La pigota del mico pot generar greus conseqüències per a la salut ocular. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’erupció cutània que es dona amb aquesta malaltia pot propagar-se en el 20% dels casos a la conjuntiva, la membrana que recobreix la part blanca de l’ull. A més, tal com recull un estudi de The Lancet , aquestes complicacions poden produir inflamació de la còrnia, anomenada queratitis.
|
Rebre les notícies de València Diari
|
|---|
|
|
“Això es deu al fet que la còrnia forma al costat de la conjuntiva la superfície ocular, és a dir, la primera capa de defensa de l’ull. Per aquesta relació, i a l’ésser ambdues el primer embolcall del globus ocular, moltes vegades s’afecten de manera conjunta, com és el cas de la pigota del mico”, explica el Dr. Luis Fernández-Vega Cueto-Felgueroso, de la unitat de còrnia i cristal·lí de l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega. “La queratitis -afig- és una inflamació que pot derivar en molèsties oculars i també en pèrdues importants de l’agudesa visual, de fet, pot acabar en ceguesa”.
A més de les infeccions per virus, com el de la pigota símica, la queratitis pot produir-se per bacteris, fongs i protozous, sequedat ocular, irritacions per agents físics i químics (inclosos les radiacions ultraviolades i l’ús de lents de contacte) i processos al·lèrgics. Quasi sempre aquestes queratitis són superficials, perquè afecten les capes més externes de la còrnia.
Entre els símptomes més comuns, a més de l’alteració de l’agudesa visual, estan el dolor agut i la irritació, que poden arribar a produir dificultat a l’hora de parpellejar. “També solen ser habituals els ulls rojos, la picor ocular, el llagrimeig excessiu i, en moltes ocasions, la fotofòbia, és a dir, l’excés de sensibilització a la llum”, indica la Dra. Pilar Quiroga, oftalmòloga de l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega.
La queratoplàstia, un tractament eficaç
Amb menys freqüència pot haver-hi afectació de capes profundes i llavors les conseqüències són més greus, arribant a ocasionar opacitats corneals permanents. Per a tractar-les, cal un trasplantament corneal denominat queratoplàstia. Aquest trasplantament pot ser lamelar, és a dir, només es trasplanta la part afectada de la còrnia (epiteli, estroma o endoteli).
“Fa uns anys, la còrnia només es podia substituir per una altra completa, trasplantant totes les seues capes. Ara, els avanços han permés que puguem substituir només les capes danyades, la qual cosa redueix dràsticament l’índex de complicacions com a rebutjos, fallades de l’empelt o glaucoma, així com el temps de recuperació visual. A més, si amb el pas dels anys ocorre una recidiva de la patologia o qualsevol altre problema, es pot substituir aqueix botó corneal per un altre nou conservant sempre l’endoteli del pacient”, assenyala el Dr. Fernández-Vega.
El diagnòstic precoç, clau per a evitar complicacions
Si no es tracta o el diagnòstic es retarda, la infecció pot generar diferents complicacions, com ara infeccions virals recurrents, inflamació crònica, reducció de la visió i, fins i tot, ceguesa.
Per això, per a detectar aquesta afecció a temps, és imprescindible acudir a l’oftalmòleg i sotmetre’s a un examen ocular amb el qual es detectarà l’extensió i l’efecte que ha causat sobre les estructures de l’ull. A més, es pot demanar una anàlisi de les llàgrimes amb la finalitat de detectar el caràcter infecciós del problema.