BRUSSEL·LES, 3 (EUROPA PRESS)
Els líders dels Vint-i-set han tancat files hui dilluns enfront de les amenaces del president d’Estats Units, Donald Trump, de prendre per la força l’illa àrtica de Groenlàndia o imposar aranzels a Europa, assegurant que el bloc ha d’abordar la urgència de reforçar la seua defensa i trobar mecanismes de finançament europeus per a afrontar esta despesa però sense entrar en una guerra comercial amb Washington.
Tota vegada la invasió russa d’Ucraïna ha suposat un canvi de paradigma que obliga al bloc europeu a elevar la partida militar, responsabilitzar-se més de la seguretat en el continent i trobar fórmules per a afrontar les quantioses inversions militars, els líders europeus arranquen en el palau Egmont de Brussel·les el debat de calat, en una cita en la qual participaran en diferents sessions el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.
La cimera informal coincidix amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca en un moment en el qual exigix als socis de l’OTAN disparar la despesa militar fins al 5 per cent del PIB, al mateix temps que amaga amb aplicar aranzels a Europa i amenaça a l’estabilitat euroatlántica amb les seues pretensions respecte a la illa àrtica de Groenlàndia, territori autònom pertanyent a Dinamarca
Enfront d’això, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha insistit que l’illa “no està en venda” i que “tothom ha de respectar la sobirania de tots els Estats nacionals del món”. Després d’indicar que compta amb “gran suport dels socis de la UE”, s’ha obert al fet que hi haja major presència militar en la zona àrtica tant de Dinamarca com de l’OTAN per a garantir l’estabilitat en la regió.
Sobre el debat d’estratègic del paper de la Unió Europea per a enfortir el seu múscul militar, la líder danesa ha lamentat que Europa pense “com si estiguera en temps de pau”. “No dic que estiguem en guerra, però hem de canviar de mentalitat, necessitem un sentiment d’urgència”, ha indicat abans de reunir-se amb els homòlegs europeus.
“No crec que haja de condir el pànic, però ara hem de fer un pas avant i accelerar, perquè Rússia i Putin no són només una amenaça per a Ucraïna, sinó per a tots nosaltres, i hem d’estar preparats per a defensar-nos”, ha assenyalat la dirigent escandinava, qui ha reconegut que si Estats Units imposa aranzels “durs”, la UE haurà de respondre amb una “resposta col·lectiva i adequada”.
El president francés, Emmanuel Macron, ha assenyalat que les declaracions de Trump “espenten als europeus a estar més units i a ser més actius en la resposta a la seua qüestió de seguretat col·lectiva”. Així ha incidit en la necessitat d’enfortir la base industrial i invertir més en Defensa, sempre amb “una preferència europea” a l’hora de realitzar compres militars.
“La prioritat és l’agenda estratègica i la seguretat de les nostres fronteres. I si ens ataquen en qüestions comercials, Europa, com a potència que es manté ferma, haurà de fer-se respectar i, per tant, reaccionar”, ha assenyalat sobre les amenaces comercials de Trump als socis europeus.
