Institucions penitenciàries: La societat invisible i enquistada

Compartir:

Presons fins al 145% d'ocupació en la Comunitat i 1,5 agressions diàries a funcionaris sense formació són algunes de les principals queixes sindicals

Les lectures i posicions del Ministeri de l’Interior i forces sindicals no poden estar més allunyades respecte a una societat latent i quasi paral·lela, les presons espanyoles. Una societat enquistada en les reivindicacions dels seus treballadors. El 24 de setembre va ser el dia de la Mercé, la patrona de reclusos i presons, però els sindicats assenyalen que «no hi ha res a celebrar».

Denuncien sobreocupació a les presons valencianes amb quasi la meitat de cel·les doblegades així com la dilatació del seu reconeixement com a agents d’autoritat en un context de “1,5 agressions diàries d’interns a funcionaris” sense mitjans ni formació apropiats per a repel·lir-les. També manca de metges i psiquiatres, reflectit així mateix, en el cas de la Salut Mental, en l’últim informe del Defensor del Poble del maig passat. I fet i fet revelen que fins i tot es veuen forçats a actuar en incendis. Tot això amb dèficit de personal, manifesten. Són només alguns punts d’una llarga llista de demandes i queixes.

Aquest divendres ACAIP-UGT i CSIF, dos dels sindicats majoritaris a les presons de la Comunitat, protestaven en l’acte per la festivitat de la Patrona a Picassent per les «promeses incomplides» del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que fa quatre anys es comprometia a atendre aquestes reivindicacions. Tampoc assistien a l’esdeveniment els companys i companyes en el recinte penitenciari de Villena. Des del sindicat El teu Abandó Em Pot Matar (TAMPM) el sentiment és unànime.

Demografia de la població reclusa en la Comunitat Valenciana

Segons les últimes dades oficials, la població reclusa en la Comunitat valenciana és de 6.518 interns, sent València amb 2065 la que més presos alberga. En total a Espanya hi ha 46.300. Els sindicats denuncien que, a excepció de Castelló II, totes les presons valencianes estan sobreocupades. La que més és Picassent al 145% de la seua capacitat operativa, assenyala ACAIP.

Els centres d’Alacant Compliment i Villena tenen una ocupació del 138%, indiquen. Una altra xifra. Villena, per exemple, té una capacitat nominal d’entorn de ¨723 reclusos i en aquests moments hi ha 1050¨, diuen des de TAMPM. Aquest panorama ¨provoca un greu problema de seguretat i de classificació i separació interior dels interns, ja que la mateixa es realitza atenent més criteris de capacitat¨, assenyalen fonts d’ACAIP. ¨Tenim interns en règims de vida que no són concordes al seu perfil, la qual cosa augmenta la conflictivitat en el centre¨.

Per a entendre-ho millor ¨potser un multireincident al final acaba estant en un mòdul on hi ha interns que es dediquen a treballar o es dediquen a estudiar, i aqueix intern desestabilitza la vida normal del mòdul. O tot el contrari, un intern que era un perfil que es podria dedicar a activitats, a treballar, a estudiar dins de presó acaba en un mòdul on hi ha multireincidents

Les xifres estan molt distanciades de les presentades el mes d’abril passat pel ministre d’Interior que referia 73,4 interns per cada 100 places de mitjana nacional, la taxa més baixa dels països del nostre entorn i 9,1 punts per davall de la mitjana europea. Només Letònia i Lituània mostren xifres inferiors dins de la Unió Europea, segons l’informe SPACE del Consell d’Europa sobre estadístiques penitenciàries. Des de Diari d’Alacant hem demanat una valoració de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries d’aquesta i altres qüestions sense resposta de moment.

Des del Ministeri titllen al sistema penitenciari espanyol com a referent internacional i el ministre  Fernando Grande Marlaska indicava l’abril passat que “des de 2011 el nombre d’interns a la presó ha baixat més d’un 21 per cent fins a situar-se hui en els 46.300″.

Les fonts sindicals anteriors sí que valoren el ball de xifres. L’estadística de l’Administració “compta el nombre de presos que tenim ara mateix a nivell nacional i les places que hi ha disponibles, la qual cosa no compta és la quantitat de mòduls que hi ha tancats, perquè no hi ha personal per a atendre’ls. Llavors compten com si una presó estiguera oberta al cent per cent quan potser està al 60%“.

Atesos les dades dels treballadors, en la Comunitat quasi la meitat de les cel·les estarien doblegades, no obstant això la Llei orgànica General Penitenciària estableix el principi cel·lular, pel qual cada cel·la ha d’allotjar a un solo intern, excepte circumstàncies excepcionals. “Això no es compleix en cap presó“, manifesten.

