|
Rebre les notícies de València Diari
|
|---|
|
|
La carrera de diferents farmacèutiques per a conseguir una vacuna contra el Covid-19 està cada volta més avançada i diferents companyies es troben ja provant la vacuna en fase 3, és a dir, l’última fase dels assajos clínics prèvia a la seua aprovació. D’esta manera, l’Agència Europea del Medicament calcula que podria rebre a finals d’este 2020 les dades clíniques dels estudis, que li permetrien donar per vàlida la vacuna i començar a subministrar-la a la població.
Però encara amb els escenaris més optimistes, i tenint en compte que no passe cap contratemps, res fa pensar que puga haver a la volta vacunes per a tota la població.
Espanya ja ha comprat 31,5 milions de dosis de la vacuna d’AstraZeneca, però els números no ixen per a vacunar tota la població. En el cas que els últims assajos clínics demostren una eficàcia que permetés a l’EMA aprovar esta vacuna, una situació que podria donar-se el desembre en les millors previsions, Espanya adquiriria quan això passara 3.155.547 dosis, el que donaria per a vacunar només a 1.577.000 persones, ja que la vacuna requerix dos dosis en total.
És per això que, veient que tots els països es trobaran amb el mateix escenari quan comencen a arribar les primeres dosis de les vacunes, comença a ser una prioritat planificar què passarà i qui seran els primers a poder rebre la vacuna. El Centre Europeu per a la Prevenció i Control de les Malalties (ECDC) ja treballa en això i ha publicat una advertència: comença a ser prioritari decidir qui rebrà estes primeres dosis.
Diferents estratègies a seguir
És per això que ha publicat un informe tècnic que oferix als diferents països estratègies per a afrontar este moment quan arribe. I, bàsicament, suggerix centrar-se primer en els grups específics.
«La vacunació podria administrar-se a grups específics de població, basant-se en el seu paper durant la pandèmia de Covid-19 -per exemple, treballadors sanitaris o socials o qualsevol que estiga a primera línia de foc-, en el seu risc de contraure la infecció -com persones amb malalties subjacents- o en la seua pertinença a grups vulnerables», diuen, cosa que contribuiria a la protecció de les persones que tenen més risc de contraure la malaltia.
Una altra opció seria administrar primer la vacuna en les regions a on hi ha una elevada densitat de població i es detecta més activitat viral, com en les grans ciutats. El problema seria la confrontació que podria provocar això en altres territoris, que se sentirien discriminats i reclamarien també els seus drets a ser vacunats.
Però el document planteja una altra opció: dirigir les primeres vacunes als grups més exposats, però no necessàriament als que patixen les conseqüències més greus de virus; serien sanitaris i jóvens. Encara que este escenari significaria una tornada més ràpida a la normalitat, planteja el problema de deixar desprotegits durant un temps als que tenen més risc de morir: la gent major.
