Les pluges torrencials de la Pantanada de Tous de 1982, que van desbordar fa hui 36 anys la conca del Xúquer i van causar el trencament de l’embassament, van superar els mil litres per metre quadrat a casa del Barón (Muela de Cortes), van arrasar les comarques de Ribera Alta i Ribera Baixa i van causar huit morts.
L’àrea de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a València va recuperar les principals dades d’aquest diluvi, que també va acumular a Alacant 220 litres per metre quadrat en menys de 24 hores, registrant així una de les majors riuades d’Espanya, solament superada per la de 1997.
Aemet també va recuperar la seua predicció del dia anterior a la catàstrofe, que vaticinava «precipitacions importants a la província de València i d’intensitat irregular a la província d’Alacant».
La Pantanada com a inici de modernització de radars meteorològics
Segons aquesta anàlisi històrica, fa 36 anys no hi havia radar ni estacions automàtiques i el Centre Europeu de Predicció estava desenvolupant els seus primers productes, per la qual cosa les pluges torrencials que van donar lloc a la Pantanada van ser «el punt de partida de modernització de la meteorologia espanyola».
L’aleshores director de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Vicente Fullana, assegura en una entrevista a l’Institut d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i del Medi ambient (IIAMA) de la Universitat Politècnica de València que la presa de Tous «era tècnicament un assut que no podia parar una envestida d’aquella magnitud», la qual cosa ha destacat com a principal motiu de la riuada.
Fullana explica que, després de l’envestida, «el més important era la construcció d’una nova presa de Tous», que hui s’ha convertit al seu judici en «la millor presa d’Espanya», ja que està dissenyada per suportar una avinguda de 22.000 metres cúbics per segon i una solta de 3.500 m3/s.
La catàstrofe va evacuar a 100.000 persones
Va ser poc després de les set de la vesprada del 20 d’octubre de 1982 quan les pluges torrencials van rebentar l’embassament i les aigües desbordades del riu Xúquer van inundar la comarca de la Ribera, fins a aconseguir els nou metres en Sumacàrcer i els cinc en Carcaixent i Alzira.
La catàstrofe va causar milers de damnificats —s’estima que va haver-hi uns 100.000 evacuats— i va deixar uns 300 milions d’euros en danys materials en agricultura, habitatges i xarxes viàries.
Pocs dies després, el jutjat d’instrucció de Xàtiva va iniciar un sumari que aconseguiria els 50.000 folis, i els 33.000 damnificats van constituir diverses associacions, com Afiva i Apemeda, si ben uns van optar per acudir als tribunals per la via penal i uns altres van recórrer a la contenciós-administrativa. EFE
