Xiquets i xiquetes infectats de manera congènita per SARS‑CoV‑2 durant l’embaràs, especialment en els primers compassos de la pandèmia, presenten als cinc anys un augment del 10 per cent en els casos de retard del desenrotllament cognitiu, amb major impacte en aprenentatge i memòria. L’evidència procedix d’un treball de referència de l’Institut de Neurociències, centre mixt del CSIC i la Universitat Miguel Hernández, les conclusions de la qual han sigut reforçades per estudis epidemiològics publicats després en diversos països a mesura que esta cohort aconseguix l’edat escolar.
Què van trobar els investigadors
L’equip va analitzar teixit cerebral humà de fetus d’unes 20 setmanes de gestació obtinguts després d’avortaments espontanis ocorreguts en 2020 i va detectar efectes del virus localitzats en cèl·lules de la regió embrionària de l’hipocamp, estructura clau per a la formació de records i l’aprenentatge. Paral·lelament, seguiments clínics de xiquets nascuts d’embarassos amb infecció congènita van mostrar una major proporció de retards del desenrotllament intel·lectual respecte a cohorts nascudes abans i després de la primera onada, quan les condicions ambientals eren comparables.
Per què el fetus és vulnerable en la setmana 20
En eixa etapa, l’escorça cerebral es troba en plena formació i moltes neurones encara estan migrant. Les cèl·lules immadures expressen la proteïna ACE2, utilitzada pel virus com a porta d’entrada. A més, la barrera hematoencefàlica encara no està completament desenrotllada, la qual cosa facilita que el patogen abast teixit nerviós en formació si la càrrega viral materna és elevada.
Senyals i trastorns associats
L’alteració del desenrotllament en l’hipocamp s’associa amb major probabilitat de dificultats d’aprenentatge, problemes de memòria i, en alguns casos, amb diagnòstics de trastorns del neurodesenrotllament com TEA i TDAH. Els autors subratllen que es tracta d’un augment del risc poblacional i que no tots els xiquets amb infecció congènita presenten seqüeles, però recomanen vigilància del desenrotllament i avaluació neuropsicològica si apareixen senyals d’alerta.
El paper de la càrrega viral i la vacunació materna
Els casos en els quals les mares van requerir hospitalització, un indicador de major càrrega viral, van concentrar la major part de l’excés de risc. En canvi, els estudis observacionals coincidixen que, quan les gestants estaven vacunades, la probabilitat de retards cognitius va disminuir de manera notable, previsiblement per la reducció de la càrrega viral i de la inflamació sistèmica durant la gestació.
Què significa un 10 per cent més de retard cognitiu
L’augment del 10 per cent no implica que un de cada deu xiquets vaja a tindre un trastorn sever, sinó que, en termes de població, es registra més freqüència de puntuacions per davall de l’esperat en tests de desenrotllament enfront de cohorts comparables anteriors i posteriors. La majoria dels casos se situen en l’espectre de discapacitat intel·lectual no sindròmica, sense una síndrome genètica concreta associat.
Context, limitacions i pròximes línies d’investigació
Les conclusions es van publicar inicialment en 2023 en la revista Cellular and Molecular Life Sciences i des de llavors s’han replicat amb metodologies complementàries. Així i tot, són necessaris estudis longitudinals amb seguiment fins a edats més avançades per a detallar la persistència o reversibilitat de les dificultats, així com per a distingir l’impacte de la infecció congènita d’altres factors de l’entorn prenatal i postnatal propis de l’inici de la pandèmia.
Implicacions per a la salut pública i les famílies
Les troballes reforcen la importància de la prevenció de la infecció durant l’embaràs i la recomanació de vacunació per a gestants, d’acord amb les guies vigents. Per a les famílies, els especialistes aconsellen promoure controls pediàtrics del desenrotllament, acudir a avaluació primerenca si es detecten retards en llenguatge, atenció o memòria, i afavorir entorns d’aprenentatge estructurats que estimulen la plasticitat cerebral.
Qui firma la investigació i on s’ha realitzat
El treball està liderat pel grup de Neurobiologia de Malalties Mentals de l’Institut de Neurociències, amb seu a Sant Joan d Alacant i gestió compartida entre el CSIC i la Universitat Miguel Hernández. Entre els participants figuren investigadors amb experiència internacional en neurodesenrotllament i medicina translacional.
Què és el nou i per què importa ara
Per primera vegada s’ha connectat una via biològica plausible en el cervell fetal amb resultats observats als cinc anys, l’edat en la qual l’hipocamp es torna crucial per a l’aprenentatge formal. Atés que eixos xiquets han aconseguit ja el lustre de vida, és possible mesurar amb major precisió l’impacte en memòria i atenció i dissenyar intervencions educatives i sanitàries més ajustades.
En resum, la infecció congènita per SARS‑CoV‑2 s’associa amb un excés de risc de dificultats cognitives en la infància primerenca, especialment quan l’exposició va ocórrer abans de la generalització de les vacunes. La vacunació en l’embaràs i el seguiment del desenrotllament emergixen com a ferramentes clau per a mitigar eixe impacte i anticipar suports individualitzats.