Dèficit de plantilla: A Alacant Compliment supera el 35%

Les places de treball públic a les presons de la Comunitat valenciana són 2.791 i, segons dades d’ACAIP-UGT les vacants a les presons valencianes ascendeixen a 290, la qual cosa suposa un dèficit de plantilla superior al 10%. València amb 130 i Castelló II amb 60 són les que més vacants presenten.

No obstant això, relaten que aquesta dada no és real. La relació dels llocs de treball en els centres penitenciaris “no està adaptada a les necessitats reals dels mateixos i als canvis que s’han produït en les últimes dècades, per la qual cosa està molt desfasada. De fet, en centres com Alacant Compliment, si es tenen en compte totes les seues necessitats, necessitaria que s’ampliara aquesta relació de llocs en 91 treballadors, per la qual cosa estem parlant que el seu dèficit de personal real supera el 35%“.

Des de TAMPM confirmen que en els últims anys han eixit convocatòries “grans de 900, de 1000, de 1200″ però indiquen que la ràtio de persones que cada any es jubilen, s’agafa excedències, baixes, moren, etc és major que la ràtio de places que salen perqué a més el tenim comptabilitzat“. Denuncien que gradualment la relació de llocs de treball és menor.

Una de les fonts consultades en una presó de la Comunitat recorda que ¨fa no molts anys potser 7 o 8 anys en la guàrdia en la qual jo treballe érem 11 o 12 i ara la mitjana és de 8 o 9 per guàrdia de la categoria en la qual estic jo¨. En vigilància un mòdul normal pot tindre de 100 a 120 interns i per a això hi ha un parell de funcionaris, explica.

I afig que a això se suma una càrrega administrativa que ha anat en augment. ¨T’impedeix en moltíssim temps del dia a estar fent el que hauries de fer, que era vigilar, dur a terme les labors de seguretat, eixir fora, observar l’ambient, parlar amb ells, què és el que suposadament és la funció de vigilància¨.

Amb l’afegit que ¨ells en una cantonada de la sala d’estar del pati d’on siga, es graven intercanviant-se pastilles o fent qualsevol altra malifeta i això puja a les xarxes com va passar fa uns mesos a Galícia. Llavors expedienten als funcionaris, perquè perquè no han vist aquesta situació, no es pot estar en 1000 llocs¨.

A això sumen les seues reivindicacions per tindre uns centres de treball aïllats, especialment en centres penitenciaris com Villena i Castelló II, que obliga a recórrer nombrosos quilòmetres cada dia i ¨s’ha exclòs als serveis perifèrics de la possibilitat de teletreball per a tasques administratives, al contrari de la resta de l’administració¨. Tampoc han aconseguit de moment una adequació d’horaris per a la plantilla el perfil de la qual no permet el teletreball.

Reconeixement dels funcionaris de presons com a agents d’autoritat, l’assignatura pendent

Imatge de funcionari de presons agredit en la presó de Villena

Cada dia es produeixen a Espanya 1,5 agressions de reclusos a funcionaris ens informen des de sindicats. El passat octubre, el ministre Grande Marlaska anunciava l’archisolicitat reconeixement de condició d’agents d’autoritat al funcionariat de presons. Serà en el marc de la Llei de Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat i s’aprovarà abans d’acabar la legislatura, avançava.

No obstant això, el procés sembla dilatar-se, almenys des de fa més de quatre mesos en fase d’ampliació d’esmenes a l’articulat, un subterfugi legal, denuncien els sindicats, que no permet avançar a la següent fase. La seua por és que acabe la legislatura sense haver-se aprovat perquè aquesta creïlla calenta consideren que és un punt de desacord entre socis de Govern.

Mentrestant, la vida sembla estancada a les presons, assenyalen els seus treballadors, i transcendeixen successos esporàdics com aquesta agressió a una infermera, un pallissa a tres funcionaris o aquest presumpte intent d’assassinat, en aquest cas d’un intern a un altre.

A vegades no ocorre una conflictivitat alta, com en aquesta ocasió que van forçar els panys de les cel·les per a jugar al parxís i a les cartes. Però el nivell d’agressivitat és elevat en alguns casos, relaten des de sindicats. A Menorca, recentment, ¨un intern es va parapetar en la cel·la i estava esperant que els funcionaris entraren perquè havia banyat el sòl amb aigua i volia tirar el televisor encés quan els funcionaris entraren per a intentar que s’electrocutaren¨.

