VALÈNCIA, 7 (EUROPA PRESS)
La Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha confirmat la condemna a dos anys de presó i al pagament d’una multa imposada per la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de València a un home per l’apropiació indeguda de més de 140.000 euros d’una germana de la qual era el tutor legal en haver sigut declarada incapaç.
L’Audiència va declarar provat que l’acusat va disposar dels diners de la víctima, que es trobava ingressada en una residència, en benefici propi entre els anys 2013 i 2019, mitjançant reintegraments en caixers automàtics, transferències bancàries i pagaments amb targetes de crèdit, segons ha informat el TSJCV.
Els fets van ser posats en coneixement d’un jutjat de Primera Instància a l’octubre del 2018 per una treballadora social i la gerent de la residència i el jutjat va acabar revocant a l’acusat el càrrec de tutor de la seua germana uns mesos més tard.
La Sala civil i Penal del TSJCV ha desestimat ara el recurs d’apel·lació del penat i ha ratificat la sentència del tribunal d’instància en entendre que és “totalment correcta, tant pel que es refereix a la valoració que efectua de la prova obrante en la causa com pel que fa a les conseqüències d’índole jurídica que lliga als fets prèviament acceptats com provats”.
En aquesta línia, assenyala que aquesta valoració de la sentència apel·lada sobre la vertadera intenció o dol de l’acusat es comparteix “plenament” pel tribunal d’apel·lació. La sentència pot ser recorreguda en cassació davant del Suprem.
La germana era beneficiària d’una pensió d’orfandat i d’una altra de protecció familiar, que s’ingressaven en dos comptes. L’Audiència va declarar provat que l’acusat va contractar dues targetes de dèbit al seu propi nom associades als comptes i va disposar per al seu propi benefici de reintegraments en caixers automàtics, pagaments de compres en diversos establiments (supermercats, tendes de roba, òptica, restaurants, hotel, farmàcia, contractacions en plataformes d’internet, telefonia mòbil, subministrament d’aigua potable, apostes, transport ferroviari, llibres o entrades d’espectacles), que són despeses alienes completament a les necessitats de la tutelada.
REBUIG DE REBUTS
Totes aquestes operacions anteriors no van suposar una desatenció de les necessitats de la germana fins a finals del 2016, quan l’acusat va començar a rebutjar els rebuts que la residència girava amb càrrec al compte de la tutelada per a pagar la quota del centre i despeses personals. Durant tres anys la dona es va veure privada d’alguns dels serveis que oferia la residència o els va gaudir ero assumint aquesta el seu cost.
L’acusat va al·legar que no s’havia practicat prova alguna que evidenciara existència de dol per la seua banda; va negar en tot moment haver-se apropiat dels diners de la seua germana; va assegurar que el seu error va ser no guardar-se rebuts de les coses que li va comprar i va reconèixer que no havia sabut gestionar el càrrec de tutor i de l’obligada rendició de comptes amb la formalitat que s’esperava d’ell.
Per a l’alt tribunal, en aquest cas resulta “especialment revelador” un informe de la direcció de la residència, en el qual s’explica “l’estat de desatenció que la germana discapacitada de l’acusat va ser experimentant al llarg dels anys, fins al punt que van quedar impagats nombroses despeses generades per l’atenció que ella rebia en la residència” i subratlla que els diners dels comptes es va destinar a “pagar béns i serveis òbviament aliens a les necessitats personals de la persona discapacitada”.
