27.8 C
València
Divendres, 11 juliol, 2025

Un model de valencià històric i social

El canvi de cicle polític ha suposat un moment de reflexió per a valorar la política lingüística a la Comunitat Valenciana els últims 8 anys. Una etapa marcada per l’avanç de l’unitarisme de la llengua deixant valencià com una paraula sinònima del català per a gust dels nadius.

Tant la Conselleria d’Educació com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua han procurat en els últims anys mirar en este sentit més a les orientacions de l’Institut d’Estudis Catalans que a la realitat lingüística de la societat. Un debat que no ha deixat l’escenari polític i no té acceptació del conjunt de la societat valenciana, que no identifica la seua llengua com a català (ni al valencià com a la forma en la qual els valencians diuen el català, tal com explica l’AVL en el seu diccionari).

- Advertisement -Telegram València Diari

Les directrius orientades a evitar formes paregudes al valencià ha fet del valencià actual una llengua que ha perdut encara més un consens en l’ús, ja que s’ha distanciat del conjunt de la societat valenciana per a buscar un purisme que res té a en comú amb el valencià que es parla al carrer.

És en termes històrics la mateixa negació de l’evolució de la llengua que va portar a l’església en mantindre’s ferm en l’ús del llatí mentre les llengües romàniques anaven evolucionant, donant com a resultat que la missa fora en una llengua que ningú entenia per què les llengües, vives, evolucionen.

Dos models de valencià antagònics

Durant estos anys les possibilitats d’acostament de l’AVL i la RACV han sigut pràcticament nul·les. Les polítiques catalanistes de l’organisme oficial van fer impossible l’acostament i l’assetjament a les plataformes que defensen les normes del Puig han intentat quedar reduïdes a la mínima expressió.

Finalment, especialment a les comarques de l’Horta, hi ha un sector de la població que manté la defensa d’esta normativa que fora de tractar de fer un acostament i tractar de vetlar per una integració, s’ha intentat silenciar.

Ací ha faltat una reflexió de la classe política que ha governat de 2015 a 2023 on no s’ha valorat si el canvi de la promoció a la imposició ha fomentat l’ús del valencià o ha generat un efecte rebuig per la seua deriva i el seu model impositiu.

La denominada “tercera via”

Una opció de consens és el que busca el Cercle Isabel de Villena, del sector de Taula de Filologia Valenciana. Evitar l’elitisme de la llengua i la seua dependència de Catalunya i reivindicar formes valencianes i genuïnes com hòmens, jóvens, servixen, traure, este, tingau, veem, hi han; llavar/rentar, paréixer/semblar; etc.

Es tracta d’un corrent d’orgull valencià que busca no ser un sinònim del català, sinó un valencià amb reivindicacions internacionals com a llengua i en conjunt una defensa d’una de les principals senyes d’identitat valencianes amb l’objectiu de recuperar un consens d’identificació amb la llengua pròpia.

Esta via, atacada de “vulgaritzar” la llengua, ha deixat obert un interessant espai semàntic, ja que l’objectiu de la tercera via no és fer-ho “Impropi de les persones cultes i refinades” com seria una de les definicions del Diccionari Normatiu, sinó l’objectiu d’una llengua i és que siga “Propi, conegut, admés o practicat per la majoria de les persones”, com explica altra accepció.

En este cas, fer la tercera via una realitat ha de passar per parlar amb organismes que han quedat totalment silenciats com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), Lo Rat Penat o l’Institut d’Estudis Valencians. No hi haurà un procés d’acceptació social de la llengua si no hi ha una integració normativa basada en el consens. De la mateixa forma que s’ha de tractar de fer arribar eixe consens a les Corts Valencianes.

Ara bé, no es tracta de cap serp ni serpent d’estiu. Començar a caminar per un valencià que vaja de la mà de l’ús social i un rigor històric ha d’anar de la mà amb el compromís de ser un projecte d’una legislatura o un cicle polític. Un valencianisme amable que ha d’eixir de la utilització política per a dividir valencians i estiga més a prop de ser un símbol de consens.

Últimes notícies

Tempesta intensa deixa 32 litres per metre quadrat en menys d’una hora a Enguera, València

Una tempesta d'alta intensitat descarrega 32 litres per metre quadrat en la zona de La Matea, Enguera, València, amb avís taronja per fortes pluges i graníssol.

El València CF embene a la promesa Yarek Gasiorowski al PSV per deu milions d’euros

El València CF ha concretat la venda de la seua jove defensa central Yarek Gasiorowski al PSV Eindhoven per deu milions d'euros, incloent-hi un percentatge en futures vendes. Gasiorowski, format en la pedrera valencianista, ha disputat 35 partits oficials i és internacional en categories inferiors d'Espanya.

Cinc cossos en descomposició trobats en les costes valencianes en els últims dies

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim van trobar cinc cossos en descomposició en aigües valencianes, possiblement víctimes d'un naufragi de pastera.

Cimera Empresarial destaca la importància del turisme i rebutja la imposició de reduir la jornada laboral

La Cimera Empresarial recalca el paper clau del turisme en l'economia espanyola i s'oposa a la reducció obligatòria de la jornada laboral, promovent un enfocament basat a guanyar més i augmentar la productivitat.

Consum impulsa la seua expansió a Catalunya amb 220 milions per a 60 noves botigues i millora logística a Zona Franca de Barcelona

Consum invertirà 220 milions d'euros fins a 2027 per a obrir 60 botigues a Catalunya i modernitzar la seua xarxa logística a la Zona Franca de Barcelona, generant més de 1100 ocupacions.

Cent taulells a Catarroja mostren el nivell de l’aigua després de la dana del 29 d’octubre

L'Ajuntament de Catarroja ha instal·lat cent taulells en diversos carrers per a assenyalar fins a quina altura va arribar l'aigua després de la dana del passat 29 d'octubre, com a record i senyal de la reconstrucció.

Dos hòmens moren ofegats en platges d’Alacant en incidents separats

Dos hòmens, de 73 i 46 anys, moren ofegats en platges diferents d'Alacant després de ser rescatats i atesos sense èxit per equips mèdics d'emergència.

L’escultura de Camilo Sesto finançada pels seus fans se situarà en el museu d’Alcoi

L'escultura de Camilo Sesto, sufragada pels seus seguidors de tot el món, s'instal·larà al pati interior del futur museu dedicat al cantant a Alcoi, Alacant.