L’AVL impulsa una exposició amb material inèdit que exalta la figura d’una autora “silenciada per la criptoginia”
VALÈNCIA/ALACANT, 19 (EUROPA PRESS)
Maria Ibars (València, 1892-1965) va ser una autora “pionera en temps difícils des del punt de vista lingüístic i social” que, malgrat tot, va aconseguir conrear “una obra extraordinària a l’ombra” de la seua volgut Montgó. Ara, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) reivindica la seua figura i aposta per traure-la de l'”oblit i el silenci que la criptoginia” ha imposat sobre el seu llegat.
L’AVL, segons destaca a Europa Press la seua presidenta, Verònica Cantó, ha declarat a Ibars ‘Escriptora de l’Any’ amb l’objectiu de “redescobrir la seua obra”. Per a això, es va a desenvolupar un ampli programa cultural que inclourà exposicions amb material inèdit, publicacions i activitats didàctiques.
Figura en aquest programa la mostra itinerant ‘Maria Ibars: un paisatge de paraules. Escriure i viure a l’ombra del Montgó’, que recorrerà la Comunitat Valenciana al llarg de l’any. Els comissaris de l’exposició, Carles Mulet i Rosa Seser, són els responsables d’aquesta mostra, i també de l’exposició fixa que s’exhibirà durant el segon semestre de l’any.
La selecció s’endinsarà en la figura i l’obra de l’autora i mostrarà elements etnogràfics relacionats amb el món rural i tradicional de la Marina Baixa, marc que conforma el context de les seues novel·les.
S’inaugurarà a València a la fi d’any i es traslladarà després a Dénia amb material mai exhibit sobre l’autora, cedit per a l’ocasió pel seu gendre, el pintor Enrique Pastor de Velasco. Es tracta d’un material que es trobava en Penyamar, la casa a Dénia de Maria Ibars, però al com no s’havia tingut accés anteriorment.
Manuscrits i mecanoscritos originals, algunes fotografies de l’escriptora i dos retrats de Maria Ibars pintats per Pastor de Velasco són algunes de les “joies” que es desvetlaren al públic. A més, amb motiu de la inauguració de la mostra, se celebrarà un seminari dedicat l’obra d’Ibars i s’elaborarà una guia didàctica per a estudiants de Batxillerat.
Quant a les publicacions, l’AVL, junt amb la Institució Alfons el Magnànim, coeditarà l’obra ‘L’últim serf’ “amb una clara dimensió divulgativa”. Com en anys anteriors, l’edició serà la protagonista de l’activitat que duran a terme els vint clubs de lectura organitzats pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, amb el qual també s’impulsaran altres activitats per a difondre l’obra de l’autora.
Igualment, està prevista l’edició d’una antologia poètica a càrrec de les acadèmiques Maria Àngels Francés i Àngels Gregori, especialment a partir de la compilació ‘Poemes de Penyamar’, del 1949.
Altres iniciatives seran un acte a la Font de la Figuera –localitat on Ibars va exercir la seua professió de mestra durant molts anys–; l’organització de trobades i rutes literàries per a recórrer el paisatge que va ser inspiració i motor de la literatura ibarsiana, en col·laboració amb l’Ajuntament de Dénia i altres entitats.
Anna Maria Ibars i Ibars va nàixer el 29 de febrer del 1892 a València, però prompte es va traslladar amb la seua família a Dénia. El seu gran interès per l’aprenentatge va motivar l’esforç econòmic dels pares perquè estudiara Magisteri a València. El 1916, ja com a mestra a la Font de la Figuera, va conèixer Vicent Payà, un comerciant de vins, amb els qui es va casar.
GUERRA CIVIL
El 1934, es trasllada a treballar a València, la qual cosa va implicar la seua integració en el moviment cultural valencianista, propiciada pel retrobament amb Carles Salvador, antic company d’estudis. No obstant això, la Guerra Civil va frustrar aquella incipient projecció pública.
Acabada la guerra, en la seua estimada Dénia i junt amb el mar, Maria Ibars construeix Penyamar, la casa on va crear bona part de la seua obra. Paral·lelament, l’autora continua la tasca literària i cultural i, a l’auspici de Lo Rat Penat, publica ‘Poemes de Penyamar’ (1949).
La mort, el 1955, de Carles Salvador va ser un colp per a la convulsa situació anímica de l’autora, en un moment en què empitjorava ja la seua precària salut. A la fi de la dècada, passarà temporades a Madrid, on resideix la seua filla Raquel. Així i tot, Maria Ibars continua el seu afany literari, ara més prop de Nicolau Primitiu.
És l’etapa de la publicació, en Sicània, de la seua obra narrativa, coomo ‘Vides planes’ (1962) i ‘L’últim serf’ (1965), així com també de les col·laboracions en el setmanari La Marina (1960-1964). Després d’això, ja només hi ha un curt silenci que condueix a la seua mort, el 9 de gener del 1965.
“L’obra de Maria Ibars, escrita en un temps difícil, va haver d’afrontar importants dificultats de divulgació i de valoració crítica. No obstant això, per la seua vàlua immanent i per la contribució al cultiu literari de la nostra llengua durant el franquisme, es pot considerar extraordinària”, asseveren des de l’AVL.
