VALÈNCIA, 12 (EUROPA PRESS)
“L’única condemna que importava era la del senyor Eduardo Zaplana”. Este es un dels arguments als quals recorre la defensa de l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre con el PP per a sol·licitar al Tribunal Suprem (TS) l’absolució por la trama de les ITV en Erial. I, a més, al·ludix a “engany”, proves prefabricades, indicis equívocs, contradiccions i indefensió en comparació con els acusats que van pactar con la Fiscalia.
Així es desprén del recurs que ha interposat el lletrat de Zaplana, Daniel Campos, davant del Suprem contra la sentència de l’Audiència de València, d’octubre del 2024, que condemnava el seu representat a penes que sumen 10 anys i cinc mesos de presó per rebre comissions por l’adjudicació entre 1997 i 2003 d’estacions d’ITV de la Comunitat Valenciana i canalitzar-les a través d’una complexa estructura societària tant a Espanya com a països com Panamà o Luxemburg i amb comptes a Andorra.
A Zaplana, qui ha defensat la seua innocència al llarg de tot el procediment, va ser condemnat pels delictes de prevaricació, suborn, falsedat documental i blanqueig de capitals i, junt amb la pena de presó, se li van imposar multes que en total superaven els 25 milions d’euros.
Ara, l’expresident de la Generalitat i exministre ha recorregut la condemna al Suprem –en un recurs al qual ha tingut accés Europa Press– i demana l’absolució, principalment, perquè la causa té origen en un “engany”: l’obtenció dels documents coneguts com a ‘full de ruta’ que es van intervindre al despatx de l’advocat del ‘ionqui dels diners’, l’exgerent d’Imelsa, Marcos Benavent, en el marc d’un altre procediment judicial.
“Es impossible negar que el mal anomenat ‘full de ruta’ no només ha servit per a justificar l’inici de la presente instrucció, sinó que a més ha servit d’amalgama per a intentar cohesionar les diferents afirmacions i deduccions policials sobre les quals es va articular, des de l’inici de la causa, una veritat merament aparente i formal que manca, no només del més mínim sustente probatori sinó, fins i tot, de la més mínima lògica”, s’exposa.
La troballa dels papers, assenyala el recurs, es va produir durant l’entrada i escorcoll al despatx d’advocats sense una resolució judicial que ho emparara.
A més, una vegada obtinguts els documents, els agents de l’UCO “van realitzar al marge del més mínim control judicial una investigació paral·lela i prospectiva de vora cinc mesos durant la qual van arribar a accedir a protocols notarials”, es denuncia. L’advocat considera així que esta prova es nul·la de ple dret. Al respecte, l’Audiència va indicar en la sentència que els documents tenien el valor de denúncia anònima però nul·la rellevància en la resolució.
En relació con el suposada traça de les adjudicacions de les ITV, l’advocat exposa en el recurs que els documents en l’expedient contradiuen diverses afirmacions que es realitzen en la sentència, particularment en relació al paper de Mesa de Contractació, al valor donat als criteris objectius i en la suposada realització de diversos tràmits complexos en un sol dia.
Assenyala que es tracta de dos resolucions que no van ser dictades por Zaplana sinó por altres persones que van declarar no haver rebut cap pressió, suggeriment o indicació d’ell per a influir en les adjudicacions.
I, en esta línia, nega una contraprestació a Zaplana com a connexió casual amb les adjudicacions de les ITV. Sobre este assumpte, es ressalta: “L’adjudicació era aliena a les funciones d’Eduardo Zaplana com a president de la Comunitat Valenciana, no estaven dins de les seues competències ni va interferir, va pressionar o va donar cap instrucció a les autoritats o funcionaris que sí tenien estes competències i funciones”.
DECLARACIONS PACTADES “DE FORMA CLANDESTINA”
El lletrat de Zaplana afirma en el recurs que mancant proves, la condemna es recolza en “declaracions pactades de forma clandestina” per la Fiscalia con altres acusats “perquè incriminaren Zaplana a canvi d’absolució o rebaixa de pena”.
Cita l’empresari uruguaià Fernando Belhot, qui va atestar contra Zaplana i va assegurar que va gestionar a l’estranger els fons d’origen il·lícit de l’expresident. “Es va convertir en l’única prova de càrrec directa”, s’explica.
D’altra banda, s’indica que a altres acusats en el procediment com Joaquín Barceló, Juan Francisco García i els seus cònjuges van tindre un “tracte privilegiat” a canvi de declarar contra Zaplana en el juí, el que ha generat “indefensió” a l’exministre.
El recurs subratlla a més que la sentència de l’Audiència absol qui també fóra expresident de la Generalitat i exconseller José Luis Olivas i Zaplana mateix de fets relacionats amb el Pla Eòlic amb arguments “aplicables de forma idèntica a l’adjudicació de les ITV”.
L’advocat de Zaplana conclou el recurs demanant, davant de la gravetat de la condemna, la seua transcendència social i l’extensió de la sentència, celebrar una sessió per a explicar els motius exposats i aconseguir l’absolució del seu representat.
