L’últim ple municipal de l’any de l’Ajuntament de València, ple de bronca i retrets, ha aprovat, de manera definitiva, el primer pressupost municipal del govern de PP i Vox, així com la plantilla de personal per al 2024. Uns comptes que pugen fins als 1.116,9 milions d’euros , és a dir, un 7,11% més respecte a l’any anterior gràcies a reduir la inversió prevista per al Canal d’Accés i incloure les transferències de l’Estat previstes per al pròxim any.
Així doncs, els comptes municipals centren les “prioritats” a les àrees de seguretat, habitatge, neteja i sostenibilitat. De fet, es destinaran 278,1 milions d’euros a seguretat i mobilitat amb l’ampliació de la plantilla de la policia, que arribarà a “la xifra rècord” de 2.007 agents; 72 milions d’euros a polítiques socials, és a dir, el 48% del pressupost; i 33,5 milions d’euros per a les polítiques d’habitatge, una despesa que creix de forma exponencial, un 793 %, i que inclou el Pla de Rehabilitació Residencial de 29,1 milions d’euros per a habitatges a Tendetes i Verge dels Desemparats a Tres Forques.
Les inversions per als grans projectes també creixeran en 30 milions respecte al 2023, prop d’un 40,96% fins a 112,7 milions d’euros i contemplen “promeses electorals” com els estudis tècnics per al Soterrament de les vies de Serrería, la redacció d’estudis sobre la parcel·la del complex per a les Naus del carrer Guatla, 13,5 milions d’euros per a Canal d’Accés o les reivindicacions del jardí de Peñarroja.
D’altra banda, els comptes també contemplen l’amortització del deute a 30 milions d’euros i un menor endeutament respecte al 2023, que es realitzarà mitjançant la liquidació positiva de 80 milions d’euros.
“Comptes irresponsables i sectaris”
Tot i això, aquests pressupostos no inclouen cap de les prop de 500 al·legacions que ha presentat l’oposició i que segons la regidora d’Hisenda, Maria José Ferrer San Segundo, “eren una quimera i no tenien encaix legal o ja estaven contemplades”. “Aquestes reclamacions són un catàleg que posa blanc sobre negre els incompliments del govern anterior durant els darrers anys” ha assegurat la regidora.
Una posició que no comparteixen els partits de l’oposició, Compromís i PSPV, que han titllat els comptes municipals per al pròxim any “d’‘irresponsables”, “tramposos”, “irreals” i “sectaris” , a més d’“afavorir” amb la rebaixa fiscal “a les famílies amb les rendes més altes i habitatges amb un valor cadastral de 300.000 euros”.
De fet, la portaveu del grup municipal socialista, Sandra Gómez, ha indicat que estem davant d’un pressupost “irresponsable perquè incompleix la regla de despesa; sectari en retirar les subvencions a les associacions i entitats que treballen per la societat com a Amics de la Gent Major -que treballa amb gent gran i deixa de rebre 10.000 euros d’ajuda-; i buit perquè no contempla ni una sola idea, ni un projecte i ni una inversió nova”.
Per a Gómez, aquests comptes “continuen sent igual que fa un mes perquè no han acceptat ni una sola de les al·legacions presentades, de manera que el pressupost neix mort perquè no podran quadrar-ho i incompliran la regla de despesa”.
Des de Compromís, la regidora Eva Coscollà, ha manifestat que els comptes municipals “no donen resposta als reptes i necessitats de València ni a la seua ciutadania. No avancen en el model de ciutat moderna i sostenible que vam posar en marxa i mantenen les mancances i debilitats que fa un mes”.
Coscollà ha enumerat les esmenes del seu grup, centrades en matèria d’educació, i ha afirmat que “són els pressupostos d’un govern que no escolta, que no trepitja el carrer i que viu d’esquena a les necessitats reals dels valencians i valencianes”. Són una oportunitat perduda, que no genera cap il·lusió, sense ambició, sense idees innovadores que facen avançar en el desenvolupament social i econòmic d’aquesta ciutat”.
“La rebaixa fiscal més gran de totes les capitals espanyoles”
De la mateixa manera s’han ratificat les ordenances fiscals que en preveuen una baixada d’impostos de 70 milions d’euros, un muntant que també deixaran d’ingressar les arques públiques, i que beneficiarà més de 700.000 valencians i valencianes, “la rebaixa més gran de totes les capitals espanyoles per al pròxim any”.
Així doncs, contempla una reducció d’un 20% a l’IBI, que passa d’un coeficient general del 0,723 al 0,578; s’amplia la bonificació aplicable a les famílies nombroses, amb un 60% per a les famílies de caràcter general i un 90% a les famílies de categoria especial; i bonificacions de fins al 95% a la plusvàlua municipal, per a les herències o transmissions de comerços o negocis entre vius.
A més, l’impost de vehicles de tracció mecànica veurà reduït substancialment el seu import, concretament un 8,5%. Es tracta, a més, d’una baixada generalitzada per a tota mena de vehicles que deixa sense efecte les pujades aprovades els anys 2019 i 2020. I, finalment, es redueix un 50% la taxa de clavegueram.
Augment de l’execució
De la mateixa manera, la regidora d’Hisenda i Participació, Maria José Ferrer San Segundo, ha defensat que el govern municipal compleix els seus compromisos i “abaixa impostos davant qui va perjudicar el 100% dels valencians”. A més, ha posat en valor el nivell d’execució de les inversions que en cinc mesos arriba al 40% d’execució, uns 113 milions d’euros, davant del 14,7%, de l’anterior govern, que “va deixar una ciutat paralitzada”, segons ha indicat l’edil.
“El govern municipal anterior pintava inversions que no realitzava, nosaltres executem ” ha manifestat la dirigent popular que també ha criticat a l’anterior govern per “deixar d’invertir 800 milions d’euros” i deixar perdre els fons EDUSI per al barri del Cabanyal.
L’exalcalde i regidor de Compromís, Joan Ribó, ha tornat a desmentir “que València patisca un sablazo fiscal”, al mateix temps que ha explicat que la ciutat es “troba a la mitjana de les grans ciutats i de les capitals de província d’Espanya”. Així mateix, ha insistit que la baixada d’impostos “només beneficia els que més tenen” i “oblida i margina els que no tenen res perquè viuen de lloguer”.
Per la seua banda, el regidor socialista Borja Sanjuán ha assegurat que la política fiscal “defineix a qui i per a qui es fa política i quin tipus d’alcalde o alcaldessa es vol ser” i que l’aprovada pel govern municipal genera “dos tractaments diferenciats respecte a dues Valencies ; la seua, la dels 500 euros, que seria el que s’estalviaria un veí del Pla de Remei amb la rebaixa de l’IBI i la de la resta, la dels 20 euros, que és el que s’estalviaria un del Benimaclet”.
