Quan i com demanar una revisió salarial? Hi ha un moment millor que un altre? Segons diverses investigacions, triar l’ocasió adequada pot ajudar a aconseguir el desitjat augment de sou. UK Biobank, un biobanc que investiga la predisposició genètica i l’exposició ambiental al desenvolupament de malalties, va publicar recentment una investigació amb dades de més de 88.000 persones i va concloure que les 11 del matí és la millor hora per demanar un augment de sou.
El motiu? A aquella hora del matí, l’hormona de l’estrés, anomenada cortisol, està força alta, de manera que qui sol·licitarà este augment compta amb prou energia per a abordar esta conversa. En paral·lel, també s’ha viralitzat un estudi elaborat per LinkedIn a la mateixa direcció: el millor mes per intentar un increment salarial és gener.
Calibrar els resultats personals i de l’empresa
Però, evidentment, tota esta informació és orientativa: “Estes afirmacions es basen en fets objectius que, malgrat aportar informació interessant, cal contrastar amb les variables laborals de cada individu“, assegura Maria Naqui, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
“Les 11 del matí és una bona opció perquè tenir alts nivells de cortisol ens impulsa a prendre decisions. Així i tot, demanar l’augment salarial és personal i no tots funcionem de la mateixa manera”.
I el motiu pel qual el gener és el mes òptim per demanar un augment és senzill: en esta època de l’any s’aborda la previsió de despeses del proper exercici. D’altra banda, els altres dos mesos “òptims” per sol·licitar una revisió salarial, el juny i el juliol, són mesos de tancament de l’any fiscal. Tot i això, Naqui adverteix: “Si l’empresa no té un bon estat financer o es preveuen acomiadaments, no és un bon moment per fer-ho”. I afegeix: “Quan es fa el tancament de l’empresa i la previsió de l’any següent és un bon moment per intentar-ho, perquè permetrà als teus superiors valorar els èxits aconseguits durant l’any i fer la previsió del futur”.
Identificar sentiments, un pas essencial
Marta Calderero, també professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, assegura que “més que una data ideal, és més important el teu estat emocional i el del teu cap“. Així que, com valorar tots estos factors?
Calderero parla de fer “una autoreflexió prèvia, identificar com ens sentim (enuig, tristesa, por…) i quins són els pensaments que apareixen a la nostra ment (‘No m’han donat el que em meresc, és el meu dret…’)”.
D’esta manera, conclou, podrem ser més assertius i evitar que les emocions i els pensaments ens facen actuar de manera més passiva o, fins i tot, agressiva. Això, per part de qui plantejarà la qüestió, però i el cap? “És bo observar-ho i confirmar que és bon moment per parlar amb ell perquè es mostra receptiu i tranquil”. Guiar-nos per les pautes del dia és fonamental: està més estressat als matins o a les vesprades? Quan té més càrrega de treball? Hem d’evitar, evidentment, estos moments per plantejar alguna cosa.
Consells per demanar un augment
1. Usar la tècnica DESC. Segons explica Maria Naqui, “és una tècnica que ens permet comunicar-nos de manera eficaç, expressant com ens sentim i fent-ho saber al nostre interlocutor”. Durant la conversa, “cal destacar que hem de tenir clars els nostres èxits i els motius”, afegeix.
Es diu DESC perquè consta dels passos següents:
– Descriure la situació que ens genera malestar (el nostre salari actual, en este cas).
– Expressar les emocions que tenim i com ens sentim.
– Suggerir solucions a l’assumpte que estem tractant (la pujada salarial).
– Posar de manifest les conseqüències que tindrà per al sol·licitant i per als altres este canvi, incidint en els seus avantatges i efectes positius.
2. Fixar una reunió. Per la seua banda, Marta Calderero incideix en la importància de posar data a este esdeveniment. “Fixar prèviament la reunió és aconsellable per augmentar la nostra sensació de control i sentir-nos còmodes”, i també explica que cal ser positiu i esperar un bon resultat. “És molt important transmetre el nostre missatge clarament i amb brevetat. No cal entrar detalladament ni especular sobre per què no s’ha produït abans l’ascens”.
3. Practicar l’escolta activa. Una cosa és fer com que se sent, només esperant a contrareplicar, i una altra escoltar activament. Això és fonamental, en paraules de Calderero. “Permet que el teu cap responga, dona-li el seu temps i evita mostrar en aquell moment una actitud defensiva”.
4. Acceptar el resultat. Tant si la seua resposta és positiva com negativa, la professora també aconsella “mantenir la calma i tancar la conversa com més aviat millor i, sempre que es pugui, deixar la porta oberta per a una futura conversa”.
Quines circumstàncies cal valorar a l’hora de fer el pas?
Hi ha fets objectius que es puguen tenir en compte a l’hora d’animar-nos a entrar al despatx del cap i demanar este desitjat augment de salari? Segons explica Maria Naqui, “la percepció que cadascú té del seu sou és relativa i, encara que semble que pot ser un tema objectiu, hi ha un vessant personal i propi de cada individu que marcarà la nostra visió de la situació”.
Dos persones amb el mateix salari poden tenir diferents percepcions de si allò que cobren és just o no. I no sols hi ha la percepció del sou, sinó també, de vegades, la d’un mateix. Encara que l’habitual és arribar a la conclusió que mereixem un ascens o un salari més gran perquè hem treballat dur, no podem obviar que hi ha subjectes que consideren que les seues habilitats són molt superiors al que ho són en realitat (el famós efecte Dunning-Kruger).
Segons expliquen les expertes, les persones canvien per dos raons: per necessitat o per desig. “Hem de valorar quines circumstàncies ens mouen a fer este pas”, comenta Naqui. I aquí entra un factor, segons la professora, que cal tenir en compte: “estes variables no són objectivament mesurables, però serà responsabilitat dels mànagers conéixer quins són els interessos dels seus col·laboradors”. I afegeix: “els comandaments directes dels col·laboradors a les empreses podrien tenir la informació per fer previsions d’augment de sou als membres del vostre equip”.