A Villena, a principis d’aquest mes ¨un intern super conflictiu. És un primer grau, és a dir dels més perillosos, que a part de que provoca incidents regimentales totes les setmanes. Aquesta mateixa setmana fins i tot ha amenaçat a tots els funcionaris. I els ha dit que ha telefonat perquè quan isquen de treballar hi haja gent seua esperant-los en la rotonda i seguint-los per a poder agredir-los¨.

¨Una agressió que no siga molt greu, perquè els ix pràcticament gratis¨, denuncien. ¨Per això és important això del ser agent de l’autoritat, perquè no és el mateix que et caiga una pena de multa o d’uns dies de presó, que que et caiga una pena de dos anys. És bastant la diferència qualitativa, és bastant important i ells ho saben¨.

Afegit a l’anterior, demanden una actualització dels mitjans coercitius per a reduir als presos. Els mitjans amb els quals compten són porres de goma buides, un escut i un esprai que consideren lesiu per al qual l’empra, a introduir-se en els ulls. Sol·liciten una pistola táser.

¨En casos que un intern comença a destrossar la cel·la i cal entrar a la cel·la, és una cel·la molt estreta en la qual només cap un darrere d’un altre. L’únic mitjà que tenim és els escuts i la defensa de goma. I és un mitjà arcaic, perquè ara mateix tu, simplement amb una pistola táser l’efecte que té, evita ni tan sols que calga intervindre perquè en la majoria dels casos estem súper convençuts que no hi hauria ni que disparar-la, sinó que l’intern es tiraria al sòl i es deixaria emmanillar. I seria la manera més neta de resoldre una situació d’aquest tipus¨.

Realment, el pitjor per a treballadors i treballadores és la falta de formació per a reduir als presos. Reben una formació genèrica d’un mes en aprovar l’oposició i posteriorment cursos de ¨escasses hores¨ sobre reducció i defensa personal. ¨Necessitem cursos pràctics sobre primers auxilis, sobre tècniques de defensa personal, sobre tècniques de reducció de persones¨.

40% d’interns amb trastorns mentals en la Comunitat, sense tot just psiquiatres ni metges permanent

Imatge: TAMPM Presons



L’Informe de Drets Humans de Salut Mental a la presó en la Comunitat Valenciana 2018-2021, coordinat per l’associació Ambit proporciona algunes xifres. Un 65% de la població reclusa té problemes d’addicció i un 40% pateix ¨un problema de salut mental¨, totes dues dades de l’Informe Rosep de 2015. Davant això denuncien que ¨no hi ha metges especialistes en psiquiatria, psicòlegs clínics ni psiquiatres¨.

El defensor del poble, Ángel Gabilondo, també detecta ¨deficiències en les condicions en què desenvolupa el seu treball el personal sanitari i persisteix l’escassetat de psiquiatres i psicòlegs clínics¨ en el seu informe anual 2021 de supervisió de llocs de llibertat a Espanya. Alerta del ¨excés de medicació d’alguns pacients i la necessitat general de millorar l’atenció mèdica dels interns¨. Fonts d’ACAIP indiquen que segons els seus càlculs “un de cada tres reclusos té medicació psiquiàtrica. Ràtio superior en la Comunitat ja que Alacant alberga un dels dos hospitals psiquiàtrics penitenciaris.

En un país on s’està denunciant manca de professionals mèdics i infermeria, les presons semblen ser un destí no desitjat per al col·lectiu, opinen els sindicats. L’última llista de vacants de juny facilitada per ACAIP indica que falten 5 metges a Alacant Compliment i Villena, on a més estava sense cobrir la subdirecció mèdica; i 5 en el Psiquiàtric Penitenciari d’Alacant. Hi ha 3 vacants mèdiques a Castelló i 6 a Castelló II així com 17 a València.

En el conjunt nacional falten més de la meitat de metges, un 58,25% i una xifra que ha pujat 10 punts des de 2021. ¨Estem parlant que tampoc hi ha atenció primària, amb la qual cosa és difícil la detecció d’aquestes malalties mentals i moltes vegades es detecten precisament quan han sigut protagonistes d’un incident¨.

¨La supervisió d’aquesta població (psiquiàtrica) està recaient en infermeria“, apunten des d’ACAIP. ¨I el que no podem fer és descarregar el treball d’uns professionals en uns altres. És a dir, els metges són mèdics. Els psiquiatres són siquiátricas i les infermeres són infermers¨.

