Recorda que els denunciants poden impulsar l’obertura d’una investigació preliminar davant d’un Jutjat d’Instrucció
VALÈNCIA, 23 (EUROPA PRESS)
El Ple de la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat una interlocutòria en el qual acorda inadmetre les tres querelles i les quatre denúncies interposades contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la gestió de la dana.
La Sala, que ja havia acumulat mitjançant una providència estes denúncies i querelles en una mateixa causa, aplica en la seua resolució la jurisprudència del Tribunal Suprem segons la qual s’exigix la presència de “indicis qualificats contra persones aforades per a no sostraure les investigacions del seu àmbit primari natural”.
Els magistrats no aprecien en els relats de fets “plurals” i de “procedència diversa” que realitzen els denunciants i querellants indicis “objectivats que amb consistència o solidesa” que puguen portar a declarar la competència de l’Alt Tribunal valencià per a investigar a l’aforat en aquesta seu jurisdiccional en estos moments.
En este sentit, l’Alt Tribunal coincideix amb l’informe de la Fiscalia en què les imputacions realitzades, en la seua majoria relatives l’omissió de decisions que hagueren evitat o mitigat el fatal resultat pel nombre de morts, deriven d’una “relació causa/efecte” i una atribució de responsabilitat penal que atén exclusivament al resultat, “al marge de la concreta intervenció dels denunciats que, a dia de hui, no consta singularitzada”.
“La Sala no és insensible a la tragèdia ocorreguda. El punt de partida, deures inexcusables de les autoritats que en els seus respectius camps d’actuació han d’adoptar les mesures preservar als ciutadans del risc d’inundacions com les viscudes, i el punt d’arribada, personal i materialment aterridor, no són controvertits”, arreplega la interlocutòria facilitada pel TSJCV.
No obstant això, “cap dels actes iniciadores que s’han descrit en els antecedents d’esta resolució ofereixen este quadre indiciari de cert nivell que es precisa per a assumir la nostra competència”, precisa a continuació.
En esta línia, el TSJCV al·ludix també a la jurisprudència del Suprem per a referir-se al denominat “principi de culpabilitat pel fet propi”, que impedix que puguen realitzar-se “atribucions objectives de responsabilitat pel nero fet de la posició o càrrec que una persona concreta ostente en l’organització, per molt alt que este siga”.
En qualsevol cas, com advertixen els magistrats en la seua resolució, la inadmissió d’estes denúncies i querelles no implica que els seus impulsors “queden privats de l’exercici de l’acció penal”, doncs poden instar si ho desitgen la incoació d’este procediment preliminar en el “hàbitat natural dels Jutjats d’Instrucció”.
“INDICIS SÒLIDS”
Entre les decisions que pot adoptar en un futur el jutge d’Instrucció que resulte competent –detalla la Sala–, una vegada esgotada la instrucció i practicades les diligències d’investigació necessàries, està la d’elevar una exposició raonada al TSJ si consten “indicis sòlids contra la persona aforada enfront de la qual si va dirigir la querella”.
És per això que la part dispositiva de la interlocutòria declara la competència de la Sala exclusivament per a dictar esta resolució en relació a l’aforat –i no als altres denunciats (l’exconsellera de Justícia i Emergències i altres dos exresponsables d’este departament)– i establix la inadmissió de les denúncies i querelles i l’arxivament de les actuacions, “sense perjuí, si escau, del que puga derivar-se d’una eventual investigació realitzada pel jutjat d’Instrucció que corresponga”.
