13 C
València
Divendres, 9 maig, 2025

Les altres llengües espanyoles també existixen

L’acord que permetrà emprar les llengües cooficials espanyoles en el Congrés dels Diputats i que demanarà el seu reconeiximent als organismes de la Unió Europea ha posat de manifest la necessitat d’anar superant la marginació legal de ‘Les altres llengües espanyoles’, que diu la Constitució. És un bon i esperançador acord a favor del reconeiximent de la pluralitat i realitat lingüística espanyola. La Constitució també diu que ‘la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció’.

Però falten més acords i més reconeiximents per a superar el bandejament que fa el text constitucional en l’article 3 quan diu que tots els espanyols tenim el deure de conéixer el castellà i dret d’usar-lo, però no diu el mateix de les altres llengües d’Espanya en els seus territoris, valencià/català, eusquera, gallec… I segons l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana tenim el dret de conéixer i d’usar el valencià, però no l’obligació. De manera que tenim el dret però no el deure. Per això, eixa facultat queda conculcada, entre altres situacions, quan algun empleat públic (de l’Administració en general, de les Forces de Seguretat, de la Justícia, etc.), en la Comunitat Valenciana, ens reclama o exigix que li parlem en castellà. Com que ningú, incloent el personal dels àmbits esmentats, té l’obligació de conéixer-lo ací, no cal que tinga interés d’entendre’l. Cal dir també que des del 1707 la llei o disposició legal que més ha reconegut i respectat ‘les altres llengües espanyoles’, entre elles, la nostra, és la Constitució de 1978, inclús amb més claredat que la Carta Magna republicana, que disposava que “… a ningú se li podrà exigir el coneixement i l’ús de ninguna llengua regional”.

- Advertisement -Telegram València Diari

Fa falta, a més de l’acordat per a la presència dels altres idiomes espanyols, que el text constitucional o una llei d’alt rang reconega i establisca l’oficialitat de les llengües cooficials en l’Administració en general, en la gradació que corresponga, i especialment l’obligatorietat d’entendre-les per part dels empleats públics en els territoris a on són pròpies i oficial. El Govern valencià, compost pel PP i per Vox, ha fet una crítica contundent a l’acord de la Mesa del Congrés i al compromís del Govern espanyol sobre les llengües cooficials per l’absència del valencià en eixos acords o compromisos. Crec que no s’exclou l’ús, però el nom “valencià” no apareix, en principi, en les informacions sobre eixos compromisos parlamentaris i governamentals. El Consell fa bé de protestar per eixa absència, com el PSPV fa molt bé de proposar la doble denominació a la llengua compartida, però el Partit Popular i el seu soci haurien de disposar mesures decidides per a l’ús del valencià en tots els àmbits públics de la Comunitat Valenciana. I proposar i acordar amb la resta de grups parlamentaris de les Corts Valencianes un nou pacte pel valencià amb voluntat de permanència, que no depenga dels vaivens polítics ni dels canvis de governs. I sobretot caldria defendre el valencià parlant-lo. I la recuperació i compliment del Decàleg d’Ares seria una bona decisió. Com molts recordaran, eixa relació de normes prescrivia o recomanava l’ús preferent del valencià escrit en les relacions de l’administració de la Generalitat, en les diputacions i en els ajuntaments de predomini lingüístic valencià. I també recomanava un ús oral preferent d’esta llengua en les intervencions públiques dels càrrecs polítics. I eixe decàleg va ser una declaració institucional del Govern valencià, anunciat per Esteban González Pons, a Ares del Maestrat, en 2003 sent conseller de Cultura, Educació i Esports, amb el govern del Partit Popular. I ratificat pel Consell del Botànic en 2015. Que condisca l’exemple ara també.

*Leonardo Giménez és lingüista

Últimes notícies

Tempesta amb Granís a València: Alertes Taronja i Activitats Suspendudes

València s'enfronta a una intensa tempesta amb granís, provocant l'augment de l'alerta a nivell taronja. A càrrec d'Emergències, s'han pres mesures davant les pluges i riscos d'incendis.

Robert Prevost nomenat Papa 267 amb el nom de León XIV

Robert Prevost, cardenal de renom, ha estat nomenat com el Papa 267 de la història, adoptant el nom de León XIV, en un moment de canvi i esperança per a l'Església.

El nou bitllet únic de transport impulsarà la mobilitat sostenible a tota Espanya per al 2026

El Ministeri de Transports presenta un nou bitllet únic per a integrar el transport públic a Espanya, que estarà operatiu el 2026. Aquest projecte busca replicar models d'èxit d'altres països europeus i potenciar la mobilitat sostenible.

Incendi forestal a l’Atzúbia causat per la caiguda d’un raig

Un incendi forestal ha esclatat a l'Atzúbia després de la caiguda d'un raig, amb la sortida de bombers a la zona per controlar la situació.

La Policia Local d’Alcoi registra 186 actuacions durant les festes de Moros i Cristians

Durant les festes de Moros i Cristians d'Alcoi, la Policia Local va gestionar 186 actuacions, amb un augment de molèsties per trànsit i soroll. Destaca l'explosió d'una cantimplora de pólvora i la cooperació ciutadana que va assegurar la seguretat.

Nomenament del nou Papa: Cerimònia i Expectatives

A les 18:08 h, el fum blanc ha anunciat la triada del nou Papa, que serà el 267è pontífex de l'Església Catòlica. El moment ha estat marcat per una gran eufòria a la Plaça de Sant Pere, amb milers de fidels celebrant l'esdeveniment.

El Govern destina 20 milions d’euros per a 17.242 agricultors afectats per la sequera de fruits de corfa

El Ministeri d'Agricultura publica el llistat provisional de beneficiaris d'ajudes destinades a compensar la sequera que afecta a fruiters en diverses províncies espanyoles.

L’Eurocambra aprova prorrogar dos anys l’emmagatzematge de gas a la UE amb un nou objectiu del 83%

El Parlament Europeu ha donat suport a la proposta de prorrogar el pla d'emmagatzematge de gas de la UE fins al 2027, reduint l'objectiu d'ompliment del 90% al 83%, en resposta a condicions de mercat adverses.