Nou de cada deu víctimes de delictes per violència sexual a través d’internet a la Comunitat Valenciana són un nen o xiqueta, segons alerta Save the Children.
De fet, gairebé la meitat dels casos d’abusos sexuals contra la infància a través d’internet a Espanya l’agressor és una persona desconeguda, i el 95,1% dels abusadors no tenen antecedents penals.
Són dades de l’últim informe de Save the Children Per una justícia a l’alçada de la infància. Anàlisi de sentències sobre abusos sexuals a xiquets i xiquetes a Espanya en què s’han analitzat prop de 400 sentències judicials de casos d’este tipus de violència a Espanya, de les quals 33 són específiques de online grooming o abús sexual a través d’internet.
Save the Children recorda que, en els últims anys, les diferents formes de violència han trobat un canal diferent per exercir-se, com és Internet. Els xiquets i les xiquetes comencen cada vegada més aviat a relacionar-se a través de la xarxa. L’edat de primer accés se situa ja en els 7 anys i internet és utilitzat pel 95,1% dels xiquets i xiquetes d’entre 10 i 15 anys.
Segons les últimes dades del Ministeri de l’Interior, el 2022 es van presentar 954 denúncies per delictes sexuals a través de la xarxa que tenien com a víctima un xiquet, una xiqueta o un adolescent. A més, les denúncies que tenen com a víctima la infància i l’adolescència representen el 84% del total d’este tipus de delictes.
“Estes dades mostren que els xiquets i les xiquetes són un col·lectiu especialment vulnerable davant de la violència a través d’internet. En el cas de l’online grooming, cal recordar que l’abusador es va guanyant a poc a poc la seua confiança per involucrar-los en una activitat sexual, que pot ser des de parlar de sexe i obtindre fotos o vídeos fins a mantindre una trobada sexual”, assenyala Catalina Perazzo, directora d’incidència social i política a Save the Children.
A l’online grooming, les xiquetes representen un 57,4% del total de víctimes, mentre que els xiquets són víctimes al 42,6% dels casos. Estes xifres contrasten amb les de l’abús sexual físic, on el 8 de cada 10 víctimes són xiquetes. A més, també augmenta l’edat a què comencen a produir-se els abusos, passant d’11 anys a l’abús físic als 13 anys a l’online grooming.
Save the Children també mostra la seua preocupació del temps de durada dels processos judicials. En el període analitzat, el 67% dels processos van durar entre dos i tres anys. Pel que fa a les proves als judicis, destaquen les documentals, testificals i/o pericials en gairebé 6 de cada 10 casos.
Cintia Espada, tècnica d’Acció Social de Save the Children, explica com es va descobrir un cas d’online grooming que va tindre com a víctimes dos xiquets de 14 i 15 anys que participaven en els programes de l’organització a València: “Vam detectar que un suposat amic dels xiquets, després d’estar temps parlant amb ells i guanyant-se la seua confiança, els va començar a oferir diners a canvi de fotografies i vídeos de contingut sexual mitjançant una xarxa social. Ells, a més, manifestaven que mai no l’havien vist en persona. Vam activar els nostres protocols i, després de la denúncia a la policia, vam descobrir que era un home adult que ja havia abusat de més xiquets i xiquetes a través d’internet. Podem dir que gràcies a la feina de Save the Children esta persona ja no podrà abusar de més xiquets o xiquetes”.
UNA JUSTÍCIA A L’ALÇADA DE LA INFÀNCIA
Save the Children recorda que, tal com indica la Llei Orgànica de Protecció Integral de la Infància i Adolescència davant de la Violència (LOPIVI) aprovada ara fa dos anys, cal que el Govern en desenvolupe una legislació específica que marque el camí per a esta justícia especialitzada que puga garantir els drets dels xiquets i les xiquetes que han estat víctimes de qualsevol classe de violència, com és el online grooming. Això s’ha de concretar en les mesures següents:
– Implantació de jutjats especialitzats en atenció a la infància víctima de violència
– Creació d’una Fiscalia específica de violència contra la infància, que participe en tots els processos on hi haja un nen o xiqueta víctima
– Formació inicial i constant de tots els operadors jurídics
– L’assistència jurídica a les víctimes, acompanyant-les des de l’inici fins al final del procés i assegurant-ne la gratuïtat en els casos que marca la llei.
“A més, és fonamental un ús segur i responsable d’Internet per part dels xiquets i les xiquetes. Per la seua seguretat, els hem de dotar d’eines suficients per a prevenir este tipus de situacions i ajudar-los a identificar aquelles en què puguen estar en risc”, afegeix Perazzo.
BARNAHUS, LES CASES DELS XIQUETS
Save the Children aposta també per implantar a totes les comunitats autònomes el model nòrdic Barnahus (casa dels xiquets en islandés), un model d’atenció integral on totes les institucions que intervenen en un cas d’abús sexual xiquetil es coordinen i treballen sota el mateix sostre per evitar la victimització secundària.
Des de l’obertura de la primera Barnahus el 2020 a Catalunya –en concret, a Tarragona–, altres comunitats autònomes com Andalusia, Euskadi, Cantàbria, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid, Illes Balears o Navarra estan seguint el mateix camí. A més, el projecte conjunt de la Unió Europea i el Consell d’Europa sobre la Barnahus a Espanya per als anys 2022 a 2024 -desenvolupat en estreta col·laboració amb el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030-, té com a objectiu millorar el marc legislatiu i de polítiques públiques per introduir este model a les diferents comunitats autònomes.
