turk, ha advertit que el succeït “pot tornar a passar” i ha assenyalat que les “commemoracions d’aquest tipus permeten reconèixer el passat” encara que “han de servir també per a examinar el present i mirar al futur”.
Turk ha aprofitat l’ocasió per a denunciar que “la retòrica de l’odi” seguix escoltant-se “en gran part del món”. “L’antisemitisme creix de forma galopant, en els carrers i en Internet. Els jueus s’enfronten a una creixent intimidació, amenaces i violència”, ha afirmat.
“Molt sovint, la discriminació i la deshumanització seguixen guanyant la partida sobre la solidaritat i la compassió; la diversitat és vista com una amenaça en comptes de com alguna cosa que ha de ser atresorat, i molts líders estan soscavant i afeblint l’Estat de Dret”, ha puntualitzat abans d’incidir en la importància de lluitar a favor de la dignitat i contra la “intolerància”.
VÍCTIMES I TESTIMONIO
Margot Friedlander, una de les últimes supervivents de l’Holocaust, ha recalcat que per a ella no ha passat el temps. La dona, de 103 anys, ha reafirmat que són els supervivents els que “saben què va succeir i com va ser”. Friedlander va ser presonera del camp de Theresienstadt, a Terezin, República Txeca, mentre que la seua mare i el seu germà van ser assassinat a Auschwitz. “Vaig perdre a tota la meua família”, conta en declaracions a l’agència de notícies DPA.
Sobre l’augment de l’extremisme i els discursos d’ultradreta a Europa, Friedlander ha lamentat que “llavors també va començar així”. “Vagen amb compte. No ho facen. Respesten a les persones, això és el més important”, ha sostingut.
Andrea Low, directora del Centre d’Estudis sobre l’Holocaust de Munic, ha recalcat que xifres d’Auschwitz i l’Holocaust reflectixen un “crim monstruós” i ha defensat que els testimonis ajuden a la noves generacions a “donar-li dimensió” al succeït. “Eren persones com tu i jo que van ser arrancades de les seues vides”, ha afegit.
La directora del centre de memòria històrica situat en la casa en la qual es va dur a terme la Conferència de Wannsee on es va dissenyar la implantació de la ‘solució final’, Deborah Hartmann, ha advocat per evitar termes com a “inimaginable” o “incomprensible”.
“Hui, la referència al “inimaginable” augmenta la distància històrica”, ha explicat, al mateix temps que ha afirmat que es poden seguir tots els passos de l’assassinat en massa atès que va ser “planificat burocràticament”.
