VALÈNCIA/SANTANDER, 7 (EUROPA PRESS)
La Comunitat Valenciana va registrar el 2024 un total de 63 defuncions per ofegament en espais aquàtics, 17 més que l’any anterior, la qual cosa la va situar com la tercera comunitat autònoma amb més morts per este motiu per darrere d’Andalusia i Galícia.
A nivell estatal es van produir 471 morts per ofegament en espais aquàtics el passat exercici. Són entorn de mig centenar més que les 422 del 2023, segons l’Informe Nacional d’Ofegaments (INO) que elabora la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme.
El territori on han perdut la vida per ofegament no intencional més persones va ser Andalusia, per segon any consecutiu al capdavant en registrar 72, quatre més que l’any anterior.
Galícia, que va ocupar el quart lloc el 2023, puja al segon lloc, amb 64 defuncions, 18 més que l’any anterior; mentre que a la Comunitat Valenciana la xifra ha augmentat en 17 defuncions, 63 en total, i a Canàries fins al mateix nombre, 63, 11 més que el 2023.
A Catalunya s’han produït 48 òbits (18 menys que l’any anterior), i a Castella i Lleó, 28 (12 menys que en els dotze mesos precedents), mentre que per darrere dels 27 d’Illes Balears (5 menys que el 2023) es troben Regió de Múrcia (19, +3), Castella-la Manxa (16, +6), Extremadura (13, +8), Astúries (11, -6), Euskadi (11, -4), Aragó (10, +1), Cantàbria (9, la mateixa dada que el 2023), Comunitat de Madrid (7, la mateixa dada que el 2023), Navarra (5, +1), La Rioja (3, +2), Ceuta (1, -2) i Melilla (1, +1).
El perfil de la persona morta ofegada a Espanya durant 2024 és la d’un home (81,5%), major de 55 anys (46,7%), de nacionalitat espanyola (85,6%), que perd la vida en una platja (51,8%).
De fet, al llarg del 2024, la platja va ser l’escenari on es va registrar un major nombre de morts per ofegament, 244 del total de 471, és a dir, un 51,8%; seguit de rius, on van tenir lloc 85 (18,05%); i piscines amb 57 (12,1%); mentre que 85 es van produir en altres espais aquàtics.
A més, de totes les morts, 66 (14,01%) es van donar en llocs amb vigilància, enfront de 213 en zones sense vigilància (45,22%) i 192 en llocs on no procedia disposar de servei (40,76%).
De la mateixa manera, els mesos d’estiu (juny, juliol, agost i setembre) són els que acumulen el major nombre d’ofegaments, amb un total de 269 (el 57,11%), mentre que els de hivern (gener, febrer, març i desembre) van sumar fins a 89 morts (18,9%).
