Diana Morant va posar en qüestió l’abast del perdó expressat per Juanfran Pérez Llorca a les víctimes de la DANA i va plantejar si es devia, com va dir, a les mentides i l’encobriment entorn de Carlos Mazón o a una gestió deficient de l’emergència. La dirigent socialista va reclamar claredat sobre l’ocorregut i sobre els compromisos reals del candidat del PP per a la Generalitat.
‘Les persones demanen perdó per alguna cosa. Encara no sabem el que va passar aquella vesprada, com tampoc sabrem hui el que hi ha darrere del pacte PP-Vox. Ho anirem sabent per fascicles’, va afirmar després d’escoltar el discurs d’investidura en Les Corts Valencianes. Al seu juí, la petició no buida dubtes sobre responsabilitats ni sobre la transparència del procés.
Morant va sostindre que l’aspirant popular anuncia una nova etapa, però la va considerar una ‘investidura fake’, comparable, va dir, a la dimissió de Mazón. Va assenyalar que, encara que no ho citara de manera expressa, Pérez Llorca és el seu número dos i actuarà com el seu testaferro: donaria la cara mentres un altre mana. En eixa línia, ho va vincular també al lideratge d’Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal.
Crítiques a Vox i al rumb del govern autonòmic
Segons Morant, Pérez Llorca nega un acord amb Vox, però assumix el que eixa formació reclama: l’assenyalament als immigrants, la ruptura de polítiques contra el canvi climàtic, baixades d’impostos per als qui més tenen i retallades de servicis. Amb eixe guió, va advertir, no es concreta un projecte autònom del PP, sinó un programa condicionat que limita la capacitat de canvi que el candidat prometia.
La dirigent socialista va ser més enllà en afirmar que el ‘notari’ d’esta investidura és Santiago Abascal, suggerint que el desenrotllament del procés queda sota la tutela de Vox. Eixa lectura, va apuntar, xoca amb la idea de renovació amb la qual el candidat va tractar de presentar-se en el debat.
Morant va defendre que existix una alternativa progressista amb suport social suficient. ‘No obstant això, existix una alternativa real a esta manera de governar, una majoria progressista que està hui al carrer, per això no s’atrevixen a convocar eleccions’, va insistir, interpretant que la negativa a anar a les urnes respon al temor a eixe escenari.
L’encreuament de missatges deixa obertes diverses incògnites: els motius exactes del perdó, el paper de Mazón en les decisions d’eixa vesprada i el pes de Vox en els acords. Per a Morant, mentres no s’aclarisquen, la investidura de Pérez Llorca no canviarà el substancial i seguirà sota sospita política.
