ALACANT, 30 (EUROPA PRESS)
Investigadors de les universitats d’Alacant (UA) i Saragossa (Unizar) han descobert un santuari romà a la cova de les Dones, al municipi valencià de Millars.
Este santuari es localitza en una sala a més de 200 metres de profunditat en la qual s’han documentat, almenys, una quinzena d’inscripcions romanes acompanyades d’una moneda de l’època de l’emperador Claudi, depositada com a ofrena entre una fissura i una estalactita, en el sostre de la sala. Les conclusions preliminars permeten datar la freqüentació del santuari romà al voltant del segle I dC.
La troballa s’unix a la publicada en la revista britànica ‘Antiquity’ l’any 2023, quan els investigadors van trobar més d’un centenar d’unitats gràfiques (motius rupestres) en esta cova. Per nombre de motius i varietat de tècniques, el jaciment és, segons els investigadors, el conjunt paleolític més important del litoral Mediterrani oriental de la península Ibèrica.
La nova troballa suposa una evidència més de l’excepcionalitat del jaciment de la cova de les Dones. Des dels seus orígens, com a conjunt rupestre paleolític més important de l’est peninsular, passant per la seua condició de lloc de culte per a ibers i, des d’ara, romans, acabant amb les seues exploracions documentades des del segle XVIII fins a l’actualitat.
La cova de les Dones estava classificada des dels anys 60 com una cova-santuari ibèrica per la datació d’abundants materials de l’edat del ferro, principalment ceràmics. No obstant això, la utilització del santuari en època romana havia sigut escassament testificada per anteriors troballes materials, per la qual cosa este descobriment reforça la idea de la seua perduració o reutilització.
Per tant, este nou fet ha resultat “sorprenent” tant per la novetat com per les seues característiques pròpies, ja que es tracta d’un conjunt epigràfic d’entitat situat a gran profunditat dins d’una cova. La ubicació de les inscripcions, a més de 200 metres de l’entrada, el converteix en un dels jaciments de la península Ibèrica amb inscripcions romanes a major profunditat, només per darrere de la cueva del Puente (Junta de Villalba de Losa) i, potser, de la cueva de Román de Clunia, les dos a la província de Burgos.
El procés d’investigació de la cova de les Dones està en una etapa inicial, ja que a penes s’ha estudiat detalladament un 20% de la zona decorada paleolítica. Les inscripcions romanes estan començant a ser analitzades i encara queden zones de la cavitat sense prospectar detalladament, per la qual cosa la cova pot ser encara font de sorpreses per als arqueòlegs en els pròxims anys.
EQUIP DE TREBALL
Els treballs arqueològics s’emmarquen en el projecte d’investigació DONARQ per a l’estudi del santuari rupestre i el seu context arqueològic. Lideren el projecte Virginia Barciela González, professora de Prehistòria de la Universitat d’Alacant i investigadora de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) d’aquesta mateixa institució; Aitor Ruiz-Redondo, professor de Prehistòria de la Universitat de Saragossa, investigador de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA) i investigador associat de les universitats de Southampton (Regne Unit ) i Bordeus (França), i per Ximo Martorell Briz, arqueòleg del Servici Territorial de Cultura de València i col·laborador honorífic de l’Àrea de Prehistòria de la UA.
El projecte ha comptat amb la col·laboració de l’epigrafista i professor d’Arqueologia de la Universitat de València, Víctor Sabaté Vidal, i del catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona i director de l’equip LITTERA, Javier Velaza Fredes, per a l’estudi de les inscripcions romanes. La recuperació i l’extracció de les monedes ha sigut duta a terme per Trinidad Pasíes Oviedo, responsable del gabinet de restauració del Museu de Prehistòria de València, i Carles Ferrer, conservador de la mateixa institució.
