26.8 C
València
Divendres, 11 juliol, 2025

El 37% dels espanyols no es poden permetre ni una setmana de vacances a l’any

A l’imaginari social, l’estiu es pressuposa com l’època dedicada a les vacances, a desconnectar i a passar el temps fent allò que ens agrada. Tot i això, lleure i consum són pràcticament sinònims en una època en què poder gaudir va estretament lligat a les possibilitats econòmiques que es tenen a l’abast. A què dediquen el temps lliure de les jornades d’estiu caloroses les diferents generacions?

«La idea de l’estiu com una època d’oci està molt enfocada a un sector de la població: el que està en període de formació. Per als que van a l’escola, a l’institut o a la universitat, i potser també per als professors, l’estiu és un temps de desconnexió i de vacances», assenyala Natàlia Cantó, sociòloga i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. «Els altres passem la major part de l’estiu treballant», afirma.

- Advertisement -Telegram València Diari

I és que, si bé la llei reconeix un mínim de trenta dies naturals de descans remunerat per a tots els que estiguen assalariats —un dret que a l’Estat espanyol es va aprovar durant la Segona República i que el 2021 va fer noranta anys—, les vacances d’estiu són fora de les possibilitats de molts treballadors. Segons l’última enquesta de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 37,2% dels espanyols –quasi 18 milions de persones– no es pot permetre ni tan sols una setmana de vacances a l’any. El 2019, abans de la pandèmia, la xifra era del 36%.

A més, per als que sí que es poden permetre deixar enrere la feina habitual durant uns dies i desconnectar de les obligacions més reconegudes, encara queda la feina no remunerada. «Especialment, les dones continuen ocupant-se durant l’estiu de totes aquelles tasques que estan invisibilitzades. No poden dir als fills que de l’1 al 31 d’agost no menjaran perquè la mare necessita desconnectar estes qüestions no ens venen al capdavant quan parlem de l’estiu, però són la realitat de molta gent», assenyala Cantó.

Els joves, amb les expectatives més altes

«La idea de l’estiu i de les vacances està molt estereotipada», apunta el sociòleg Francesc Núñez, director del màster universitari d’Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies de la UOC. «Pensem en la desconnexió, la festa… Molta gent, jove i adulta, ho viu així. Per això al juliol patim enormement, perquè no estem de vacances i tenim més feina que mai», destaca Núñez.

Sens dubte, durant els mesos de calor aprofitem per a trencar les rutines de la resta de l’any. «La gent pensa ‘ara podré fer el que vulga’. Fem plans com anar a la platja, dinar a restaurants, quedar amb els amics per anar a la piscina… I, al final, ho centrem tot a intentar rebre una satisfacció immediata, que és el mateix que fem durant la resta de l’any», valora l’expert.

«Esta concepció de l’oci com a consum i diversió s’allunya molt del que etimològicament significa este terme, que fa referència al cultiu de l’ànima, el que ara anomenaríem creixement personal. És evident que la paraula créixer es pot entendre de moltes maneres», afirma.

Una altra qüestió, que afecta especialment els joves, és la gestió de les expectatives que es generen al voltant de les vacances. «Quan un nen de primària o secundària torna a l’escola al setembre, el primer que li pregunten és què ha fet durant les vacances. És un tema obligat al voltant del qual es fa un dibuix o una redacció o que serveix per a fer debat el primer dia de classe», apunta Cantó. «El nen que senzillament s’ha quedat a casa passa un primer dia d’escolarització profunda que el pot portar, per exemple, a mentir o a sentir-se com un desgraciat que no s’ho ha passat bé per no haver anat enlloc. Això té unes conseqüències socials molt importants», afegeix l’experta.

El primer estiu postpandèmic

Tot i les dificultats que suposa per a molts el fet de poder anar de vacances —especialment en un context d’inflació i de pujada dels preus dels combustibles, que té un impacte directe en els desplaçaments de vacances—, la indústria turística ja no oculta el seu optimisme de cara a una temporada que promet batre rècords després de dos anys de pandèmia. Tot i que caldrà veure les dades definitives quan acaben els mesos més moguts de l’estiu, les previsions dels hotels, les agències de viatges i les aerolínies per a l’estiu del 2022 són molt positives.

