El nombre de dones víctimes de violència de gènere el segon trimestre del 2023 a la Comunitat Valenciana va ser de 6.764, un augment del 8,2% si es compara amb el mateix període de l’any passat quan es van registrar 6.252 casos. Així ho recull l’”Informe trimestral sobre Violència de Gènere ” donat a conéixer hui per l’Observatori de Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial.
Amb estes dades, la Comunitat Valenciana se situa com la tercera autonomia en taxa de víctimes de violència de gènere per cada 10.000 dones, amb una ràtio de 25,5, només per darrere de les Balears, amb 31,4, i Múrcia, amb 25,7. La mitjana nacional va ser en este període de 19,2 víctimes per cada 10.000 dones.
No obstant això, la xifra de denúncies rebudes als òrgans judicials entre abril i juny d’este any, 6.885, es va mantenir “estable”, ja que amb prou feines va baixar un 0,3% en relació amb les registrades un any abans, quan se’n van presentar 6.909. Del total, 3.210 es van presentar a València, 2.680 a Alacant i les restants 995 es van presentar a la província de Castelló.
El nombre més gran de denúncies, concretament 4.482, va ser presentat per la pròpia víctima, bé directament al jutjat o bé en seu policial, mentre que 71 més van ser interposades per familiars i 1.002 van derivar d’una intervenció policial directa. Les comptabilitzades a partir d’un comunicat de lesions rebut directament als òrgans judicials van ser 813 i les presentades per tercers van pujar a 417.
De les 6.764 víctimes de violència masclista aquest segon trimestre del 2023, la província de València en va registrar 3.109, la d’Alacant 2.680 mentre que a la província de Castelló el nombre de dones de 975 durant el segon trimestre d’este any. D’estes, 4.238 eren espanyoles, el 62,7% del total, i 2.526, el 37,3% restant, eren estrangeres.
“Risc extrem”
Davant d’estes dades, la presidenta de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, Àngels Carmona, ha expressat la seua preocupació per l’augment dels assassinats de dones a mans de les parelles o exparelles des de finals del 2022 i ha alertat de la situació de “risc extrem” per a moltes dones que aquests crims evidencien.
“Les dades del segon trimestre d’este any tornen a mostrar que són molt poques les denúncies, presentades a comissaria o al jutjat, que provenen de l’entorn de la víctima i de terceres persones en general” assenyala Carmona, que demana la col·laboració de la societat per previndre estos“gravíssims fets” i denunciar quan sospiten que una dona pot ser víctima d’esta mena de violència.
“A les mans de cadascun de nosaltres hi pot haver la vida d’una víctima de violència de gènere i la vida de les filles i els fills. En la majoria dels assassinats que tristament hem de lamentar, no hi havia denúncies prèvies”, recorda la presidenta de l’Observatori, que també fa una crida a totes les institucions perquè “extremen” la vigilància i aproven mesures que “posen el focus” a la prevenció dels crims.
Igualment, exigeix a la classe política “unitat” i “consens” en esta matèria que “destrueix famílies, deixa menors orfes i li costa la vida a tantes dones i xiquets”. “És fonamental treure la violència de gènere de la lluita partidista i reeditar el Pacte d’Estat per continuar avançant per la via que Espanya, pionera a nivell mundial en esta matèria, va emprendre amb la Llei 1/2004 i va continuar amb l’acord d’una amplíssima majoria parlamentària el 2017. Va ser una fita i ha estat imprescindible per proveir les institucions de fons per finançar els mitjans materials i personals necessaris en la lluita contra la violència masclista”, precisa.
Tot i els “dolorós” augment del nombre d’assassinats masclistes l’últim any, Carmona ha remarcat que a Espanya hi ha “professionals altament qualificats” que treballen per la protecció de les persones més vulnerables. Així mateix, insisteix que la “formació i l’educació són eines fonamentals per a l’erradicació de la violència masclista” i agraeix la feina als jutges i membres de les Forces i Cossos de Seguretat i mitjans de comunicació pel seu compromís i treball.
