El nou bisbe d’Orihuela – Alacant: L’homosexualitat és una malaltia, una neurosi

El nomenament del nou bisbe d’Orihuela-Alacant, José Ignacio Munilla, ve acompanyat de polèmica. Ha estat titllat d’ultraconservador, homòfob o antifeminista. Declaracions sobre que “l’homosexualitat és un trastorn que pot curar-se amb teràpia” o que “el dimoni li ha ficat un gol” al “feminisme radical i de gènere”, contribueixen a acréixer la mala reputació que li precedeix.

<

>

José Ignacio Munilla sustituirà al Monsenyor Jesús Murgui

Munilla, que substituirà a monsenyor Jesús Murgui Soriano com a bisbe a Orihuela, té pàgina web pròpia i un programa de ràdio, és actiu en les xarxes socials i ha acudit com a contertulià a programes de televisió.

La seua arribada més polèmica

Cal dir, que la seua arribada a Sant Sebastià en 2010 va enfrontar al clergat, polítics i diversos col·lectius socials.

“Un trastorn que es pot curar”

El religiós, convençut que l’homosexualitat és un “trastorn” que es pot curar amb teràpies, va arribar a assegurar en 2010 en un programa d’ETB1 que ell havia ajudat a “sanar” a almenys tres persones gais.

Han vist de forma molt clara que la seua homosexualitat és conseqüència de les ferides sofertes en la seua infància dins de la família“, argumentava en este programa de la televisió pública basca.

Munilla defensa sempre que té ocasió les teràpies per a “curar l’homosexualitat” i, davant les crítiques rebudes, es pregunta: “Els sembla políticament correcte operar a una persona per a canviar-li el seu sexe i li sembla políticament incorrecte fer una teràpia per a orientar correctament la seua tendència sexual?“.

<>

Altres declaracions gens encertades

En aquella ocasió també va dir: “L’homosexualitat no és qüestió d’hormones ni coses per l’estil, sinó sobretot una malaltia, una neurosi“, conseqüència de dos motius. “Les ferides sofertes en la seua infància dins de la família” o una “inadequada experiència de configuració personal en la pubertat“, va assenyalar en la televisió pública basca.

Al seu entendre, “este problema el lògic és que siga tractat amb una teràpia que intente que esta persona reoriente la seua tendència sexual”. No obstant això, “és difícil trobar-te amb uns professionals que t’ajuden a fer una teràpia seriosa per a orientar la tendència sexual perquè és políticament incorrecte”, va lamentar llavors. Per a ell, “el problema de fons va venir quan l’any 1980, fruit de la pressió dels lobbies gais, als Estats Units van aconseguir la major de les victòries en la seua batalla que va consistir a aconseguir que es llevés de l’elenc de malalties psíquiques i psiquiàtriques l’homosexualitat“.

Al que va afegir que “l’homosexual tendeix a ser un victimilla” i que “l’autocompassió és una tendència molt forta en la persona homosexual”. El prelat va concloure la seua argumentació advertint que “el gran drama” és que “avui es vol considerar que l’homosexualitat és una alternativa, una opció sexual més”.

<>

Una relació tempestuosa

Munilla afirma que “en la immensa majoria dels casos, un homosexual ha tingut una relació tempestuosa amb el seu pare i s’ha refugiat en la mare, veient en ella una sobreprotecció i tenint amb ella una espècie d’inclinació afectiva tremenda que acaba en alguns casos amb un rivet eròtic”.

Per a Munilla el divorci és “immoral” perquè un fill té “dret a tenir pare i mare”. També considera que ho és tot procés relacionat amb la fecundació in vitro.

Sobre l’adopció de nens per part de parelles homosexuals, el bisbe afirma que és “una forma de pressió” que exerceixen “per a ser reconeguts en la societat amb plena equiparació” i afegeix que “els experiments es fan amb gasosa, no amb xiquets”.

En un dels seus escrits, el capellà demana al seu ramat que es pregunte: “He assumit de manera acrítica els postulats de l’anomenada ‘ideologia de gènere’, d’homosexualisme o del feminisme radical?”.

També ha arribat a asseverar que “poques persones s’atreveixen a dir que el sistema de pensions no és sostenible si no es reactiva la natalitat”, i per a això “cal protegir la dignitat de la dona en la seua maternitat”, concloent que “el feminisme de gènere és el suïcidi de la mateixa dignitat femenina”.

Coautor d’un llibre

Munilla és coautor, al costat de Begoña Ruiz Pereda, del llibre “Sexe amb ànima i cos“, on tatxa la masturbació de “violència sobre el cos, perquè pretén arrencar-li el plaer, sense viure a canvi la veritat de l’amor que li dóna sentit”.

En un altre passatge de l’obra postula que “no existeixen les relacions sexuals segures: protecció no és igual a seguretat. Els més de 100.000 avortaments que cada any es realitza a Espanya així ho testifiquen”. A més, al seu judici, “banalitzen l’acte”.

“Una persona, pel fet de ser dona, serà cíclica, i tindrà uns processos hormonals concrets amb relació a la seua fertilitat. Poden estar més sensibles o susceptibles, a algunes els dóna per l’activitat o per la neteja, se senten més o menys vitals”, recull també la citada publicació.

En el seu compte de Twitter, on li segueixen quasi 70.000 persones, també ha llançat missatges molt controvertits. Des d’equiparar als refugiats amb terroristes a parlar de l’avortament com un “holocaust femení” fins a suggerir que vivim en una dictadura:

<

>

<

>

<

>

 

 

 

ÚLTIMES NOTÍCIES