Cantó advoca per una norma “més consensuada”: “Quan un té una responsabilitat institucional, el més important és escoltar”
VALÈNCIA, 8 (EUROPA PRESS)
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) expressa una “gran preocupació” davant de la proposició de llei de llibertat educativa que impulsen els partits que integren el Consell –PP i Vox– per la “situació d’inferioritat en què quedaria el valencià en el cas que s’aprovara”.
La institució normativa del valencià “discrepa” de la futura norma i sol·licita “un esforç als responsables polítics i a tots els actors de l’àmbit educatiu per a propiciar un espai de reflexió i de diàleg, com també demanen altres institucions, que ajude a fer possible la plena normalització del valencià en l’escola”. Amb aquest objectiu, ofereix la seua col·laboració “en benefici del valencià, la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, la nostra senya d’identitat més important i un dels fonaments del nostre autogovern”.
Aquesta és la conclusió d’un document d’observacions aprovat per la institució sobre la proposició de llei de llibertat educativa i que ha sigut remès a la Conselleria d’Educació, segons ha avançat la presidenta de l’Acadèmia, Verònica Cantó, en una entrevista concedida a Europa Press.
Per a la màxima responsable de la institució, “les lleis educatives, com unes altres que afecten al benestar social, haurien de ser consensuades”. “Crec que s’ha d’escoltar molt més i atendre a la diversitat i la pluralitat, que és el que fa l’AVL, per exemple, en el seu diccionari. Quan un té una responsabilitat institucional, el més important és escoltar. Ens agradaria que la llei fóra més consensuada, que intervingueren tots els actors que participen en el sistema educatiu i que tenen coses que dir, que es moguera per criteris pedagògics i que es mirara pel bé de les dues llengües oficials”, ha reconegut.
En les observacions, consultades per Europa Press, l’Acadèmia ofereix un decàleg de consideracions sobre el projecte legislatiu. En primer lloc, assenyala que “omet tota referència a l’especial respecte i protecció que mereix el valencià” i, d’aquesta manera, “ignora el mandat” que figura en la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Recorda l’AVL que els esments a la recuperació del valencià “han figurat sempre en els diferents textos normatius que han tractat el règim de les llengües en l’educació en els anteriors governs valencians de qualsevol signe polític”.
No obstant això, en la present proposició de llei el concepte de normalització lingüística està “absent”, mentre que l’exempció de cursar l’assignatura de valencià apareix esmentada fins a en 17 ocasions.
“El text legal està més preocupat a facilitar l’exempció que en promoure la normalització lingüística”, apunta l’AVL, que sosté que “tractar de manera idèntica a qui és diferent és tan discriminatori com tractar de manera diferent a qui es troba en una posició idèntica”.
“AFAVOREIX EL CASTELLÀ”
Encara així, asseveren, la proposició de llei, “no és que es limite a equiparar les dues llengües, sinó que va en la direcció contrària a la normalització de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana: en lloc de promoure el valencià, afavoreix el castellà”, alguna cosa “especialment significatiu en el cas de les comarques castellanoparlants en les quals els alumnes es veuen impedits d’accedir a un coneixement suficient del valencià”.
En aquest sentit, s’alerta d’un tracte diferent als alumnes d’en funció del municipi on resideixen. “En les comarques castellanohablantes el valencià es veu abocat a la marginalitat”, subratlla l’AVL, que emfatitza que “el sistema d’educació públic no pot discriminar els xiquets i joves d’aquest comarques en l’hora d’adquirir un coneixement adequat del valencià”.
D’altra banda, la proposició de llei, a diferència dels decrets i lleis anteriors, inclou en l’article 19 un esment específic a la necessitat de respectar la normativa lingüística valenciana, però omet la paraula “oficial” i l’esment a la pròpia AVL com a institució normativa de l’idioma valencià.
“Si el legislador considera convenient que figure una referència a l’obligació de respectar la normativa lingüística, ha de quedar clar que es tracta de la normativa oficial que, d’acord amb l’article 6.8 de l’Estatut d’Autonomia, és l’establida per l’AVL”, incideixen aquestes observacions.
A més, la institució creu que el títol de la pròpia llei és “equívoc”, ja que parla de la regulació de la llibertat educativa, quan l’objecte de la norma és realment regular la llibertat d’elecció de llengua. “Una cosa és el dret a la llibertat educativa, i una altra, molt diferent, la llibertat d’elecció de llengua en l’educació”, recalca. La llibertat d’educació està reconeguda en la Constitució en un article que “no cita el dret d’elecció de llengua d’ensenyament per part dels pares”, exposa l’Acadèmia, que, de fet, al·ludeix a la jurisprudència del TC que avala que siga l’Administració qui regule el sistema de llengües vehiculessis en l’ensenyament.
És més, l’AVL avisa que aquest llibertat d’elecció de llengua no està garantida i “només cal consultar l’apartat referent a Distribució d’unitats en funció del percentatge de famílies que hagen optat per cada llengua cooficial com a llengua base per a adonar-se”.
“Si partim de la hipòtesi d’un col·legi amb una sola unitat en la qual el 49,9% dels pares trien el valencià en l’hora de matricular-se en Educació Infantil, els alumnes només rebrien el 25% de l’ensenyament en valencià (inclosa l’assignatura de valencià). El mateix cas els passaria si hi haguera dues unitats i els pares que demanen valencià anaren el 24,9%. I així successivament. La situació en la qual es queden aquests pares és de total indefensió”, posa com a exemple.
“INSEGURETAT” PER ALS PARES
A més, qualifica de “vaga” la manera en la qual la proposició contempla la possibilitat de constituir unitats si no hi ha suficient oferta en la llengua base triada. “Utilitza termes ambigus, conceptes jurídics indeterminats. No hi ha cap concreció, i, per tant, no hi ha cap deure ni cap obligació. És un element d’inseguretat per als pares, perquè, encara que ha una demanda d’alumnat suficient per a constituir una unitat, no es garanteix que es creu”, insisteix.
L’Acadèmia abunda en “la inseguretat” per a les famílies, que “no podran saber a priori si en el centre que han triat garantirà l’ensenyament en valencià, ja que no existeix cap tipus de planificació lingüística i tot es deixa a l’atzar dels percentatges que s’aconseguisquen en el procés de matrícula”. “Totes aquestes incerteses –assenyalen– poden desmotivar les famílies a escollir el valencià com a llengua base i contribueixen negativament a la percepció social del valor de la llengua pròpia”.
Una altra objecció que ressalta l’AVL és el “tractament asimètric en funció del territori” de les llengües cooficials, ja que en les comarques castellanohablantes “s’imposa un percentatge màxim de presència del valencià del 10 o el 12%, o siga, només l’assignatura de valencià (de la qual, a més, es pot demanar l’exempció). Aquesta regulació, diuen, “va en contra del criteri jurisprudencial, que estableix un mínim de 25%, exclosa l’assignatura de llengua”.
Finalment, incideix que la llengua estrangera “té un tractament notablement millor que el valencià en les comarques castellanoparlants” –els alumnes d’aquestes zones podran rebre en anglès més del doble del temps lectiu que en valencià– i la modificació del requisit de valencià, que “sorprèn de manera especial” en el cas dels inspectors d’educació.