Ací entra en joc una altra figura, revela el sindicat TAMPM, la del ¨ordenança¨ o intern de confiança. «Estan pendents d’ells, cobren un sou i fan una labor extraordinària perquè és molt difícil bregar cada dia amb amb aquestes persones que a vegades estan regulades i a vegades estan desregulades i tenen brots. És una situació molt complicada, amb la qual cosa al final l’atenció dels malalts mentals es porta pràcticament a cap per interns de confiança, pels ordenances, perquè no hi ha psiquiatre, perquè no hi ha metges i perquè els infermers i infermeres no poden atendre més del que ja fan, que és moltíssim».

En termes generals, TAMPM uneix la seua veu a l’alerta que ¨la situació sanitària és un de les dels majors problemes que existeixen ara mateix i el tema és que els metges s’han anat anant d’ací (…) i cap metge vol tornar¨. Aquesta situació aparentment enquistada està ¨sobrecarregant de de competències i labors al col·lectiu d’infermers i auxiliars“.

La solució que s’ha implantat és la contractació de metges privats per hores i la telemedicina.  si bé, aquesta última no és ben rebuda per sindicats que manifesten que davant lesions, autolesions, intoxicacions o altres quadres aguts, és necessària la presencialitat de la consulta.

Bombers improvisats amb soles foses pel foc

Un últim punt que treballadors i treballadores de presons no volen passar per alguna cosa en el dia de la Patrona és la dels mitjans en cas d’incendis. ¨Nosaltres a part de ser funcionaris de presons, de ser psicòlegs, etcètera, etcètera. Som també bombers de manera improvisada. Som bombers perquè quan es genera un incendi en la cel·la, a les presons que la majoria el 90% de les ocasions, per no dir-te al 100 són generats pels propis interns (…) Hem d’apagar nosaltres el foc¨.

Un treballador explica diàriament d’Alacant que en una presó de la Comunitat ¨algun cap de serveis va telefonar als bombers i el director li va recriminar aqueixa actitud¨.

Suposen que transcendisca aquests fets donen ¨molt mala premsa¨. No obstant això, sí han transcendit successos com el novembre passat l’inici d’un foc i agressió al cap del Psiquiàtric de Fontcalent, un altre pres 6 dies abans que va cremar la seua cel·la a Villena, o fins i tot el mateix novembre negre de 2021 un altre intern es cremava al bonze també a Villena

Davant aquests fets reclamen de nou més formació. “De tant en tant la Secretaria dona cursos sobre extinció d’incendis on t’ensenyen a posar-te la màscara, a apagar el foc, a utilitzar l’extintor, etcètera, etcètera“. Al seu judici són cursos d’unes escasses hores i amb escassa o nul·la càrrega pràctica.

Però a més, que se’ls dote d’equipament. «Els instructors que donen aquests cursos, que solen ser bombers, es queden al·lucinats perquè nosaltres apaguem els focs sense material de cap protecció, amb roba de cotó i en ocasió, et puc dir que a un company de la calor que hi havia dins de la cel·la se li van fondre les soles de les sabates perquè perquè no és material per a fer aqueix tipus d’activitat» .

Des de TAMPM indiquen reafirmen que les presons estan construïdes amb material ignífug tal com diu l’Administració Pública. «El matalàs no pren, genera molt fum, però la roba dels interns si pren. I de fet fa poques setmanes, una companya en una presó andalusa va tindre cremades en un braç. No van ser importants, afortunadament».

Davant aquesta perspectiva reclamen així mateix, plusos de perillositat i equiparació salarial amb altres cossos i forces de seguretat, una altra llarga reivindicació en la qual el continuaran insistint.

Els fets que descriuen són unes pinzellades del que ocorre dins d’una societat poc coneguda, en la qual hi ha històries, rostres i noms propis tant d’interns com per part del personal. Però una societat que existeix i no és alié al món després dels barrots. Com diuen des de TAMPM: ¨El que està dins, ix fora i afecta a tots¨.

EL MÉS LLEGIT

Intervinguts en el port de València 5,5 tones de cocaïna

Es tracta de la major aprehensió de cocaïna a Espanya des de fa més de quatre anys, la tercera intervenció en un sol contenidor segons els registres del CITCO i la més important en el port de València des que existeixen registres

Ortega Cano refà la seua vida amb una amiga molt especial

El torero, que ja ha signat el divorci amb Ana María Aldón, es deixa veure en públic ben acompanyat en els seus primers dies com a solter

Els metges valencians avisen que aniran a la vaga davant la falta de professionals

El sector anirà a la vaga els dies 17 i 18 de gener de 2023 davant la situació actual i els "problemes" de la sanitat pública valenciana

La Generalitat inicia el pla pilot per a la detecció precoç de càncer de cèrvix amb autotests

Va dirigit a dones de 25 a 65 anys que es realitzaran la prova a casa i el podran portar a les farmàcies a analitzar