El primer Pressupost del Consell de Mazón puja a 29.732 milions, un 4,5% més que el 2023

El Consell ha presentat este dilluns els Pressupostos de la Generalitat Valenciana de 2024. Unes comptes que pugen fins als 29.732 milions d’euros, un 4,5% més que les del govern del Botànic el 2023, encara que en despesa real, en excloure el deute arriba als 22.670 milions d’euros, un 2,3% més que l’any passat malgrat la “crítica situació financera” que travessa el govern valencià.


Rebre les notícies de València Diari

Així ho ha donat a conéixer la portaveu i la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, a la roda de premsa posterior al Ple en què s’han aprovat el projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat per al 2024 i la Llei d’Acompanyament, que ja s’han lliurat a la presidenta de les Corts, Llanos Massó, per a la tramitació i aprovació parlamentària abans que acabe l’any.

Les primeres comptes autonòmiques de PP i Vox destinaran el màxim muntant a la conselleria de Sanitat que comptarà amb 8.504 milions d’euros, prop de 246 milions més que el 2023, cosa que suposa el “més pressupost de la història”. Així doncs, la despesa real per a l’àrea sanitària equival al 37% del Pressupost i reforça “partides fonamentals” com ara l’Atenció Primària que disposarà de 730 milions, un terç del total dels recursos per a Sanitat.

Una altra de les àrees amb més inversió serà la d’Educació, Universitats i Ocupació que tindrà 6.871 milions d’euros, 84 milions més, és a dir, només un 1,2% malgrat incloure ara també l’àrea d’ocupació. Això inclou la pujada dels concerts d¿educació un 4,9% fins als 715 milions d’euros; l’augment d’un 11% dels recursos destinats a la formació del professorat; i mantindre la promoció del valencià i s’apostarà pel multilingüisme a l’escola amb 19,5 milions d’euros.

El govern valencià també augmenta en 25 milions la partida per a la conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge que arriba als 2.811 milions d’euros, cosa que permetrà pujar la partida per a Atenció Primària i Dependència un 13,6% i els centres sociosanitaris amb 1.200 places. Amb tot això, es “reforça” la despesa social que equival el 83% del total del pressupost per al pròxim exercici, és a dir, 18.342 milions, un 2,15% més. “No deixarem mai de banda els serveis fonamentals, sinó que els reforçarem. Assumim absolutament esta prioritat” ha expressat Merino.

Retall en inversions i sector públic

No obstant això, algunes conselleries sí que han vist disminuït el pressupost respecte a altres anys com la d’Hisenda, Medi Ambient i Infraestructures o Innovació, ja que, segons ha explicat Merino, tenen “un romanent molt elevat” i este “import addicional” se sumarà a partir del pròxim any. A més, el Consell dirigit per Mazón només ha contemplat una “execució real i veritable” i no “una xifra per acompanyar una conselleria”. “Hem intentat ser rigorosos i no mentir. No s’ha pressupostat res que no executarem” ha indicat la portaveu del govern valencià, que també ha xifrat el romanent, el 30 de setembre, en més de 1.000 milions.

La tisora ​​també s’ha aplicat al sector públic que redueix de 4.174 a 3.851 milions, un 7,7% menys d’inversió, malgrat que la portaveu del Consell no ha volgut parlar de retallades sinó d’“optimització dels recursos”. De fet, de moment no ha desaparegut cap dels ens públics, però “cada conselleria s’ha centrat que allò que es podia prescindir i prioritzar” de cada. “Això és només el principi i el primer pas per optimitzar recursos perquè no podem eliminar-ho en dos mesos” ha precisat.

De la mateixa manera, també s’ha reduït la quantia dedicada al capítol d’inversions que passa de 1.492 a 1.228 milions, és a dir, prop de 250 milions menys que els comptes anteriors. Tot i això, la titular d’Hisenda ha defensat que el “govern del canvi” ha fet una estimació de les inversions “ajustades a la realitat” i que “no prometran coses que després generen frustració”. “Hem fet més amb menys” ha assegurat.

Així doncs, estos comptes “rècord” creixen gràcies a les transferències del Govern pels lliuraments a compte del 2024 de 12,798 milions d’euros i la liquidació del 2022 de 2.719 milions, estimacions “provisionals” de l’Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) perquè no disposa de les dades reals per part del Govern, però que permeten quadrar els comptes, ja que augmenta un 16% els recursos rebuts, segons expliquen fonts d’Hisenda. En este sentit ha criticat l’Executiu central per no informar-los sobre el lliurament de compte o la liquidació del sistema de finançament autonòmic, que van sol·licitar fa dos mesos per carta i de la qual “no hi ha hagut cap resposta”, cosa que ha provocat que s’haja elaborat a “botigues”.

A més, el Consell, igual que l’anterior, també inclou “l’esperança” de rebre 926 milions d’euros del Fons de Garantia Assistencial (FOGA) per l’atenció sanitària a estrangers i desplaçats d’altres comunitats. Una partida que s’acosta a les fictícia del Botànic, ja que des del 2012 el Govern d’Espanya no ha compensat esta inversió.

“Compromís en execució”

Merino ha valorat que són uns pressupostos “reals, rigorosos i respectuosos” i que s’han elaborat en un ambient de “complicitat, harmonia i amb full de ruta molt clar”. “Hem treballat en un full de ruta d’un únic govern que treballa unit i en què no hi ha hagut conflictes interns ni sobresalts” ha afegit alhora que ha matisat que van avançar que els comptes serien “molt durs”, però en elaboració i no en resultat.

Igualment, ha defensat que “no estan adulterats amb partides fictícies sinó que estan basats en informes rigorosos i dades certes” i s’ha compromés a “executar-ho bé i de forma eficient” perquè “no serveix de res que els Pressupostos cresquen exponencialment si després estes promeses i dades tan cridaneres es queden en paper mullat”. “En els últims anys hem estat veient una execució molt baixa en molts capítols. Nosaltres no volem mentir els ciutadans sinó tractar-los com a persones llistes que entenen del que estem parlant” ha indicat. 

El deute, la quarta conselleria amb més pressupost

Quant a la deute autonòmic, esta puja als 57.000 milions d’euros, una “xifra sagnant” 
que no deixa de créixer i que en l’últim any ha augmentat un 20%, al que cal sumar els interessos. Segons dades del departament que dirigeix Merino, enguany s’han pagat 412 milions d’euros d’interessos, que augmentaran un 113% per a 2024 i arribaran fins als 870 milions. “Des de 2015 s’ha incrementat el deute un 42%” ha assegurat Merino, criticant així la “herència rebuda” pel Botànic.

Així, doncs, entre venciment i interessos els Pressupostos contemplen el pagament de 7.948 milions, és a dir, 1.341 milions d’euros més el que deixen l’economia valenciana en “una crítica situació economicofinancera”. “És un pressupost important que no deixa de fer-nos plantejar tot allò que amb això es podria fer. Seria la quarta conselleria amb millor pressupost i equival a tots els fons per fer front a la pandèmia del cóvid ​​i a 5.400 places de residències” ha lamentat Merino. 

Últimes notícies

Notícies relacionades

Activar notificacions D'acord No, gràcies