La fallida restauració de l’Ecce Homo de Borja a càrrec de Cecilia Giménez va donar la volta al món l’any 2012. Però no es tracta d’un cas únic, ja que esta classe d’intervencions inadequades sobre el patrimoni artístic són més freqüents del que pareix i provoquen «canvis irreversibles» en algunes obres.
Un exemple l’acaba de patir un col·leccionista particular de València, qui va encarregar per uns 1.200 euros a un restaurador de mobles i altres peces la neteja d’una còpia d’una de les famoses Immaculades de Murillo. La seua sorpresa va ser majúscula quan, en retornar-li la peça, va vore que el rostre estava completament desfigurat i que, a demés, guardava un inquietant paregut amb l’inclassificable Ecce Homo de Borja.
En demanar-li explicacions a l’autor de la ‘restauració’, este va intentar ‘solucionar’ el problema, però el resultat del treball ha sigut una imatge que res té a vore amb l’original. Ara, el col·leccionista s’ha posat en contacte amb un altre especialista, este sí que format per a esta faena, que intentarà rehabilitar l’obra, relata el propietari en declaracions a Europa Press.
La vicepresidenta de Relacions Internes i coordinadora en la Comunitat Valenciana de l’Associació Professional de Conservadors Restauradors d’Espanya (ACRE), María Borja, explica que «aberracions com esta són «desgraciadament molt més freqüents del que es pensa».
«Salten les alarmes»
Només coneixem els casos que la societat denuncia a través de premsa o xarxes socials, però hi ha multitud de situacions a on les obres són intervingudes per persones que no tenen formació. Les obres patixen esta classe d’intervencions no-professionals podent provocar un canvi irreversible», assevera.
Sobre si són necessaris canvis normatius per a evitar este intrusisme laboral, esta portaveu assenyala que la professió del conservador restaurador no està regulada, per això este és un dels objectius fonamentals d’ACRE. En la Llei 4/1998, d’11 de juny del Patrimoni Valencià no apareix disciplina, «ja que en cap moment s’especifica qui ha d’intervindre un Bé d’Interés Cultural, siga moble o immoble», recalca.
«I d’altra banda, –continua María Borja– la mateixa Llei de Patrimoni no obliga ni recomana específicament que les intervencions siguen executades per professionals formats en conservació-restauració. Esta falta de legislació comporta a les intervencions desastroses que de tant en tant ens arriben, i sobretot salten les alarmes quan es tracta de talles romàniques o imàtgens renaixentistes de gran valor».