En un estudi realitzat a principis de juny per l’Observatori Nacional de Turisme Emissor ja es preveia que este any les aerolínies recuperarien els nivells abans de la pandèmia, i que el 89% dels turistes nacionals de l’Estat espanyol tenien la intenció de viatjar a algun lloc durant les vacances. El turisme de sol i platja és la principal opció de la majoria de la gent per a este estiu, i l’agost serà el mes en què previsiblement es concentraran la major part dels desplaçaments.

Tot i això, l’estudi també deixa clar que durant este període les preocupacions no descansen: el 81% dels enquestats assenyala la inflació com el gran temor de cara a les vacances, mentre que el 68% tenen por de l’arribada d’una altra crisi econòmica, com ja alerten institucions com el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional. La invasió d’Ucraïna i les seues possibles conseqüències són la tercera inquietud dels participants a l’enquesta (55%).

«Durant un any o dos, a causa de la retenció obligatòria que ens marcava la pandèmia, hem estat molt constrets», assenyala Cantó. «Durant este temps, van sorgir molts discursos, imaginaris i ideals que es preguntaven si era possible viure altrament. Els mitjans en parlaven constantment i a mi m’ho van preguntar moltíssim», recorda l’experta.

«Això no obstant, amb la caiguda de les restriccions i amb la finalitat de tota esta situació, hem tornat al que és la condició del subjecte neoliberal contemporani, que consisteix a augmentar constantment la capacitat de fer coses i acumular. Això s’expressa en allò que ens envolta ara mateix: la recerca de viatges, experiències, activitats, diners, benestar, etcètera», conclou Cantó.

Últimes notícies

Tempesta intensa deixa 32 litres per metre quadrat en menys d’una hora a Enguera, València

Una tempesta d'alta intensitat descarrega 32 litres per metre quadrat en la zona de La Matea, Enguera, València, amb avís taronja per fortes pluges i graníssol.

El València CF embene a la promesa Yarek Gasiorowski al PSV per deu milions d’euros

El València CF ha concretat la venda de la seua jove defensa central Yarek Gasiorowski al PSV Eindhoven per deu milions d'euros, incloent-hi un percentatge en futures vendes. Gasiorowski, format en la pedrera valencianista, ha disputat 35 partits oficials i és internacional en categories inferiors d'Espanya.

Cinc cossos en descomposició trobats en les costes valencianes en els últims dies

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim van trobar cinc cossos en descomposició en aigües valencianes, possiblement víctimes d'un naufragi de pastera.

Cimera Empresarial destaca la importància del turisme i rebutja la imposició de reduir la jornada laboral

La Cimera Empresarial recalca el paper clau del turisme en l'economia espanyola i s'oposa a la reducció obligatòria de la jornada laboral, promovent un enfocament basat a guanyar més i augmentar la productivitat.

Consum impulsa la seua expansió a Catalunya amb 220 milions per a 60 noves botigues i millora logística a Zona Franca de Barcelona

Consum invertirà 220 milions d'euros fins a 2027 per a obrir 60 botigues a Catalunya i modernitzar la seua xarxa logística a la Zona Franca de Barcelona, generant més de 1100 ocupacions.

Cent taulells a Catarroja mostren el nivell de l’aigua després de la dana del 29 d’octubre

L'Ajuntament de Catarroja ha instal·lat cent taulells en diversos carrers per a assenyalar fins a quina altura va arribar l'aigua després de la dana del passat 29 d'octubre, com a record i senyal de la reconstrucció.

Dos hòmens moren ofegats en platges d’Alacant en incidents separats

Dos hòmens, de 73 i 46 anys, moren ofegats en platges diferents d'Alacant després de ser rescatats i atesos sense èxit per equips mèdics d'emergència.

L’escultura de Camilo Sesto finançada pels seus fans se situarà en el museu d’Alcoi

L'escultura de Camilo Sesto, sufragada pels seus seguidors de tot el món, s'instal·larà al pati interior del futur museu dedicat al cantant a Alcoi, Alacant.