Els jocs d’atzar, loteries i apostes ja gairebé han recuperat les xifres prèvies a la pandèmia. Només el 2022, prop de 29,5 milions de persones, entre 18 i 75 anys, van jugar a algun d’aquests jocs a Espanya, el 83,9% de la població adulta. Així ho reflecteix l’enquesta de Joc i Societat que CeJuego, la patronal del joc privat presencial a Espanya, ha presentat aquest dijous a València.
Aquest estudi també evidencia que el joc que més consumeixen els menors de 25 anys són els rasques i loteries instantànies de l’ONCE, prop de 3,4 milions de persones. A això se suma que el 66% de la població participa en els jocs públics com Loteries de l’Estat (25,7 milions de persones van jugar a la Loteria de Nadal el 2022), un 6% més que abans de la pandèmia, i productes de l’ONZE.
En el cas dels jocs d’entreteniment del sector privat que s’ofereix en casinos, salons de joc, bingos, apostes esportives la xifra se situa en el 17,9%, és a dir, 8 milions de persones van participar en alguna d’aquestes modalitats. En aquests casos, el 61% dels usuaris que juguen ho fan per “entretenir-se” no per “fer-se ric” i comparen el desemborsament “al preu que es paga per l’entrada d’un espectacle”.
Les apostes també han recuperat dades similars a les del 2019, però el nombre de persones que afirma participar en aquest joc és inferior i baixa fins al 2,4%, per sota del 2020. De fet, des de la patronal es creu que hi ha una mena d’“espiral del silenci” i que molts dels usuaris no confessen practicar aquesta modalitat per “la pressió social i institucional” i la “discriminació i assenyalament”.
D’altra banda, des del 2013, el percentatge de població entre 18 i 75 anys que declara
jugar a màquines “B” a bars se situa entre el 4% i el 5,9%, és a dir, 1,4 i 2,1 milions de persones, una tendència “al descens, lenta i amb alts i baixos” i una “elevada taxa a l’oblit”, ja que només el 4,1% “recorda” haver fet monedes.
Mentre que el joc en línia continua creixent entre la població adulta, encara que es manté en una pauta de creixement “lenta” i “moderada”. Al voltant d’1,5 milions de persones van jugar alguna vegada, encara que només 650.000 ho fan regularment, segons evidencia l’informe.
8.000 persones diagnosticades amb trastorns de joc
D’altra banda, segons dades proporcionades per la patronal, al voltant de 8.000 persones estan diagnosticades amb tractament per trastorn del joc, unes xifres que equivalen a un 0,02% de la població d’entre 18 i 75 anys. “Una prevalença menora la qual s’hauria d’assolir perquè una malaltia es considere rara” manifesten des del sector que demanen no criminalitzar tots els jugadors d’atzar, ja que asseguren que si juga el “80% de la població no tots són ludòpates” i que “aquestes xifres no poden condicionar una política que afecta més de 45.000 llocs de treball”.
Així i tot des del sector del joc privat defensen que Espanya continua sent un dels cinc països amb “menor taxa de joc problemàtic del món”, són un 0,3%, i que des del 1990 han baixat els problemes de ludopatia. “L’informe del Ministeri de Sanitat diu que les persones que diuen tenir un problema amb el joc majoritàriament el tenen amb el joc públic” indica Pedro García, membre de la Junta Directiva de CeJuego.
De la mateixa manera, han valorat que el sector suposa un 0,76% del PIB d’Espanya i que genera prop de 80.000 llocs de treball directes i 170.000 d’indirectes. En aquest sentit, expliquen que el 40% dels ingressos de les empreses van a les arques públiques, 1.700 milions d’euros entre taxes especials i impost, i que això suposa “18.412 trasplantaments de cor, 29.951 trasplantaments de ronyó, 1.000 estades a hospitals xarxes públiques, o el manteniment de 9.660 km d’autopistes”.
Indemnitzacions milionàries
D’altra banda, han denunciat que els “efectes perniciosos” de la llei del joc aprovada la legislatura passada a la Comunitat que “podria desembocar en el tancament massiu de més de 450 locals i en el pagament de centenars d’indemnitzacions a costa de les arques regionals”, al voltant de 400 milions, segons les dades proporcionades pel sector.
El director general de CeJuego, Alexandre Landaluce, va assegurar que el sector es mostra “molt preocupat” davant la Llei i que aquesta ha suposat “ un abans i un després en la indústria del joc valenciana i no precisament per bé”, ja que la norma “no regula el joc, sinó que a la pràctica ho prohibeix” i “no prevé la ludopatia, sinó que la fomenta”.
“Estem hui açì per intentar aconseguir que això canvie, ja que, si el TSJCV ens dona la raó, la Generalitat podria arribar a haver d’indemnitzar les empreses del sector amb 800.000 euros per cada establiment tancat, uns 360 milions d’euros a total que sortirien de les arques autonòmiques” ha indicat Landaluce, que també ha afirmat que “el propi tribunal dubta de si la Llei contravé els principis del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i ha elevat un aclariment al respecte a la justícia europeu”.
