Estem a 132 anys de tancar la bretxa de gènere

“Correm el risc de desfer cap a les últimes dècades de manera permanent i perdre els rendiments econòmics futurs de la diversitat”, diu el WEF.

La paritat entre homes i dones en els camps econòmic, polític, educatiu i sanitari continua avançant en el món, encara que a un ritme massa lent, adverteix hui el nou informe sobre la bretxa de gènere del Fòrum Econòmic Mundial (WEF), que calcula que al ritme actual faran falta 132 anys per a tancar-la.


Rebre les notícies de València Diari

L’estudi, que la institució organitzadora del Fòrum de Davos elabora anualment des de fa 16 anys, indica lleus progressos respecte a 2021 (any en què el temps calculat per a acabar amb la bretxa era de 136 anys), encara que insuficients per a compensar la caiguda “d’una generació” que va provocar la pandèmia.

Correm el risc de desfer cap a les últimes dècades de manera permanent i perdre els rendiments econòmics futurs de la diversitat”, va afirmar en presentar l’informe la directora general del WEF, Saadia Zahidi.

L’índex global de bretxa de gènere, en el qual un percentatge del 100% significaria paritat total entre gèneres i un 0% disparitat completa, se situa en 2022 en el 68,1%.

Majors bretxes en participació política

En el camp de la participació política (parlamentaris, ministres i caps d’Estat segons gènere) és on la bretxa és major (22%), la qual cosa es tradueix en el fet que la presència d’homes en llocs executius és quasi quatre vegades major que la de dones, un problema que al ritme actual tardarà 155 anys a solucionar-se.

En participació econòmica (igualtat salarial, presència en la població activa, treballadors especialitzats…) l’índex és també relativament baix, del 60,3% i el Fòrum Econòmic Mundial calcula que falten 151 anys per a aconseguir la paritat.

En el camp educatiu (taxes d’alfabetització i escolarització segons gènere) s’està més prop de la paritat, amb un subíndex del 94,4%, encara que l’informe calcula que encara queden 22 anys per a aconseguir-lo.

Finalment, referent a salut i supervivència (esperança de vida i percentatges d’homes i dones en nàixer) la taxa és la més alta (95,8%) i per tant la bretxa és menor, encara que l’informe adverteix que en aquest camp hi ha hagut una reculada general que podria produir una reversió.

Els nòrdics, al capdavant

Islàndia és, per tretzé any consecutiu, el país amb major igualtat de gènere en el món, seguit per altres dos nacions nòrdiques (Finlàndia i Noruega) i a continuació per Nova Zelanda, Suècia, Ruanda, Nicaragua, Namíbia, Irlanda i Alemanya.

França ocupa el lloc 15é d’una llista de 146, Espanya el 17é i els Estats Units el 27é, en una classificació on crida l’atenció la baixa posició de molts països asiàtics.

Fins i tot potències regionals a Orient ocupen llocs molt discrets: la Xina se situa en la posició 102a, el Japó en la 116a i l’Índia en la 135a, mentre que els dos últims de la taula global són el Pakistan i l’Afganistan.

Amèrica del Nord es col·loca com la regió més avançada en paritat de gènere (76,9 punts sobre 100), seguida d’Europa (76,6) i Llatinoamèrica i el Carib (72,6), mentre que els últims llocs regionals els ocupen l’Àfrica subsahariana (67,8), Orient Mitjà i Magreb (63,4) i el sud d’Àsia (62,4).

A prop en salut i educació

En quasi totes les regions s’està prop de la paritat (índexs entorn del 90% o superiors) en els camps educatiu i sanitari, però s’observa per exemple una molt baixa participació econòmica de les dones en el sud-asiàtic (35,7%).

En la participació política és on la bretxa de gènere és major en totes les regions: fins i tot a Europa la taxa és relativament baixa (39,8%), mentre que se situa entorn del 15% o per davall d’aqueix percentatge en zones com Àsia Central, Àsia Oriental, Orient Mitjà o el nord d’Àfrica.

L’informe estudia entre altres aspectes la presència de dones en llocs de lideratge en empreses i institucions, indicant que la paritat quasi s’aconsegueix en organitzacions no governamentals i institucions (47% de dones en llocs de lideratge), educació (46%) o serveis socials (45%).

En altres camps les xifres són molt inferiors: en empreses energètiques, per exemple, només un 20% de les posicions de poder estan en mans de dones, i aqueix percentatge ni tan sols s’aconsegueix en sectors com el d’infraestructures o l’industrial, d’acord amb les estadístiques presentades per l’informe.

A nivell educatiu, l’estudi de WEF apunta que les dones continuen estant sobrerepresentades en els estudis superiors relacionats amb l’educació, la salut i el benestar, però estan infrarepresentades en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.

Últimes notícies

Notícies relacionades

Activar notificacions D'acord No, gràcies