En relació a l’article de Víctor Maceda, publicat en El Temps (13-08-2023), titulat “Una serp d’estiu que fa dir-se serpent”, de crítica al document “Propostes per a una nova política lingüística”, des de Cercle Isabel de Villena (CIV), responem el següent:
|
Rebre les notícies de València Diari
|
|---|
|
|
Maceda afirma que fins al dia de la publicació de l’esmentat document, “Al País Valencià no coneixíem l’existència de l’anomenat Cercle Isabel de Villena” i insistix en la idea que eixe seria “el primer missatge del col·lectiu”. En realitat, hauria d’haver dit que ell no coneixia l’existència d’este grup, ja que si haguera investigat un poc, hauria comprovat que el CIV té publicats articles, comunicats o notícies en el diari Levante-EMV, en La Veu del PV, en la pàgina web de Taula de Filologia Valenciana i en altres mitjans. A més, el Cercle també ha presentat propostes, informes, recursos i escrits diversos a la Direcció General de Política Lingüística, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb anterioritat al canvi de govern en la Generalitat.
Maceda es referix al nostre col·lectiu com a un “grupet de persones” i uns “aficionats a la filologia”, potser insinuant que no tenim prou formació o coneiximents per a parlar de llengua. Però resulta que en el Cercle Isabel de Villena no només comptem amb activistes pel valencià, sinó també amb llicenciats en diverses filologies (entre elles, la catalana) que han publicat manuals de llengua, doctors en lingüística i lingüistes professionals. En l’article en qüestió l’autor també afirma que en el CIV hi ha un “acadèmic ociós”, una afirmació totalment falsa de què hauria de retractar-se.
En referència al model de llengua que defén el CIV, el periodiste afirma que “volen imposar les formes genuïnament valencianes, però no del país, sinó del cap i casal”, una afirmació gratuïta i sense fonament.
No entenem que per a expressar la disconformitat amb les nostres propostes, Maceda haja de recórrer a desprecis i difamacions. El seu libel despectiu es titula “Una serp d’estiu que fa dir-se serpent” i acaba amb la frase “O serpent, que dirien ells”. No sabem d’on s’ha tret que el CIV té preferència per eixa forma, però tal volta ell es pensa que serpent és un vulgarisme valencià. Siga com siga, si consultara el DNV o el CIVAL de l’AVL segurament se sorprendria en vore que és tan normativa com serp, i que multitud d’autors han usat o usen eixa paraula.
En conclusió, pensem que un periodiste amb solvència i categoria professional ha de contrastar la informació que vol publicar i no divulgar falsedats ni difamacions; altrament, no actua professionalment, sinó com un “aficionat”.
*Leo Giménez i Josep Saborit en nom del Cercle Isabel de Villena