També reclama noves dades a les operadores de les dos línies associades a García Ortiz
MADRID, 7 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Suprem (TS) ha demanat a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que intente recuperar els missatges del telèfon mòbil del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, en el marc de la causa on se li investiga per la presumpta filtració sobre Alberto González Amador, el nóvio de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
En una interlocutòria, al que ha tingut accés Europa Press, l’instructor del cas, Ángel Hurtado, es dirigix a la UCO “perquè informe sobre la possibilitat de recuperar el contingut vinculat a les aplicacions de missatgeria instantània que pogueren haver existit associades als nombres” associats a García Ortiz.
PETICIÓ A les COMPANYIES TELEFÒNIQUES
A més, reclama a les operadores d’estes dos línies telefòniques –Movistar i Vodafone– “les dades de tràfic de telefonades emeses i rebudes, així com els titulars de les línies que les reben i emeten”; i “els paquets de dades emeses i rebuts” i “la identificació del receptor i de l’emissor”.
Hurtado dona este pas després que la UCO li enviara el 3 de gener un informe on va detallar els identificadors de les línies i els telèfons localitzats a García Ortiz, i en el qual va concloure que el fiscal general hauria canviat de terminal el 23 d’octubre, just una setmana després que el Suprem li encausara.
Anteriorment, la UCO va informar a l’instructor que va trobar “0 missatges” en els dispositius confiscats a García Ortiz, i això a pesar que en l’informe referit a la mateixa anàlisi però del terminal requisat a la cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, sí va trobar intercanvi de missatges entre el 8 i el 14 de març, els dies investigats per ser els clau de la presumpta filtració.
Fonts fiscals consultades llavors per Europa Press van reconèixer que García Ortiz va esborrar personalment els missatges referits a este període temporal, si bé van aclarir que no ho va fer de forma específica respecte a estos missatges, sinó com a part de l’esborrat cíclic que fa de tots els missatges emmagatzemats en el seu telèfon mòbil pels protocols de protecció de dades i seguretat de la Fiscalia General de l’Estat.
LA PRESUMPTA FILTRACIÓ NOMÉS VA SER “EL DESENLLAÇ FINAL”
Les noves diligències encarregades per Hurtado es referixen al període temporal comprès entre el 8 i el 14 de març, per ser el període investigat. L’acusació popular exercida per l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) demanava ampliar-ho per a fixar la data d’inici en el 20 de febrer, quan la Fiscalia de Madrid va presentar la denúncia contra González Amador per presumptes delictes fiscals.
No obstant això, Hurtado ho rebutja en considerar que, “encara que hi haja hagut comunicacions des del 20 de febrer”, “fins a remuntar-nos a tal data és molt fràgil la sospita que permeta relacionar-la amb alguna que poguera tenir a veure amb la dinàmica delictiva que s’investiga”.
La defensa de García Ortiz i Rodríguez es va oposar també a tal extensió. De fet, en el seu recurs directe d’apel·lació demanen limitar el període investigat des de les 22.00 hores del 13 de març, quan van començar a publicar-se informacions sobre les negociacions per a arribar a un acord entre González Amador i la Fiscalia, fins a les 10.20 de l’endemà, quan es va publicar la nota de premsa que va donar origen al cas.
Els fiscals esgrimixen que este va ser en realitat el període en el qual García Ortiz i Rodríguez van tenir accés als correus electrònics amb la informació publicada. No obstant això, Hurtado –a qui no competix resoldre el recurs d’apel·lació– creu que no es pot aïllar este lapse de “poc més de 12 hores” perquè la presumpta filtració “no es pot entendre sinó com el desenllaç final d’una sèrie d’esdeveniments coordinats i encaminats a ella, que, per raons òbvies, van haver de tenir lloc amb anterioritat a la pròpia divulgació”.
NO TANCA LA PORTA A MÉS MESURES
En qualsevol cas, Hurtado incidix que la seua decisió actual “no lleva perquè, en funció del que vaja requerint la investigació, es puga acordar una altra cosa”. En este sentit recorda que en resolucions anteriors ja va avisar que, si bé les perquisicions es van fitar a entre el 8 i el 14 de març, el material confiscat havia de quedar guardat per a “evitar que es perdera” davant d'”una prova que poguera ser útil en funció del que exigira l’avanç de la instrucció”.
Les perquisicions judicials van començar arran d’una querella presentada per la parella de Díaz Ayuso per la nota de premsa difosa a les 10:20 hores del 14 de març per la Fiscalia de Madrid, on s’adonava de l’intercanvi de correus electrònics entre la defensa de González Amador i el fiscal que li investigada per presumptes delictes fiscals, Julián Salte.
El Ministeri Públic va difondre el comunicat per a desmuntar el que considerava un “bulo”, en al·lusió a la notícia publicada a les 21:29 hores del 13 de març en ‘El Mundo’, on s’indicava que va ser el fiscal qui va oferir pactar a González Amador, en comptes d’a l’inrevés, com va ocórrer.
No obstant això, quan el Suprem va obrir causa el passat 16 d’octubre va descartar delicte en esta nota de premsa perquè la informació que oferia ja s’havia publicat hores abans en els mitjans. Així, va posar el focus en la filtració dels ’emails’ a la premsa al llarg de la nit del 13 de març.
A això cal afegir que la UCO, en l’informe on va analitzar el contingut del telèfon mòbil de Rodríguez, va acusar a la Fiscalia de ser també la responsable de la filtració a la premsa de l’existència d’una investigació contra González Amador per presumptes delictes fiscals, notícia que es va publicar en eldiario.es a les 6:01 del 12 de març.
