Afirma que es deu investigar “el vertader” abast del conjunt dels fets relatats en l’escrit de la querella
MADRID, 7 (EUROPA PRESS TELEVISIÓ)
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha admès a tràmit la querella presentada per Alberto González, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso, contra la fiscal cap de Madrid, Pilar Rodríguez Fernández, i el fiscal de delictes econòmics Julián Salto Torres per la presumpta comissió d’un delicte revelació de secrets per funcionari després de declarar la competència d’aquesta Sala per al coneixement de l’assumpte.
Així consta en una resolució, a la qual va tenir accés Europa Press, en la qual la Sala accepta l’exposició raonada elevada pel magistrat titular del Jutjat d’Instrucció nº 18 de Madrid, corresponent a la denúncia presentada pels mateixos fets pel Col·legi de l’Advocacia de Madrid, al que es té per part en qualitat d’acusació popular en tramitació de la querella objecte d’aquesta nota.
Paral·lelament, la Sala nomena al magistrat Francisco José Goyena Salgado, membre de la Sala civil i Penal del TSJ de Madrid, instructor de la causa.
La suposada revelació de secrets guarda relació amb la nota informativa difosa per la Fiscalia de Madrid en la qual s’informava sobre l’encreuament de correus entre l’advocat de la parella de la presidenta regional madrilenya i el fiscal relatius a la investigació per un presumpte frau fiscal.
L’admissió de la querella té lloc després de l’informe en contra de la fiscal María de la O Silva, qui va instar a la seua inadmissió en mancar de rellevància penal. Es dona la circumstància que aquesta fiscal ha sigut apartada del cas i serà substituïda pel fiscal superior d’Extremadura, Javier Montero.
En la interlocutòria, la Sala estima que “sense que puga entendre’s mai l’admissió d’una querella com un acte d’imputació anticipada, ni una qualificació ultimada dels fets, ha d’investigar-se el vertader abast del conjunt dels fets relatats en l’escrit de la querella”.
“Solament d’aquesta manera pot complir-se amb una finalitat essencial del sumari, tal com es contempla en l’article 299 de la LeCrim, i que consisteix en la determinació de totes les circumstàncies que puguen influir en la qualificació dels fets, sempre que aquests revestisquen indiciariamente caràcter delictiu”, assenyala.
FETS “ATÍPICS”
La Sala civil i Penal del TSJ de Madrid no coincideix amb el Ministeri Públic quan considera que procedeix la inadmissió de la querella, atès que, al seu judici, “els fets que en ella es relaten resulten atípics”.
Els jutges, en canvi, entenen que aquest argument fita el debat des d’una perspectiva molt concreta que no sembla abastar totes les projeccions de l’àmbit penal de la revelació de secrets.
Els magistrats agreguen que “en el seu informe el Ministeri Fiscal dona raó de per què va facilitar una nota informativa” en al·lusió al fet que va apuntar que es va realitzar “per a eixir al pas de determinades informacions”.
A més, nega la Fiscalia que en aquest nota informativa conste res que no anara conegut, afirmat que es veia “facultat per la seua pròpia normativa orgànica en nuar al lliure exercici de la llibertat d’informació el deure traslladar a la societat el fet noticiable”.
Així, assenyala la Sala, “és d’analitzar si s’ha vist vulnerat el deure confidencialitat i reserva inherent a les actuacions penals, entre les quals es comprèn les preprocesales a càrrec del Ministeri Fiscal i això requereix, al seu judici, una indagació que només pot abordar-se adequadament mitjançant l’oportuna instrucció de la causa”.
“Ha d’indagar-se –matisa la interlocutòria– si s’ha excedit el límit permès penalment en l’àmbit del dret a la informació que vas agafar al Ministeri Públic en tractar-se d’unes diligències penals, i per tant reservades, i així mateix en quina mesura han pogut perjudicar-se els drets constitucionalment reconeguts al querellant”.
ACUSACIÓ POPULAR
L’ICAM serà part del procés penal com a acusació popular després d’assumir la Sala íntegrament “l’exposició raonada” del jutge que va assumir la querella dels advocats madrilenys. En un comunicat, el Col·legi sosté que la publicació d’aquest converses “ofereixen indiciariamente caràcters constitutius d’un delicte de revelació de secrets, que sanciona el trencament per part d’una autoritat o funcionari públic, del deure sigil i discreció que imposa l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal”.
L’ICAM recordava en la seua denúncia i posterior querella que aquest tipus penal protegeix el “servei que els poders públics han de prestar a la comunitat en relació amb el deure guardar sigil rigorós respecte dels assumptes que coneguen per raó del seu càrrec”.
El Col·legi entén, així, que la publicació de la nota informativa “desborda el deure informació” que “queda fitat amb una altra obligació superior, que és la preservació de la reserva i sigil i és evident que la mateixa es projecta quan s’està en un procés de negociació per a arribar a una conformitat en l’àmbit penal”.
L’ICAM recorda un cop més que el secret professional és inherent al dret de defensa i el seu conculcación ataca a un pilar bàsic de l’Estat de Dret.
“El dret de defensa, al que ens devem els advocats, és sagrat i inviolable: és una garantia per a la societat, peça bàsica de l’Estat de Dret i un principi fonamental sobre el qual s’assenta el nostre sistema de justícia. L’ICAM arribarà fins a on haja d’arribar per a la seua defensa a ultrança”, ha emfatitzat el degà de la corporació, Eugenio Ribón.
