El preacord a què ha arribat la conselleria de Sanitat amb alguns dels sindicats mèdics que reivindicaven una millora dels serveis sanitaris que es presta al pacient, indica, entre altres coses, que s’establirà un límit a les consultes diàries, en teoria, per evitar la sobresaturació bronzejada insistentment denunciada pels mateixos professionals sanitaris.
|
Rebre les notícies de València Diari
|
|---|
|
|
Així, les agendes de medicina de família s’acotaran a 35 cites diàries mentre que el límit a pediatria serà de 28. El preacord parla que “les consultes excedents es gestionaran, en funció de les característiques de cada centre, mitjançant mòduls, alliberament de professionals, l’assignació de professionals específics per a estes pacients o altres modalitats”, no obstant això, esta vaga concreció ja ha crispat els metges que tracten amb els pacients directament.
Què passarà amb el pacient 29 i el 36?
La Presidenta de la Societat Valenciana de Pediatria, Eva Suárez, i també presidenta del Col·legi de Metges de Castelló apunta en declaracions a València Diari que este anunci “no contempla ningú per veure aquell xiquet número 29 a les cites o aquell pacient que ja no entra a la quota“.
Però és que a més de qüestionar que no s’han concretat les mesures també alerta que no serà fàcil explicar-li a algú que ja no se’l pot visitar i planteja dos interrogants: qui els ho va dir?, i si no s’especifiquen quina solució es dona a esta persona que necessita ser atesa, qui ho assumirà?“. “Seguirem visitant-los com sempre hem fet perquè com a professionals sanitaris prevalem l’atenció a les persones i a les decisions que es prenen en una taula amb gent que no trepitja la realitat de les consultes”, afegeix Suárez.
“Estem fartes de cobrir les mancances de la Sanitat a 0 euros i a 0 gràcies, ara plantegen una cosa que seria fantàstica si realment es pogués complir, però fan un anunci, com de tantes altres coses, però sense posar mitjans”, afegeix.
D’altra banda, quant a la reducció de quotes prevista dels pacients assignats a cada facultatiu, a Atenció Primària o Pediatria, Suárez recorda que, en teoria esta mesura ja hauria d’estar implementada, atés que l’han anunciat moltes vegades. Tot i això, no quadra, per exemple, amb les quotes que corresponen a infermeria pediàtrica en què “a cada tres pediatres els correspon una única infermera”. Quelcom incompatible tant en termes numèrics com molts més quant a qualitat assistencial.
