Creen una prova indolora i fiable per a les proves de l’al·lèrgia

Amb una simple mostra de sèrum sanguini podria diagnosticar-se una al·lèrgia o saber si les vacunes funcionaran

SHC MEDICAL

Les al·lèrgies són un trastorn molt estés, destaquen sobretot les al·lèrgies respiratòries, concretament al pol·len, mentre que les al·lèrgies als aliments, s’ha duplicat.
Malgrat el comú que és l’al·lèrgia, el seu diagnòstic és complex i, depenent de la mena d’al·lèrgia, els tractaments no sempre funcionen.

Les proves cutànies són la tècnica diagnòstica més utilitzada, però requereixen temps, no són agradables i hi ha risc que provoquen una reacció al·lèrgica exagerada. A més, també es realitzen proves de sang o pegats.

Investigadors de la Universitat de Berna, han desenvolupat ara una prova nova que simplifica enormement el diagnòstic d’al·lèrgies i pot predir de manera fiable l’èxit d’una teràpia.

Les proves cutànies o prick-test es realitzen col·locant en la superfície de l’avantbraç gotetes de diferents extractes al·lergògens (panell). Mitjançant la punció de la pell amb una xicoteta llanceta, s’aconsegueix que l’extracte penetre i siga reconegut pels anticossos d’al·lèrgia. S’espera uns 15-20 minuts perquè la pell reaccione i es puguen mesurar els resultats.

Tals proves cutànies, recorden els investigadors de la Universitat de Berna, són desagradables, a vegades doloroses, requereixen temps i estan associades amb un cert risc de desencadenar una reacció al·lèrgica exagerada.

La nova prova de l’al·lèrgia

Un equip d’investigadors dirigit per Alexander Eggel i Thomas Kaufmann de la Universitat de Berna i l’Hospital Universitari de Berna han desenvolupat ara una prova d’al·lèrgia que, d’una banda, simplifica enormement el diagnòstic i, d’altra banda, pot predir de l’èxit de la immunoteràpia. La troballa s’ha publicat en el Journal of Allergy and Clinical Immunology, segons explica ‘SABER VIVIR TVE’.

L’al·lèrgia tipus I ocorre quan el cos produeix anticossos IgE en entrar per primera vegada en contacte amb un al·lergogen. Una vegada creats aquests anticossos, s’uneixen a unes cèl·lules immunitàries especialitzades anomenades mastòcits.

I quan t’exposes una altra vegada a l’al·lergogen, els mastòcits s’activen i alliberen substàncies inflamatòries com la histamina o els leucotriens, que són els responsables dels símptomes al·lèrgics. Així es produeix l’al·lèrgia.

Per al desenvolupament de la seua nova prova d’al·lèrgia, els investigadors van crear un nou cultiu cel·lular in vitro capaç de generar quasi qualsevol quantitat de mastòcits madurs en uns pocs dies.
Aquests mastòcits contenen receptors d’IgE en la seua superfície i es comporten de manera molt similar als mastòcits del cos humà quan s’exposen a anticossos IgE i a al·lergògens.

Per a realitzar la prova, es posa en contacte sèrum sanguini del pacient amb els mastòcits in vitro. El nivell d’activació d’aquests mastòcits (que és indicatiu d’al·lèrgia) es pot quantificar de manera fàcil i ràpida mitjançant tècniques de laboratori. Es van acabar les enutjoses proves cutànies.

La prova permet mesurar múltiples al·lergògens amb un sol sèrum sanguini o múltiples sèrums junts per al mateix al·lergogen. “Això permetria realitzar unes 200 proves al dia amb aquest procediment, i el procés s’optimitzarà encara més“, aclareix Noemi Zbären de DBMR, autora principal de l’estudi.

A més del diagnòstic inicial d’al·lèrgies, els investigadors esperen que la prova permeta predir si, després de vacunar al pacient, la immunoteràpia serà efectiva i en quina mesura. “Això seria una ajuda important en el procés de presa de decisions per a l’al·lergòleg que tracta al pacient, ja que l’ajudaria a saber si té sentit seguir amb les vacunes o no“, assegura Thomas Kaufmann.