Setembre és sinònim de tornada a l’escola i, també, de pujada per a milers de famílies que han d’afrontar unes elevades despeses per les matrícules, llibres de textos, uniformes o material escolar. Un problema que s’agreuja amb la pujada de preus per la inflació i que fa que esta volta es pot convertir en una de les més cares de la història amb una mitjana de 500 euros per alumne, segons dades de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).
Un desemborsament inicial al qual cal sumar altres despeses com a menjador escolar, extraescolars o excursions, que varia segons el cicle educatiu, la regió on es resideix i el tipus de centre on es matricule l’alumne. Així doncs, les famílies residents a Espanya gastaran un total de 2.189 euros per cada fill este pròxim curs, tal com mostra l’enquesta realitzada OCU a prop de 1.086 pares i mares de tot Espanya amb un o diversos fills d’entre 3 i 18 anys.
Concretament, les famílies valencianes han d’assumir una mitjana de 2.066 euros per cada alumne este any, prop de 400 euros més que el curs passat quan el cost mitjà era de 1.665 euros. La mitjana nacional també ha pujat prop de 200 euros, ja que el 2022, segons dades d’OCU, el desemborsament mitjà era de 1.890 euros.
En este sentit, la delegada d’OCU a la Comunitat Valenciana, Silvia Huerta, explica que la pujada de la despesa ha sigut més gran a la pública amb un 6% que als centres concertats i privats que arriba al 2%. “La privada que és normalment més cara ha pujat menys en comparació amb la pública” destaca Huerta, que també rebutja que siga la tornada a l’escola més cara de la història perquè “l’import de pujada no és més gran a la inflació i com tot i això, les despeses escolars també van pujant”.
Este despesa serà superior a altres comunitats autònomes que a la valenciana. Tant les famílies de la Comunitat de Madrid com de Catalunya seran, un any més, les que gasten més de mitjana en educació amb al voltant de 2.900 i 2.700 euros l’any per fill, respectivament. Mentre que a l’altre extrem, tant Castella-la Manxa com Castella i Lleó, són els que gasten menys amb 1.100 euros de mitjana, ja que té menys pes l’educació privada.
Els llibres de text, també més cars
Pel que fa als llibres de text, s’ha convertit en un dels aspectes més cars de la tornada a l’escola, que arriba, de mitjana 218 euros, encara que varia segons el tipus de centre, curs i comunitat autònoma. Segons les dades d’OCU, la despesa anual mitjana és de 146 euros per a l’alumnat d’Infantil; de 203 euros per al de Primària; 242 euros per al de Secundària (ESO); i 275 euros per a l’alumnat que cursa Batxillerat.
A més, segons el tipus de centre, la mitjana és de 178 euros a l’any a col·legis i instituts públics, 267 a centres concertats i 266 a privats. Encara que este organisme recorda que totes les comunitats autònomes mantenen programes d’accés a llibres de text gratuïts, com a la valenciana amb Xarxa Llibres.
Una altra de les principals càrregues econòmiques per a les famílies és el menjador, ja que suposa un pagament de prop de 96 euros al mes als centres públics, 134 en concertats i 146 en privats. Així mateix, les activitats extraescolars també són un cost elevat, encara que depén del tipus de centre: 68 euros al mes a col·legis i instituts públics, 76 a concertats i 89 a privats.
Un altre dels aspectes que se sumen a la llista de la despesa del curs escolar és l’uniforme de classe o esportiu, que s’estima amb un cost mitjà de 178 euros cada any. La resta de despeses anuals corresponen a les excursions (viatges, visites culturals), 141 euros més; al material escolar (retoladors, regles, quaderns…), 106 euros; i a les quotes de l’AMPA, 28 euros més.
Els privats i concertats paguen més
També el nivell d’estudis que es cursen varia el desemborsament, la volta a l’escola dels xiquets més xicotets, amb més despeses fixes, ix en general més cara que els de secundària, però hi ha diferències significatives segons el tipus de centre. De fet, la matrícula i les quotes són dos dels conceptes que pesen més a la factura, segons OCU, i es paguen especialment a les escoles privades i concertades. Suposen el 42% del cost anual d’un centre concertat (1.273 euros de mitjana) i el 73% d’un centre privat (5.106 euros de mitjana).
De la mateixa manera, els que acudeixen a un col·legi o institut públic afrontaran un cost anual mitjà de 1.060 euros, pels 3.045 euros dels quals vagen a un centre concertat i els 7.030 euros dels quals en trien un de privat. En el cas de l’educació concertada i privada, la despesa total per fill s’incrementarà un 2% respecte al curs passat, mentre que els que estudien en centres públics en gastaran un 6% més.
Tot això suposa un important desemborsament per a les famílies, especialment, per a aquelles que es troben en una situació de vulnerabilitat econòmica; al voltant d’un 12%, segons OCU, té dificultats per fer front a l’educació primària o secundària, i més d’un 40% tenen dificultats per comprar roba o accessoris. Per això, demanen a les administracions que “amplien i generalitzen les ajudes destinades a les famílies amb fills menors, de manera que suavitze la dificultat que suposa afrontar les nombroses despeses associades a la seua escolaritat”.
