Per conquerir el cel, la Humanitat degué molts abans somiar desperta sota els astres.
Des d’aquest 20 d’agost, un estel llargament somiat corona per sempre l’escut de la Selecció Espanyola i sota la seua ombra totes les generacions venidores de jugadores somiaran en assolir el cel.
|
Rebre les notícies de València Diari
|
|---|
|
|
Podran inspirar-se en aquest equip per a l’eternitat que ha culminat el seu Mundial alçant el trofeu de les campiones baix el firmant austral.
Per a la finalíssima contra Anglaterra, el seleccionador optava per repetir el mateix onze de partida que a l’eliminatòria de semifinals davant de Suècia, amb l’única excepció de l’entrada de Salma en punta, endarrerint així la posició de Jenni Hermoso amb Alexia com a reserva.
Quant Tori Penso va donar el xiulet, la lluita de poder a poder entre els dos equips amb pressió asfixiant es feia palesa sobre el verd sidneyès en què cada pilota representava una batalla sense caserna.
Espanya dominava la possessió, però cada entrega defectuosa portava aviat el perill a la porteria de Cata Coll, que als cinc minuts aturava ja el primer intent de Lauren Hemp .
Salma es faixava mentrestant contra les centrals britàniques en un partit d’anada i tornada en què de nou Hemp protagonitzava les ocasions angleses, estavellant la pilota contra el travesser de Coll poc després del quart d’hora.
Responia la Selecció manejant magistralment l’art de les triangulacions amb Tere Abelleira asseient càtedra a la medul·lar. Fruit de la producció al centre del camp i les aparicions de les laterals, Alba Redondo estava molt a prop d’obrir l’electrònic en una pilota servida des de la part dreta.
Era un avís del qual dotze minuts després s’esdevindria: en una jugada que des d’aquest diumenge ja és història del futbol espanyol, la Selecció recuperava la seua enèsima pilota al mig, Tere connectava amb Mariona i aquesta veia l’aparició fulgurant d’Olga Carmona, qui s’internava pel costat esquerre i deixava anar un xut amb l’esquerra imparable que feia inútil l’estirada d’Earps.
Les grades abarrotades de l’Estadi Austràlia celebraven el gol d’Espanya i encara estaven a prop de festejar un segon en una nova aparició per banda, aquesta vegada la dreta, culminada en un llançament de Salma al pal anglés.
La Selecció ha superat Anglaterra en totes les facetes del joc, doblegant les britàniques en remats a porta
Al saber-se superada, Sarina Wiegman movia la banqueta al descans amb l’entrada al camp de Chloe Kelly i Lauren James , que tornava d’una sanció de dos partits després de veure la vermella contra Nigèria.
La tònica estava impertorbable, però, amb Anglaterra fiant la seua sort a les concessions rivals, cada vegada menys freqüents, i Espanya disposant de bones opcions en remats des de la frontal, executats per Mariona Caldentey i Aitana Bonmatí .
Es remugava el gol de la tranquil·litat, que Jenni Hermoso tenia a les botes des dels onze metres després d’un penal decretat a instàncies de la sala VOR.
La madrilenya es trobava amb Earps en el seu intent i Anglaterra prenia moral per a la igualada. A punt estaria d’aconseguir-la Lauren James a un quart d’hora del final, però el seu potent xut es trobava amb la manyopla portentosa de Cata Coll.
Mary Earps es feia gegant a l’altra porteria sostenint Anglaterra amb les seues estirades. Alexia Putellas saltava al camp en un descompte que es feia etern com a últim peatge a la glòria.
Sonava el xiulet de Tori Penso i la gesta es tornava real. La Selecció conquereix el món a Sydney per lluir una estrella l’estela de la qual ja sempre il·luminarà totes les xiquetes que somien amb la mirada aixecada i una pilota entre els peus.