92,5% de sentències condemnatòries en jutjats de VSM
Els jutjats amb competències en matèria de violència sobre la dona del territori valencià han dictat entre l’abril i el juny d’este any del territori valencià 1.225 sentències, de les quals 1.133, un 92,5% del total, van ser condemnatòries.
Als jutjats penals, que enjudicien delictes castigats amb fins a cinc anys de presó, el nombre de sentències dictades van ser 909 i un 68,5%, 623, van ser condemnatòries.
Per la seua banda, les tres Audiències Provincials de la Comunitat, les seccions especialitzades de les quals sobre violència sobre la dona enjudicien els delictes més greus, castigats amb penes privatives de llibertat superiors a cinc anys, van emetre 11 sentències en esta matèria i 9 contenien un error condemnatori per a l’agressor. Els jutjats valencians de Menors van dictar 17 sentències i en 16 es va acordar la imposició de mesures.
El nombre de víctimes que es van acollir a la dispensa de l’obligació legal de declarar contra els presumptes agressors durant el trimestre analitzat va ser de 823, un 21,9% més que el mateix període del 2022. D’este total, 408 eren espanyoles i 415 estrangeres.
Adoptades el 81% de les ordres de protecció presentades
Respecte de les ordres de protecció, durant el segon trimestre de l’any als Jutjats de Violència sobre la dona de la Comunitat Valenciana es van adoptar el 81% de les ordres incoades, es van inadmetre l’1% i es van denegar el 19% restants.
En xifra total, es van incoar 1.433 ordres de protecció, un 3,1% menys que el mateix període del 2022. Se’n van inadmetre 8, un 72,4% menys que un any abans, se’n van adoptar 1.158, un 7,1% menys, i se’n van denegar 268, amb un increment interanual del 32%.
Als jutjats d’Instrucció i de Primera Instància i Instrucció de guàrdia es van sol·licitar el segon trimestre 236 ordres d’este tipus, de les quals se’n van adoptar 189 i se’n van denegar 47.
Mesures judicials penals i civils de protecció
Els jutjats valencians també van acordar, derivades de les ordres de protecció i d’altres mesures cautelars, un total de 2.457 mesures judicials penals de protecció de les víctimes (dones i menors). A l’àmbit penal, les més freqüents van ser les ordres d’allunyament, 561, i la prohibició de comunicació, 545.
Així mateix, els òrgans judicials de la Comunitat van dictar 104 mesures cautelars civils, la finalitat de les quals és la protecció de la dona i dels menors mentre es resol el procés penal. Les més freqüents van ser les relacionades amb la prestació d’aliments, 299, i les relacionades amb l’atribució de l’habitatge, 172.
Durant el segon trimestre d’este any també es van acordar 168 mesures civils de suspensió del règim de visites per als presumptes agressors respecte dels fills menors i 105 mesures consistents en la suspensió de la guàrdia i la custòdia.
Agrupacions de partits judicials
L’1 de gener de 2023 va entrar en funcionament huit agrupacions de partits judicials de la Comunitat Valenciana per al coneixement de les causes de violència de gènere, en virtut del que estableix el Reial decret 954/2022, de 15 de novembre. Esta modificació de planta comportava la creació de cinc nous jutjats exclusius de violència sobre la dona a les províncies de València i Alacant.
Les dades estadístiques del CGPJ reflecteixen que el segon trimestre del 2023, com va passar el primer trimestre d’este any, el nombre de denúncies per violència de gènere rebudes en estes agrupacions de partits judicials va augmentar, a diferència del que va ocórrer en el conjunt de la Comunitat Valenciana, on van descendir un 0,3%.
En concret, es van rebre 4.091 denúncies, un 4,36% més que les 3.920 que es van tramitar el segon trimestre del 2022 en estos mateixos partits judicials quan no estaven agrupats.
